Carlo Aymonino: diferència entre les revisions

Carlo Aymonino
Biografia
Naixement	18 juliol 1926 ; Roma
Mort	3 juliol 2010 (83 anys); Roma
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Lloc de treball	Palerm ; Venècia ; Roma
Ocupació	arquitecte, professor d'universitat, urbanista
Ocupador	Universitat de Palerm ; Universitat de Roma La Sapienza ; Universitat Ca' Foscari
Membre de	Acadèmia de Sant Lluc
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1969) Monte Amiata Housing (en) ;
Família
Cònjuge	Ludovica Ripa di Meana
Fills	Aldo Aymonino
Parents	Marcello Piacentini
Premis
	Gold medal for merit in science and culture (en) ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 07:45, 4 des 2021

Carlo Aymonino (18 juliol 1926 a juliol 3, 2010) va ser un arquitecte i planificador urbà italià conegut pel conjunt d'habitatges Monte Amiata a Milà.

Primers anys

Nascut a Roma, va estudiar a la Universitat de Roma La Sapienza, obtenint el seu títol el 1950. En els mateixos anys, també va fer pràctiques a l'estudi de Marcello Piacentini.

Les obres d'arquitectura

L'any després de la seva graduació, va obrir el seu estudi d'arquitectura a Roma. Entre 1949 i 1954, va trebalar amb els arquitectes Mario Ridolfi i Ludovico Quaroni i va tenir la seva primera experiència professional en la construcció del complex d'habitatges la INA-Casa Tibuttino, a la Via Tiburtina de Roma, el qual és un exemple notable de l'arquitectura del Neorealisme italià.

A través d'aquesta experiència arquitectònica, va adquirir les habilitats pràctiques que seran visibles en els projectes d'habitatge posteriors. Entre altres el complex Spine Bianche de 1955, que es troba a la ciutat de Matera, i el projecte d'habitatge Tratturo dei Preti de 1957, a la ciutat de Foggia.

De 1967 a 1970, Aymonino, com a part de l'Estudi Ayde, va col·laborar amb Aldo Rossi en el disseny dels blocs d'habitatges Monte Amiata al barri Gallaratese de Milà.^[1]

Escriptor i editor

A partir de 1954, Aymonino també va treballar com a director de la revista Il contemporani.

Entre 1957 i 1965 també va col·laborar amb la revista d'arquitectura Casabella, participant en la fi de 1950 en forts i vius debats culturals i arquitectònics.

El 1973, va publicar el llibre Abitazione Razionale: Atti de Congressos CIAM 1929-1930, una anàlisi de l'habitatge social, en el qual cataloga i analitza els plans de desenvolupament d'apartaments modernistes de ciutats europees i americanes, així com cases amb pati de més edat i cases en filera. Va ser un dels primers exemples d'una enfocament tipològic de l'arquitectura i l'urbanisme, que són fonamentals per als moviments del «Racionalisme arquitectònic» i del «Nou Urbanisme». El llibre també inclou reimpressions d'articles sobre l'habitatge social dels Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna (CIAM) conferències a Frankfurt el 1929 (documents de Siegfried Giedion, Ernst May, Walter Gropius, Le Corbusier, Victor Burgués), i a Brussel·les el 1930 (Giedon, Böhm i Kaufmann, Gropius, Richard Neutra i Tiège).^[2]

Urbanisme

El 1957 Carlo Aymonino es va convertir en un dels fundadors, així com un membre de la Società di Architettura i Urbanistica - SAU.

Pel que fa a l'activitat urbanística, Aymonino va desenvolupar la idea del «Centre Direccional» com una eina capaç d'unir una ciutat amb el seu entorn. Aquest va aparèixer aplicable especialment a les tipologies urbanes reconéixibles.

Aymonino de les 1962, va posar en pràctica aquests conceptes i teories en les propostes per als centres de les ciutats de Torí i Bolonya.

Estudi Ayde

El 1960 va fundar Estudi Ayde amb Maurizio Aymonino, el seu germà, i amb Baldo i Alessandro De Rossi.

Referències

↑ Broadbent, 1990, p. 175.
↑ Broadbent, 1990, p. 172-175.

Bibliografia

Broadbent, Geoffrey. Emerging Concepts in Urban Space Design (en anglès). Londres: Van Nostrand Reinhold, 1990. ISBN 0747600252.

[FOOTNOTEBroadbent1990175-1] Broadbent, 1990, p. 175.

[FOOTNOTEBroadbent1990172-175-2] Broadbent, 1990, p. 172-175.

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula persona}}
-[[File:Aymonino2.jpg|thumbnail|Carlo Aymonino]]
-'''Carlo Aymonino''' (18 juliol 1926 a juliol 3, 2010) va ser un [[arquitecte]] i [[urbanista|planificador urbà]]  italià conegut pel conjunt d'habitatges ''[[Monte Amiata (arquitectura)|Monte Amiata]]'' a [[Milà]].
+'''Carlo Aymonino''' (18 juliol 1926 a juliol 3, 2010) va ser un [[arquitecte]] i [[urbanista|planificador urbà]] italià conegut pel conjunt d'habitatges ''Monte Amiata'' a [[Milà]].
 == Primers anys ==
+Nascut a [[Roma]], va estudiar a la [[Universitat de Roma La Sapienza]], obtenint el seu títol el [[1950]]. En els mateixos anys, també va fer pràctiques a l'estudi de [[Marcello Piacentini.]]
-Nascut a [[Roma]], va estudiar a la [[Universitat de Roma]], obtenint el seu títol en [[1950]]. En els mateixos anys, també va fer pràctiques a l'estudi de [[Marcello Piacentini]].
 == Les obres d'arquitectura ==
+L'any després de la seva graduació, va obrir el seu estudi d'arquitectura a Roma. Entre [[1949]] i [[1954]], va trebalar amb els arquitectes Mario Ridolfi i Ludovico Quaroni i va tenir la seva primera experiència professional en la construcció del complex d'habitatges la ''INA-Casa Tibuttino'', a la [[Via Tiburtina]] de Roma, el qual és un exemple notable de l'arquitectura del [[Neorealisme]] italià.
+A través d'aquesta experiència arquitectònica, va adquirir les habilitats pràctiques que seran visibles en els projectes d'habitatge posteriors. Entre altres el complex ''Spine Bianche'' de [[1955]], que es troba a la ciutat de [[Matera]], i el projecte d'habitatge ''Tratturo dei Preti'' de [[1957]], a la ciutat de [[Foggia]].
-L'any després de la seva graduació, va obrir el seu estudi d'arquitectura a Roma. Entre [[1949]] i [[1954]], va trebalar amb amb els arquitectes [[Mario Ridolfi]]  i [[Ludovico Quaroni]] i va  tenir la seva primera experiència professional en la construcció del complex d'habitatges la ''[[INA-Casa  Tibuttino]]'',  a la [[Via Tiburtina]] de Roma, el qual és un exemple notable de l'arquitectura del [[Neorealisme]] italià.
+De [[1967]] a [[1970]], Aymonino, com a part de l'Estudi Ayde, va col·laborar amb Aldo Rossi en el disseny dels blocs d'habitatges ''Monte Amiata'' al [[barri]] Gallaratese de Milà.{{sfn|Broadbent|1990|p=175}}
-A través d'aquesta experiència arquitectònica, va adquirir les habilitats pràctiques que seran visibles en els projectes d'habitatge posteriors. Entre altres el complex ''[[Spine Bianche]]'' de [[1955]], que es troba a la ciutat de [[Matera]], i el projecte d'habitatge ''[[Tratturo dei Preti]]'' de [[1957]], a la ciutat de [[Foggia]].
-De [[1967]] a [[1970]], Aymonino, com a part de l'Estudi Ayde, va col·laborar amb [[Aldo Rossi (arquitecte)|Aldo Rossi]]  en el disseny dels blocs d'habitatges ''Monte Amiata''  al [[barri]]  [[Gallaratese]] de Milà<ref> Broadbent, Geoffrey (1990). Emerging Concepts in Urban Space Design, p. 175. Van Nostrand Reinhold, London.</ref>.
 == Escriptor i editor ==
+A partir de 1954, Aymonino també va treballar com a director de la revista ''Il contemporani''.
+Entre 1957 i [[1965]] també va col·laborar amb la revista d'arquitectura ''[[Casabella]]'', participant en la fi de 1950 en forts i vius debats culturals i arquitectònics.
-A partir de 1954, Aymonino també va treballar com a director de la revista ''[[Il contemporani]]''.
+El [[1973]], va publicar el [[llibre]] ''Abitazione Razionale: Atti de Congressos CIAM 1929-1930'', una anàlisi de l'habitatge social, en el qual cataloga i analitza els plans de desenvolupament d'[[apartament]]s [[modernista|modernistes]] de [[ciutat]]s europees i americanes, així com cases amb pati de més edat i cases en filera. Va ser un dels primers exemples d'una enfocament [[Tipologia edificatòria|tipològic]] de l'[[arquitectura]] i l'[[urbanisme]], que són fonamentals per als moviments del «[[Racionalisme arquitectònic]]» i del «Nou Urbanisme». El llibre també inclou reimpressions d'articles sobre l'habitatge social dels [[Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna|Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna]] (CIAM) conferències a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] el [[1929]] (documents de [[Siegfried Giedion]], Ernst May, [[Walter Gropius]], [[Le Corbusier]], Victor Burgués), i a [[Brussel·les]] el [[1930]] (Giedon, Böhm i Kaufmann, Gropius, Richard Neutra i Tiège).{{sfn|Broadbent|1990|pp=172-175}}
-Entre 1957 i [[1965]] també va col·laborar amb la [[revista d'arquitectura]] ''[[Casabella]]'', participant a la fi de 1950 en forts i vius debats culturals i arquitectònics.
+== Urbanisme ==
-El [[1973]], va publicar el [[llibre]] ''Abitazione Razionale: Atti de Congressos CIAM 1929-1930'', una anàlisi de l'[[habitatge social]], en el qual cataloga i analitza els plans de desenvolupament d'[[apartament|apartaments]] [[modernista|modernistes]] de [[ciutat|ciutats]] europees i americanes, així com [[cases amb pati]] de més edat i [[cases en filera]]. Va ser un dels primers exemples d'una enfocament [[Tipologia edificatòria|tipològic]] de l'[[arquitectura]] i l'[[urbanisme]], que són fonamentals per als moviments dels [[neo-racionalistes]] i del [[Nou Urbanisme]]. El llibre també inclou reimpressions d'articles sobre l'habitatge social dels [[Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna|Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna]]  (CIAM) [[conferència|conferències]] a [[Frankfurt]] en [[1929]] (documents de [[Siegfried Giedion]], [[Ernst May]], [[Walter Gropius]], [[Le Corbusier]], [[Victor Burgués]] ), i a [[Brussel·les]] el [[1930]] (Giedon, [[Böhm i Kaufmann]], Gropius, [[Richard Neutra]], i [[Tiège]])<ref>Broadbent, Geoffrey (1990). Emerging Concepts in Urban Space Design, pp. 172-175. Van Nostrand Reinhold, London.</ref>.
+El 1957 Carlo Aymonino es va convertir en un dels fundadors, així com un membre de la ''Società di Architettura i Urbanistica - SAU''.
+Pel que fa a l'activitat urbanística, Aymonino va desenvolupar la idea del «Centre Direccional» com una [[eina]] capaç d'unir una ciutat amb el seu [[entorn]]. Aquest va aparèixer aplicable especialment a les [[Tipologia edificatòria|tipologies urbanes]] reconéixibles.
-== Planificador de la ciutat ==
-En 1957 Carlo Aymonino es va convertir en un dels fundadors, així com un membre de la ''Società di Architettura i Urbanistica - SAU''.
-Pel que fa a l'activitat urbanística, Aymonino va desenvolupar la idea del [[Centre Direccional]] com una [[eina]] capaç d'unir una ciutat amb el seu [[entorn]]. Aquest va aparèixer aplicable especialment a les [[Tipologia edificatòria|tipologies urbanes]] reconéixibles.
 Aymonino de les [[1962]], va posar en pràctica aquests conceptes i teories en les propostes per als centres de les ciutats de [[Torí]] i [[Bolonya]].
 == Estudi Ayde ==
+El 1960 va fundar Estudi Ayde amb Maurizio Aymonino, el seu germà, i amb Baldo i Alessandro De Rossi.
+== Referències ==
-El 1960 va fundar Estudi Ayde amb Maurizio Aymonino, el seu germà, i amb Baldo i Alessandro De Rossi.
+{{Referències}}
-==Referencies==
+== Bibliografia ==
+* {{Ref-llibre |cognom=Broadbent |nom= Geoffrey |títol= Emerging Concepts in Urban Space Design |llengua= anglès |editorial= Van Nostrand Reinhold |lloc= Londres|any= 1990 |isbn= 0747600252}}
-{{reflist}}
+{{Autoritat}}
+{{ORDENA:Aymonino, Carlo}}
-[[Categoria:Arquitectes italians]]
+[[Categoria:Arquitectes de Roma]]
 [[Categoria:Arquitectes del moviment modern]]
 [[Categoria:Urbanistes]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza]]
+[[Categoria:Morts a Roma]]
+[[Categoria:Professors de la Universitat de Palerm]]
+[[Categoria:Professors de la Universitat La Sapienza]]
+[[Categoria:Professors de la Universitat Ca' Foscari]]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)