Ila-kabkabu: diferència entre les revisions
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
m Bot elimina espais sobrants |
||
(9 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Ila-kabkabu''' fou un cap [[amorrita]] que figura a les llistes de reis d'[[Assíria]]. |
|||
'''Ila-kabkabu''' (en [[accadi]] 𒀭𒆏𒅗𒁉, transliterat ''ILA-KAB-ka-bi'') va ser un cap [[amorrita]] que figura a les ''[[Rei d'Assíria|Llistes]]'' dels reis d'[[Assíria]].<ref>{{ref-web |url=https://www.livius.org/sources/content/anet/564-566-the-assyrian-king-list/? |consulta=27 d'octubre de 2021 |títol=The Assyrian king list |obra=Livius.org}}</ref> |
|||
Segons |
Segons aquestes ''Llistes reials assíries'', Ila-kabkabu era descendent de pare a fill, després de 9 generacions, del fundador del temple d'[[Assur]], [[Ushpia]], i per tant la tribu hauria viscut al territori a la vora del [[Tigris]], a l'entorn del temple. Però l'existència d'un altra dinastia a Assur que hauria de ser simultània, ha fet suposar que els amorrites es van desplaçar i es van establir en altres llocs. Pierre Lévêque el fa rei de [[Terqa]] on saben que efectivament dominaven els amorrites però no pas Ila-kabkabu que en tot cas només seria un aliat més o menys influent, sobre la dinastia local.<ref>{{ref-llibre |cognom=Lévêque |nom=Pierre (dir.) |títol=Las primeras civilizaciones: de los despotismos orientales a la ciudad griega |pàgines=236 |lloc=Tres Cantos |editorial=Akal |any=2012 |isbn=9788446035008}}</ref> Va concertar una aliança amb el primer rei amorrita de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] [[Yaggid-Lim]] (Iagidlim) que governava cap a l'any 1825 aC, però després l'acord es va trencar per derivar en conflicte obert. |
||
El va succeir el seu fill [[Aminu]]. Ila-kabkabu |
El va succeir el seu fill [[Aminu]]. Ila-kabkabu va ser potser també el pare (la paternitat és posada en dubte per alguns historiadors) de [[Xamxi-Adad I]].<ref>Lewy, Hildergard. "Assyria ca. 2600 - 1816 BC". A: ''The Cambridge Ancient History: vols. 1/2''. Cambridge: Cambridge University Press, 1966, p. 745-746</ref> |
||
== |
== Referències == |
||
{{ |
{{Referències}} |
||
*''The Cambridge Ancient History'', per Hidelgard Levy |
|||
*''Assyria'', per Sebastian Münster |
|||
{{Commonscat}} |
|||
{{Reis d'Assíria}} |
{{Reis d'Assíria}} |
||
{{ORDENA:Ila |
{{ORDENA:Ila Kabkabu}} |
||
[[Categoria:Reis d'Assíria]] |
[[Categoria:Reis d'Assíria]] |
||
[[Categoria:Morts a Babilònia]] |
|||
[[Categoria:Sirians]] |
Revisió de 13:40, 9 abr 2022
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIX aC Terqa (Síria) |
Mort | 1815 aC Babiló |
Rei d'Assíria | |
dècada del 2100 aC – dècada del 2080 aC ← Yazkur-el – Aminu → | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Família | |
Fills | Xamxi-Adad I, Aminu |
Pare | Yazkur-el |
Ila-kabkabu (en accadi 𒀭𒆏𒅗𒁉, transliterat ILA-KAB-ka-bi) va ser un cap amorrita que figura a les Llistes dels reis d'Assíria.[1]
Segons aquestes Llistes reials assíries, Ila-kabkabu era descendent de pare a fill, després de 9 generacions, del fundador del temple d'Assur, Ushpia, i per tant la tribu hauria viscut al territori a la vora del Tigris, a l'entorn del temple. Però l'existència d'un altra dinastia a Assur que hauria de ser simultània, ha fet suposar que els amorrites es van desplaçar i es van establir en altres llocs. Pierre Lévêque el fa rei de Terqa on saben que efectivament dominaven els amorrites però no pas Ila-kabkabu que en tot cas només seria un aliat més o menys influent, sobre la dinastia local.[2] Va concertar una aliança amb el primer rei amorrita de Mari Yaggid-Lim (Iagidlim) que governava cap a l'any 1825 aC, però després l'acord es va trencar per derivar en conflicte obert.
El va succeir el seu fill Aminu. Ila-kabkabu va ser potser també el pare (la paternitat és posada en dubte per alguns historiadors) de Xamxi-Adad I.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «The Assyrian king list». Livius.org. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ Lévêque, Pierre (dir.). Las primeras civilizaciones: de los despotismos orientales a la ciudad griega. Tres Cantos: Akal, 2012, p. 236. ISBN 9788446035008.
- ↑ Lewy, Hildergard. "Assyria ca. 2600 - 1816 BC". A: The Cambridge Ancient History: vols. 1/2. Cambridge: Cambridge University Press, 1966, p. 745-746