Piriápolis: diferència entre les revisions
(42 revisions intermèdies per 15 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{Infotaula geografia política}} |
||
'''Piriápolis''' és una ciutat balneària del sud de l'[[Uruguai]], ubicada al [[departament de Maldonado]], 105 quilòmetres a l'est de [[Montevideo]]. Es troba sobre la costa del [[Riu de la Plata]], més específicament sobre la ruta 10 i el seu encreuament amb la ruta 37. És una de les destinacions turístiques més importants del país, al costat de [[Punta del Este]]. Atès que s'utilitza sobretot com a balneari, la seva població és relativament petita durant la temporada baixa. |
|||
| nombre = Piriápolis |
|||
| topofi = Piriápolis |
|||
| escudo = |
|||
| mapa = |
|||
| departament = [[Departament de Maldonado|Maldonado]] [[Fitxer:Flag of Maldonado Department.png|15px]] |
|||
| cp = 20.200 |
|||
| característica = +043 |
|||
| altitud = [[Altitud|msnm]] |
|||
| localització = |
|||
| fundació = [[1893]] |
|||
| fundador = [[Francisco Piria]] |
|||
| gentilici = |
|||
| població = 7.579 ([[2004]]) |
|||
| crecintercensal = |
|||
| superfície = |
|||
| densitat = |
|||
| intendent = Oscar de los Santos ([[Front Ampli|FA]]) |
|||
| ptecomunal = |
|||
| pàgina_web = |
|||
| aglomerat = |
|||
}} |
|||
'''Piriápolis''' és una ciutat i balneari de l'[[Uruguai]], ubicat al [[departament de Maldonado]], 92 quilòmetres a l'est de [[Montevideo]]. Té una població de 7.579 habitants, encara que la població fluctuant és molt més gran, especialment entre els mesos de desembre i març. Va ser la primera ciutat balneari del país, avui sota l'ombra de [[Punta del Este]], més gran i popular. Rep molts visitants [[Argentina|argentins]] i una quantitat creixent de turistes i inversors [[Europa|europeus]], si bé el [[turisme]] intern és molt important. |
|||
La ciutat té el seu eix entorn de la ''Rambla de los Argentinos'', una avinguda costanera que pren el seu nom dels clients majoritaris dels hotels del fundador de la ciutat, [[Francisco Piria]]. Amb una economia centrada en el turisme, la ciutat té hotels i casinos, una vida nocturna molt activa en els mesos d'estiu, així com parcs públics, centres religiosos, miradors, entre altres. En temporada alta, es pot arribar a Piriápolis en ferri des del port de Montevideo i el de [[Buenos Aires]]. |
|||
La Capella de San Antonio, al cim del turó homònim, un dels punts que envolten la ciutat, ofereix una vista panoràmica. S'hi pot arribar per carretera o per telecadira. Ofereix la possibilitat d'escalar el tercer turó més alt del país, el Pan de Azúcar, en les proximitats de la ciutat homònima, a uns 10 km fora del balneari. |
|||
En les proximitats de Piriápolis es troben formacions rocoses sobre el mar, denominades ''Punta Fría'', ''Punta Colorada'' i ''Punta Negra'' que són pesquers per a tot l'any. També hi ha platges de sorres blanques com ''San Francisco'' i ''Playa Bonita'' que estan en una distància molt curta del centre del balneari. |
|||
== Història == |
== Història == |
||
L'empresari [[Francisco Piria]] va fundar la ciutat el 1893 amb el nom «'''El Balneario del Porvenir'''». El 1890 Piria havia comprat grans terrenys, incloent-hi les valls de [[Cerro Pan de Azúcar]], [[Cerro San Antonio|Cerro del Inglés]] i [[Cerro del Toro]], en direcció sud cap a la platja. El 1897 va acabar de construir la seva residència particular, el [[Castell de Piria]], el 1905 la construcció de l'"Hotel Piriápolis", avui conegut com a "Colonia Escolar de Vacaciones", el 1910 va construir l'avinguda costanera de Rambla de los Argentinos, i el 1912 va començar amb la venda de propietats. El 1913 va fundar una via de ferrocarril que unia el port de Piriápolis amb el Cerro Pan de Azúcar. La construcció de l'esmentat port va acabar el 1916. Des de 1920 fins al 1930 va dedicar els seus esforços en la construcció de l'[[Argentino Hotel]], un dels hotels més grans d'Amèrica del Sud d'aquella època. |
|||
El fundador de Piriápolis va ser Francisco Piria, que va néixer a Montevideo el 21 d'agost de [[1847]]. De molt petit, va ser portat a [[Itàlia]] per un oncle patern, monjo jesuïta que es va encarregar de la seva educació i li va donar coneixements històrico-mitològics-filosòfics, que posteriorment influirien al llarg de la seva vida. |
|||
=== Fundació de la ciutat === |
|||
[[Fitxer:Castillo Piria.jpg|200px|left|thumb|Castell de Piria, a Piriápolis.]] |
|||
El programa de Piriápolis va unir múltiples aspectes que els transformen en un dels exemples d'organització territorial més interessants al país i una fita ineludible de la seva història urbana. Com a proposta d'organització territorial privada, transcendeix la visió del mero fraccionat de terres, mitjançant la incorporació de principis urbanístics en els que es pot rastrejar vincles importants amb les idees de l'avantguarda europea i nord-americana de l'època. |
|||
Dos aspectes de la mateixa resulten especialment destacables. El primer, és el desenvolupament d'un programa balneari integral "a l'europea", per als sectors mitjos i alts de la societat. L'esmentat programa suposa la creació d'una efectiva infraestructura turística, "a priori" que realitzi els valors naturals i creï efectius elements d'atracció, ús del temps lliure i desenvolupament de la sociabilitat. |
|||
El segon l'organització productiva del territori abans ressenyat, que possibilitava el funcionament de l'àrea com a "unitat autosuficient" (alimentació, subministrament d'energia i aigua potable, materials de construcció, etc.) concorde al seu relatiu aïllament, fruit dels limitats mitjans de comunicació de l'època. |
|||
A poc a poc, amb els anys, els fets materials van anar confirmant la idea i consolidant l'assentament humà per fer de Piriápolis una realitat. |
|||
El 17 d'agost de [[1897]] va finalitzar la construcció del castell (avui conegut com a Castell de Piria), obra de l'enginyer Aquiles Monzani, que seria la residència particular de Francisco Piria. |
|||
El [[1904]] es va inaugurar el Gran Hotel Piriápolis. Dissenyat per l'arquitecte Jones Brown va ser decorat amb la major sumptuositat coneguda en l'època: mobles importats d'Itàlia, vaixella de Limoges, cristalleria de Murano, catifes d'Esmirna, joc de taula de fil italià. Allà es van allotjar els primers turistes arribats a la zona. |
|||
El 1912 es van iniciar les rematades dels primers solars del balneari, realitzats pel propi Piria a Piriápolis i per Bullrich a Buenos Aires, i posteriorment la venda individual amb el sistema de pagament a termini del qual havia estat precursora la indústria al [[Riu de la Plata]]. |
|||
En aquell temps ja existien atractius turístics de significatiu interès per oferir els compradors. A més de l'hotel estaven la coneguda "trilogia" de fonts: de la Verge (imatge de Stella Maris) a la faldilla del turó ''del Inglés'' (o San Antonio); de Venus, rèplica del temple grec, i del Toro a la faldilla del turó del mateix nom, també s'havia construït el Passeig de la Cascada a la canal de la Parada Vell, i es col·locaria el templet de San Antonio a la cim del turó ''del Inglés'' (1913). Funcionaven a més les obres del port i de la rambla que seria inaugurada el [[1916]]. |
|||
[[Fitxer:Piriápolis, Maldonado.jpg|250px|right|thumb|Costa de Piriápolis, en temporada baixa d'hivern.]] |
|||
== Població == |
|||
El ferrocarril arribava fins a Pan de Azúcar des de 1910 i d'allà el tren de Piriápolis transportava els passatgers fins a la platja. |
|||
Segons les dades del cens de 2004, Piriápolis tenia una població aproximada de 7.899 residents permanents<ref>{{ref-web|url=http://www.ine.gub.uy/fase1new/Maldonado/Cuadro7_10.XLS |títol=Cens 2004 del Departament de Maldonado |editor=INE |data=2004 |format=XLS |consulta=29 de desembre de 2011}}</ref> i 7.123 habitatges.<ref>{{ref-web |url=http://www.ine.gub.uy/fase1new/Maldonado/Cuadro12_10.XLS |títol=Cens 2004 del Departament de Maldonado |editor=INE |data=2004 |format=XLS |consulta=29 de desembre de 2011 |llengua=castellà |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120601174504/http://www.ine.gub.uy/fase1new/Maldonado/Cuadro12_10.XLS |arxiudata=2012-06-01}}</ref> |
|||
{| class=wikitable |
|||
Paral·lelament, l'obra social s'anava insinuant a través d'algunes concrecions destinades a la població ja instal·lada i en particular a la joventut. Amb els diners rebuts del Ministeri de Ramaderia i Agricultura per la plantació d'arbres, Piria va construir la primera escola pública que el [[1911]] va iniciar la seva activitat com a Escola Rural Núm. 37. |
|||
! Any || Població || Habitatges |
|||
|- align=right |
|||
| 1963 || 4.549 || 2.620 |
|||
|- align=right |
|||
| 1975 || 5.240 || 3.661 |
|||
|- align=right |
|||
| 1985 || 5.878 || 4.289 |
|||
|- align=right |
|||
| 1996 || 7.570 || 5.640 |
|||
|- align=right |
|||
| 2004 || 7.899 || 7.123 |
|||
|} |
|||
Font: Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai<ref>{{ref-web |url=http://www.ine.gub.uy/biblioteca/toponimico/TOPOletraP.doc |títol=Estadístiques 1963–1996 / P |editor=Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai |data=2004 |format=DOC |consulta=29 de desembre de 2011 |llengua=castellà |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110721211655/http://www.ine.gub.uy/biblioteca/toponimico/TOPOletraP.doc |arxiudata=2011-07-21 }}</ref> |
|||
== Govern == |
|||
Així mateix, va destinar un predi d'11 hectàrees a la faldilla del turó del Toro per a seu del Campament Internacional de Joves que des de 1911 es realitzava al balneari. El [[1917]] va començar la construcció de l'església, que després quedaria inconclusa. |
|||
L'alcalde del municipi de Piriápolis (192 km²), amb data del 2010, és Mario Invernizzi.<ref>[http://www.ci.gub.uy/home/home/index.php?menu=sub1_13&t=secciones&secc=225 "Municipis de l'Uruguai" a la pàgina web del Congrés dels Intendents] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120308153806/http://www.ci.gub.uy/home/home/index.php?menu=sub1_13&t=secciones&secc=225 |date=2012-03-08}} {{es}}</ref> |
|||
== Punts d'interès == |
|||
El que inicialment va ser la idea de construir un annex per a l'Hotel Piriápolis, es va transformar en l'obra principal de la ciutat en expansió. El [[1920]] es va col·locar la pedra fonamental de l'Argentino Hotel que s'inauguraria 10 anys després. Concebut com una construcció monumental amb capacitat per a 1.200 persones i equipat amb els més moderns elements per a l'època l'Argentino Hotel va constituir durant dècades per si sol un atractiu turístic. |
|||
[[Fitxer:Castillo Piria.jpg|miniatura|Castell de Piria.]] |
|||
L'avinguda principal de la ciutat és la Rambla de los Argentinos. Amb una economia centrada en el [[turisme]], Piriápolis disposa d'hotels, grans [[casino]]s, parcs públics i una vida nocturna força activa. El temple de San Antonio, situat al cim d'un dels turons de la ciutat, és sovint visitat per turistes nacionals i internacionals; s'accedeix per [[telecadira]] o bé amb cotxe. El cim del Cerro San Antonio ofereix una vista panoràmica de Piriápolis. El Cerro Pan de Azúcar, el tercer punt més alt de l'Uruguai, té una reserva de flora i fauna autòctona i nombrosos espais protegits a l'aire lliure. |
|||
Finalment, el Castell de Piria, antiga residència d'estiu del fundador de la ciutat, és un museu obert al públic. El poeta [[Julio Herrera y Reissig]] va viure una temporada en aquest castell. Forma part del patrimoni històric i cultural de Maldonado. |
|||
Ja en aquests anys es pot afirmar que Piriápolis estava marcant rumbs en matèria de turisme a l'Uruguai. A més de l'espontani desenvolupament immobiliari (més de 20 hotels i gran quantitat de residències particulars), existia una veritable implementació de serveis turístics. |
|||
<gallery> |
|||
Els diversos transports (autobusos, ferrocarril, vapor) asseguraven un accés regular cap a i des de Montevideo. L'empresa Mihanovich realitzava els caps de setmana un servei directe del vapor del trajecte des de Buenos Aires a Piriápolis amb escala a Montevideo. |
|||
Fitxer:2008 Piriápolis Grand Prix - Argentino Hotel.jpg|Argentino Hotel |
|||
Fitxer:Piriápolis, Maldonado.jpg|Vista de la ciutat |
|||
Fitxer:Piriapolis from Cerro San Antonio.jpg|Vista de la ciutat des del Cerro San Antonio |
|||
</gallery> |
|||
== Referències == |
|||
Les dècades del 1930 i 1940 presencien un fort impuls edilici que consolida el fraccionament inicial a instàncies d'una demanda sostinguda especialment argentina i nacional. Cap a finals d'aquella dècada, els corrents turístics internacionals van sofrir una important disminució reprenent i encara superant el seu volum i ritme de creixement a partir dels anys 50. |
|||
{{referències}} |
|||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
{{commonscat}} |
|||
*[http://www.caminandosinrumbo.com/uruguay/piriapolis/index.htm Informació sobre Piriápolis, Maldonado] {{es}} |
|||
* [http://www.ine.gub.uy/mapas/10/a0h_10%20523_f1%20piriapolis%20y%20otras.pdf Mapa de l'INE de Piriápolis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924045006/http://www.ine.gub.uy/mapas/10/a0h_10%20523_f1%20piriapolis%20y%20otras.pdf |date=2015-09-24 }} {{es}} |
|||
*[http://www.maldonado.gub.uy/cpiriapolis.php Piriápolis, a la pàgina oficial de la Intendència Municipal de Maldonado] {{es}} |
|||
* [http://www.caminandosinrumbo.com/uruguay/piriapolis/index.htm Informació sobre Piriápolis, Maldonado] {{es}} |
|||
* [http://www.maldonado.gub.uy/cpiriapolis.php Piriápolis, a la pàgina oficial de la Intendència Municipal de Maldonado] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070912023753/http://www.maldonado.gub.uy/cpiriapolis.php |date=2007-09-12}} {{es}} |
|||
{{Poblacions de Maldonado}} |
|||
[[Categoria:Platges de l'Uruguai]] |
|||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Poblacions de Maldonado]] |
|||
[[Categoria:Ports de l'Uruguai]] |
|||
[[Categoria:Balnearis]] |
|||
{{ORDENA:Piriapolis}} |
|||
[[de:Piriápolis]] |
|||
[[ |
[[Categoria:Piriápolis| ]] |
||
[[es:Piriápolis]] |
|||
[[it:Piriápolis]] |
|||
[[lt:Piriapolis]] |
|||
[[pl:Piriápolis]] |
|||
[[pt:Piriápolis]] |
|||
[[ru:Пириаполис]] |
Revisió de 17:05, 11 gen 2023
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Uruguai | |||
Departament | Departament de Maldonado | |||
Municipi | municipi de Piriápolis | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 8.830 (353,2 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 25 km² | |||
Banyat per | Riu de la Plata | |||
Altitud | 17 m | |||
Creació | 1893 | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 20200 | |||
Prefix telefònic | 4432 | |||
Piriápolis és una ciutat balneària del sud de l'Uruguai, ubicada al departament de Maldonado, 105 quilòmetres a l'est de Montevideo. Es troba sobre la costa del Riu de la Plata, més específicament sobre la ruta 10 i el seu encreuament amb la ruta 37. És una de les destinacions turístiques més importants del país, al costat de Punta del Este. Atès que s'utilitza sobretot com a balneari, la seva població és relativament petita durant la temporada baixa.
Història
[modifica]L'empresari Francisco Piria va fundar la ciutat el 1893 amb el nom «El Balneario del Porvenir». El 1890 Piria havia comprat grans terrenys, incloent-hi les valls de Cerro Pan de Azúcar, Cerro del Inglés i Cerro del Toro, en direcció sud cap a la platja. El 1897 va acabar de construir la seva residència particular, el Castell de Piria, el 1905 la construcció de l'"Hotel Piriápolis", avui conegut com a "Colonia Escolar de Vacaciones", el 1910 va construir l'avinguda costanera de Rambla de los Argentinos, i el 1912 va començar amb la venda de propietats. El 1913 va fundar una via de ferrocarril que unia el port de Piriápolis amb el Cerro Pan de Azúcar. La construcció de l'esmentat port va acabar el 1916. Des de 1920 fins al 1930 va dedicar els seus esforços en la construcció de l'Argentino Hotel, un dels hotels més grans d'Amèrica del Sud d'aquella època.
Població
[modifica]Segons les dades del cens de 2004, Piriápolis tenia una població aproximada de 7.899 residents permanents[1] i 7.123 habitatges.[2]
Any | Població | Habitatges |
---|---|---|
1963 | 4.549 | 2.620 |
1975 | 5.240 | 3.661 |
1985 | 5.878 | 4.289 |
1996 | 7.570 | 5.640 |
2004 | 7.899 | 7.123 |
Font: Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai[3]
Govern
[modifica]L'alcalde del municipi de Piriápolis (192 km²), amb data del 2010, és Mario Invernizzi.[4]
Punts d'interès
[modifica]L'avinguda principal de la ciutat és la Rambla de los Argentinos. Amb una economia centrada en el turisme, Piriápolis disposa d'hotels, grans casinos, parcs públics i una vida nocturna força activa. El temple de San Antonio, situat al cim d'un dels turons de la ciutat, és sovint visitat per turistes nacionals i internacionals; s'accedeix per telecadira o bé amb cotxe. El cim del Cerro San Antonio ofereix una vista panoràmica de Piriápolis. El Cerro Pan de Azúcar, el tercer punt més alt de l'Uruguai, té una reserva de flora i fauna autòctona i nombrosos espais protegits a l'aire lliure.
Finalment, el Castell de Piria, antiga residència d'estiu del fundador de la ciutat, és un museu obert al públic. El poeta Julio Herrera y Reissig va viure una temporada en aquest castell. Forma part del patrimoni històric i cultural de Maldonado.
-
Argentino Hotel
-
Vista de la ciutat
-
Vista de la ciutat des del Cerro San Antonio
Referències
[modifica]- ↑ «Cens 2004 del Departament de Maldonado» (XLS). INE, 2004. [Consulta: 29 desembre 2011].
- ↑ «Cens 2004 del Departament de Maldonado» (XLS) (en castellà). INE, 2004. Arxivat de l'original el 2012-06-01. [Consulta: 29 desembre 2011].
- ↑ «Estadístiques 1963–1996 / P» (DOC) (en castellà). Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai, 2004. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 29 desembre 2011].
- ↑ "Municipis de l'Uruguai" a la pàgina web del Congrés dels Intendents Arxivat 2012-03-08 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- Mapa de l'INE de Piriápolis Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (castellà)
- Informació sobre Piriápolis, Maldonado (castellà)
- Piriápolis, a la pàgina oficial de la Intendència Municipal de Maldonado Arxivat 2007-09-12 a Wayback Machine. (castellà)