Llengües zenetes orientals: diferència entre les revisions
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
||
(10 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula família lingüística |
|||
{{Infobox Language family |
|||
⚫ | |||
|name = Llengües zenetes orientals |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
|familycolor= Afroasiàtica |
|||
⚫ | |||
|family = [[Berber]]<br>[[Llengües berbers septentrionals]]<br>[[Llengües zenetes]] |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
|child6= |
|||
⚫ | |||
|mapcaption= |
|||
}} |
}} |
||
Les '''llengües zenetes orientals''' (Blench, 2006) o '''Tunisià i Zuwara''' (Kossmann, 2013) són un grup de les [[llengües zenetes]] [[ |
Les '''llengües zenetes orientals''' (Blench, 2006) o '''Tunisià i Zuwara''' (Kossmann, 2013) són un grup de les [[llengües zenetes]] [[amazic|amazigues]] parlades a [[Tunísia]] i [[Líbia]].<ref>Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016) [http://glottolog.org/resource/languoid/id/tuni1262 Tunisian_Zuwara], [[Glottolog]] 2.7 Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.</ref> |
||
[[Marteen Kossmann]] considera les varietats més orientals dels dialectes zenetes com a transició a [[Llengües |
[[Marteen Kossmann]] considera les varietats més orientals dels dialectes zenetes com a transició a [[Llengües amazigues orientals]], però són força diferents del veí [[nafusi]]. |
||
D'acord amb Kossmann, el [[continu dialectal]] |
D'acord amb Kossmann, el [[continu dialectal]] de l'amazic de Tunísia i Zuwara consisteix en les varietats parlades a la part continental de Tunísia ([[Sened (llengua)|sened]] (extingit), [[Matmata (llengua)|matmata]] i [[Tataouine (llengua)|tataouine]]), [[gerbi]] i [[zuwara]], però no [[nafusi]] que es considera un dialecte de les [[llengües amazigues orientals]].<ref name="Koss2013_p24">M. Kossmann, [https://books.google.cat/books?id=Se-BAAAAQBAJ&pg=PA24 The Arabic Influence on Northern Berber], p.24 (Brill, 2013)</ref> |
||
Després de Kossmann, [[Roger Blench]] (2006) considerà que el zenete oriental és un [[continu dialectal]] format pel [[sened]] (extingit, inclou el [[tmagurt]]), [[gerbi]], Matmata (Tamezret, Zrawa i taujjut), i [[nafusi]]. |
Després de Kossmann, [[Roger Blench]] (2006) considerà que el zenete oriental és un [[continu dialectal]] format pel [[Sened (llengua)|sened]] (extingit, inclou el [[tmagurt]]), [[gerbi]], Matmata (Tamezret, Zrawa i taujjut), i [[nafusi]].<ref>[http://rogerblench.info/Language/Afroasiatic/General/AALIST.pdf AA list], Blench, ms, 2006</ref> |
||
==Referències== |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
{{ |
{{amazic}} |
||
[[Categoria:Llengües |
[[Categoria:Llengües zenetes]] |
Revisió de 18:20, 6 jul 2023
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Tunísia, Líbia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües zenetes | |
Subdivisions | |
Distribució geogràfica | |
Les llengües zenetes orientals (Blench, 2006) o Tunisià i Zuwara (Kossmann, 2013) són un grup de les llengües zenetes amazigues parlades a Tunísia i Líbia.[1]
Marteen Kossmann considera les varietats més orientals dels dialectes zenetes com a transició a Llengües amazigues orientals, però són força diferents del veí nafusi.
D'acord amb Kossmann, el continu dialectal de l'amazic de Tunísia i Zuwara consisteix en les varietats parlades a la part continental de Tunísia (sened (extingit), matmata i tataouine), gerbi i zuwara, però no nafusi que es considera un dialecte de les llengües amazigues orientals.[2]
Després de Kossmann, Roger Blench (2006) considerà que el zenete oriental és un continu dialectal format pel sened (extingit, inclou el tmagurt), gerbi, Matmata (Tamezret, Zrawa i taujjut), i nafusi.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016) Tunisian_Zuwara, Glottolog 2.7 Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
- ↑ M. Kossmann, The Arabic Influence on Northern Berber, p.24 (Brill, 2013)
- ↑ AA list, Blench, ms, 2006