Janis Ian: diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
I'veu -> I've Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
(20 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
⚫ | {{IniciBio}} és una cantautora nord-americana que destaca als anys 60 i 70; el seu major èxit, ''At Seventeen'', forma part del seu àlbum ''Between the lines'', de 1975, que va ser número 1 a Billboard. Ian es va introduir en l'escena [[Música tradicional|folk]] quan encara era una adolescent a mitjans dels anys 60. Molt activa musicalment en aquella dècada i en la dels 70, ha continuat gravant al segle XXI. Ha guanyat dos [[Premi Grammy|Grammy]], el primer el 1975 per ''At Seventeen'' i el segon el 2013 al Millor Àlbum Parlat, per a la seva autobiografia, ''Society's Child'' (gairebé 40 anys més tard).És també columnista de premsa i autora de ciència-ficció.<ref name="official">{{ref-web|url=http://www.janisian.com/press/JanisIan2006Bio.pdf|títol=Janis Ian: A Life in Song|format=PDF|obra=Janis Ian Website|any=2006|consulta=9 de juny de 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070507222117/http://janisian.com/press/JanisIan2006Bio.pdf|arxiudata=2007-05-07}}</ref> |
||
'''Janis Ian''' ('''Janis''' Eddy Fink; [[7 d'abril]] de [[1951]]) és una cantautora nord-americana que destaca als anys 60 i 70; el seu major èxit, ''At Seventeen'', forma part del seu àlbum ''Between the lines'', de 1975, que va ser número 1 a Billboard. |
|||
== Biografia == |
|||
⚫ | |||
Ian és també columnista de premsa i autora de ciència-ficció.<ref name="official">{{ref-web|url=http://www.janisian.com/press/JanisIan2006Bio.pdf|títol=Janis Ian: A Life in Song|format=PDF|obra=Janis Ian Website|any=2006|consulta= 9 de juny de 2007|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070507222117/http://janisian.com/press/JanisIan2006Bio.pdf|arxiudata= 7 de maig de 2007}}</ref> |
|||
== Inicis == |
|||
Nascuda a [[Nova York|la ciutat de Nova York]], va créixer a Nova Jersey, en una granja, i va assistir al East Orange High School a East Orange, Nova Jersey i al New York City High School of Music & Art.<ref>{{ref-llibre|editor=Bogdanov, Vladimir; Woodstra, Chris; and Erlewine, Stephen Thomas}}</ref><ref>Nash, Margo.</ref> Els seus pares, Victor, professor de música i Pearl, regentaven un campament d'estiu al nord de l'Estat de Nova York. |
Nascuda a [[Nova York|la ciutat de Nova York]], va créixer a Nova Jersey, en una granja, i va assistir al East Orange High School a East Orange, Nova Jersey i al New York City High School of Music & Art.<ref>{{ref-llibre|editor=Bogdanov, Vladimir; Woodstra, Chris; and Erlewine, Stephen Thomas}}</ref><ref>Nash, Margo.</ref> Els seus pares, Victor, professor de música i Pearl, regentaven un campament d'estiu al nord de l'Estat de Nova York. |
||
Quan era una nena, Ian va admirar el treball dels pioners del folk com [[Joan Baez]] i [[Odetta]]. Comença amb lliçons de piano a l'edat de sis o set anys i durant la seva adolescència havia après a tocar l'orgue, l'harmònium, el corn francès, la flauta i la guitarra.<ref>''Life Magazine'', October 27, 1967, p. 53</ref> A l'edat de 12 |
Quan era una nena, Ian va admirar el treball dels pioners del folk com [[Joan Baez]] i [[Odetta]]. Comença amb lliçons de piano a l'edat de sis o set anys i durant la seva adolescència havia après a tocar l'orgue, l'harmònium, el corn francès, la flauta i la guitarra.<ref>''Life Magazine'', October 27, 1967, p. 53</ref> A l'edat de 12 anys escriu la seva primera cançó, "Hair of Spun Gold," que va ser publicada a la revista folk ''Broadside'' i que més tard enregistraria a l'àlbum de debut. El 1964 canvia legalment el seu nom a Janis Ian.<ref name="musicguide">{{ref-llibre|títol=All Music Guide to the Blues: The Definitive Guide to the Blues|editor=Bogdanov, Vladimir; Woodstra, Chris; and Erlewine, Stephen Thomas|any=2003|editorial=Backbeat Books|isbn=0-87930-736-6|nom=Jason|cognom=Ankeny}}</ref> |
||
== Carrera musical == |
== Carrera musical == |
||
A l'edat de 13 |
A l'edat de 13 anys, Ian va escriure i va cantar el seu primer hit, "Society's Child (Baby I've Been Thinking)", sobre un idil·li interracial prohibit per la mare d'una noia i mal vist pels seus amics i professors. Produït per George "Shadow" Morton i publicat tres vegades entre 1965 i 1967, finalment va ser un hit nacional a la seva tercera publicació després que [[Leonard Bernstein]] ho va presentar en un programa de la CBS TV, titulat Inside Pop: The Rock Revolution.<ref name="musicguide"/> |
||
El tema de la cançó va ser considerat tabú per algunes estacions radiofòniques i ho van retirar de les seves llistes consegüentment. A la seva autobiografia de 2008 ''Society's Child'', Ian recorda rebre cartes d'odi i amenaces de mort com a resposta a la cançó. L'estiu de 1967, el tema va arribar al núm. 14 en la ''Llista Billboard'' [[Billboard Hot 100|100]], el single va vendre 600,000 còpies i l'àlbum 350,000.<ref>''Life Magazine'', October 27, 1967 p. 53</ref> |
El tema de la cançó va ser considerat tabú per algunes estacions radiofòniques i ho van retirar de les seves llistes consegüentment. A la seva autobiografia de 2008 ''Society's Child'', Ian recorda rebre cartes d'odi i amenaces de mort com a resposta a la cançó. L'estiu de 1967, el tema va arribar al núm. 14 en la ''Llista Billboard'' [[Billboard Hot 100|100]], el single va vendre 600,000 còpies i l'àlbum 350,000.<ref>''Life Magazine'', October 27, 1967 p. 53</ref> |
||
El seu èxit més gran als Estats Units va ser la cançó, "At Seventeen", un amarg comentari de la crueltat adolescent, la il·lusió de popularitat i l'angoixa d'aquesta edat, reflectit des de la perspectiva d'una persona de 24 |
El seu èxit més gran als Estats Units va ser la cançó, "At Seventeen", un amarg comentari de la crueltat adolescent, la il·lusió de popularitat i l'angoixa d'aquesta edat, reflectit des de la perspectiva d'una persona de 24 anys. Va ser publicada el 1975. rebent una enorme aclamació de crítics i compradors. El 1975 guanya [[Premi Grammy|el Grammy]] per Best Pop Vocal Performance - Female, batent a [[Linda Ronstadt]], [[Olivia Newton-John]] i Helen Reddy.<ref name="dafydd">{{ref-llibre}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://snltranscripts.jt.org/75/75a.phtml|títol=SNL Transcripts|obra=Snltranscripts.jt.org|consulta= 28 de febrer de 2016}}</ref> L'àlbum, ''Between the lines'', va ser també un èxit i va aconseguir el núm.1 de vendes a [[Billboard]] amb més d'un milió de còpies en els Estats Units. Com a anècdota, el dia de Sant Valentí de 1977, Ian va rebre 461 felicitacions, ja que havia indicat a la lletra de "At seventeen" que mai n'havia rebut cap com a adolescent.<ref name="dafydd"/> |
||
"Flight too high" (1979), produït pel productor de música de [[Música disco|discoteca]] [[Giorgio Moroder]], va ser la contribució de Ian a la banda sonora de la pel·lícula de [[Jodie Foster]] ''Foxes'' i va ser també inclòs el 1979 a l'àlbum d'Ian ''Night Rains.'' Va ser un hit en molts països, incloent Sud-àfrica, Bèlgica, Austràlia, Israel i Holanda. |
"Flight too high" (1979), produït pel productor de música de [[Música disco|discoteca]] [[Giorgio Moroder]], va ser la contribució de Ian a la banda sonora de la pel·lícula de [[Jodie Foster]] ''Foxes'' i va ser també inclòs el 1979 a l'àlbum d'Ian ''Night Rains.'' Va ser un hit en molts països, incloent Sud-àfrica, Bèlgica, Austràlia, Israel i Holanda. |
||
Un altre país on Ian ha aconseguit un nivell alt de popularitat és Japó: Ian va tenir dos "Top 10 singles" a la llista Oricon pels temes "Love is blind" el 1976 i "You are love (Toujours gai mon cher)" el 1980. L'àlbum d'Ian ''Aftertones'' va coronar la llista Oricon d'àlbums a l'octubre de 1976.<ref name="officialwebsite">{{ref-web|url=http://www.janisian.com/ontour.php|títol=Janis Ian: On Tour|editor=janisian.com|consulta= |
Un altre país on Ian ha aconseguit un nivell alt de popularitat és Japó: Ian va tenir dos "Top 10 singles" a la llista Oricon pels temes "Love is blind" el 1976 i "You are love (Toujours gai mon cher)" el 1980. L'àlbum d'Ian ''Aftertones'' va coronar la llista Oricon d'àlbums a l'octubre de 1976.<ref name="officialwebsite">{{ref-web|url=http://www.janisian.com/ontour.php|títol=Janis Ian: On Tour|editor=janisian.com|consulta=20 de gener de 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140106004749/http://www.janisian.com/ontour.php|arxiudata=2014-01-06}}</ref> "You are love (Toujours Gai Mon Cher)" és la cançó de la pel·lícula de Kinji Fukasaku 1980 ''Virus''. |
||
El seu contracte amb CBS va ser cancel·lat el 1982, amb tres àlbums pendents de produir, a causa de la baixada de les vendes i va romandre alguns anys sense contracte discogràfic. |
El seu contracte amb CBS va ser cancel·lat el 1982, amb tres àlbums pendents de produir, a causa de la baixada de les vendes i va romandre alguns anys sense contracte discogràfic. |
||
De 1982 a 1992, Ian va continuar escrivint cançons, sovint en col·laboració amb el seu company d'aquella època Kye Fleming, les quals han estat interpretades per, entre altres, Amy Grant, [[Bette Midler]] i Marti Jones. Publica el seu àlbum ''Breaking Silence'' el 1993, [[Sortida de l'armari|sortint de l'armari]] com a lesbiana.<ref name="keehnen">{{ref-web|url=http://www.queerculturalcenter.org/Pages/Keehnen/Ian.html|títol=At 42: Lesbian Legend Janis Ian Comes Out|nom=Owen|cognom=Keehnen|data= |
De 1982 a 1992, Ian va continuar escrivint cançons, sovint en col·laboració amb el seu company d'aquella època Kye Fleming, les quals han estat interpretades per, entre altres, Amy Grant, [[Bette Midler]] i Marti Jones. Publica el seu àlbum ''Breaking Silence'' el 1993, [[Sortida de l'armari|sortint de l'armari]] com a lesbiana.<ref name="keehnen">{{ref-web|url=http://www.queerculturalcenter.org/Pages/Keehnen/Ian.html|títol=At 42: Lesbian Legend Janis Ian Comes Out|nom=Owen|cognom=Keehnen|data=24 de març de 2005|editor=Queer Culture Center|consulta=15 de novembre de 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160304031724/http://www.queerculturalcenter.org/Pages/Keehnen/Ian.html|arxiudata=2016-03-04}}</ref> |
||
L'àlbum ''Folk Is The New Black'' va ser publicat conjuntament pels segells Rude Girl i Cooking Vinyl el 2006.<ref name="dbw">{{ref-web|url=http://www.warr.org/TTPOJanisIan.html|títol=Trying The Patience Of: Janis Ian|nom=David Bertrand|cognom=Wilson|obra=Wilson & Alroy's Record Reviews|consulta= 10 de setembre de 2013}}</ref> |
L'àlbum ''Folk Is The New Black'' va ser publicat conjuntament pels segells Rude Girl i Cooking Vinyl el 2006.<ref name="dbw">{{ref-web|url=http://www.warr.org/TTPOJanisIan.html|títol=Trying The Patience Of: Janis Ian|nom=David Bertrand|cognom=Wilson|obra=Wilson & Alroy's Record Reviews|consulta= 10 de setembre de 2013}}</ref> |
||
Altres artistes han gravat les composicions d'Ian, incloent Roberta Flack, qui va tenir un hit el 1973 amb la cançó "Jesse" d'Ian.<ref name="keehnen" |
Altres artistes han gravat les composicions d'Ian, incloent Roberta Flack, qui va tenir un hit el 1973 amb la cançó "Jesse" d'Ian.<ref name="keehnen"/> La versió pròpia d'Ian està inclosa a l'àlbum de 1974 ''Stars'' (la cançó també ha estat versionada per Shirley Bassey, [[Cher (cantant)|Cher]], [[Nina Simone]] i Barbara Cook). Continua actuant en l'actualitat i ha fet una ronda de concerts al Regne Unit el 2014 i una sèrie d'aparicions als Estats Units després.<ref name="officialwebsite"/> |
||
== Escrivint, editant, actuant == |
== Escrivint, editant, actuant == |
||
Ian escriu ciència-ficció des de 2001. Els seus contes han estat publicats en antologies i ella ha coeditat amb Mike Resnick, l'antologia: ''Stars'', les històries originals basades en les seves cançons, publicada en 2003 ({{ISBN|978-0-7564-0177-1}}). Ocasionalment assisteix a convencions de ciència-ficció.<ref>{{ref-web|autor=John Teehan|url=http://www.sff.net/people/jdteehan/report.html|títol=Janis at Worldcon 2001|editor=Sff.net|consulta= |
Ian escriu ciència-ficció des de 2001. Els seus contes han estat publicats en antologies i ella ha coeditat amb Mike Resnick, l'antologia: ''Stars'', les històries originals basades en les seves cançons, publicada en 2003 ({{ISBN|978-0-7564-0177-1}}). Ocasionalment assisteix a convencions de ciència-ficció.<ref>{{ref-web|autor=John Teehan|url=http://www.sff.net/people/jdteehan/report.html|títol=Janis at Worldcon 2001|editor=Sff.net|consulta=5 de desembre de 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131004174619/http://www.sff.net/people/jdteehan/report.html|arxiudata=2013-10-04}}</ref> |
||
Ian ha estat una columnista habitual i encara contribueix a la revista de notícies ''[[The Advocate]].''<ref name="oasis">[http://www.oasismag.com/Issues/9603/oasis-coverstory.html "Revenge is sweet for Janis Ian"] by Jeff Walsh, March 1, 1996</ref> Té una selecció de les seves columnes disponibles en al seu lloc web. |
Ian ha estat una columnista habitual i encara contribueix a la revista de notícies ''[[The Advocate]].''<ref name="oasis">[http://www.oasismag.com/Issues/9603/oasis-coverstory.html "Revenge is sweet for Janis Ian"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061021140005/http://www.oasismag.com/Issues/9603/oasis-coverstory.html |date=2006-10-21}} by Jeff Walsh, March 1, 1996</ref> Té una selecció de les seves columnes disponibles en al seu lloc web. |
||
El 24 de juliol de 2008 Ian publica la seva autobiografia ''Society's Child'' (Penguin Tarcher) que rep un bon acolliment de la crítica. Va acompanyada amb un CD doble que reuneix les seves cançons més estimades. |
El 24 de juliol de 2008 Ian publica la seva autobiografia ''Society's Child'' (Penguin Tarcher) que rep un bon acolliment de la crítica. Va acompanyada amb un CD doble que reuneix les seves cançons més estimades. |
||
== Vida personal == |
== Vida personal == |
||
Ian es va casar amb el cineasta portuguès Tino Sargo el 1978 i es van divorciar el 1983. Els detalls de l'abús físic i emocional de Sargo apareixen a l'autobiografia d'Ian.<ref name="Ian 2008">Ian, Janis. 2008.</ref> Després de traslladar-se a Nashville, coneix a Patricia Snyder el 1989. Ian va sortir de l'armari com a lesbiana el 1993 amb la publicació del seu àlbum Breaking Silence.<ref name="keehnen" |
Ian es va casar amb el cineasta portuguès Tino Sargo el 1978 i es van divorciar el 1983. Els detalls de l'abús físic i emocional de Sargo apareixen a l'autobiografia d'Ian.<ref name="Ian 2008">Ian, Janis. 2008.</ref> Després de traslladar-se a Nashville, coneix a Patricia Snyder el 1989. Ian va sortir de l'armari com a lesbiana el 1993 amb la publicació del seu àlbum Breaking Silence.<ref name="keehnen"/> Snyder i Ian es van casar a [[Toronto]] el 27 d'agost de 2003.<ref name="glbtq">{{ref-web|url=http://www.glbtq.com/arts/ian_j.html|títol=Ian profile|editor=Glbtq.com|consulta=5 de desembre de 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141018224416/http://www.glbtq.com/arts/ian_j.html|arxiudata=2014-10-18}}</ref> Ian té una fillastra i dos nets amb Snyder. |
||
== Discografia == |
== Discografia == |
||
Línia 83: | Línia 79: | ||
* ''The Essential Janis Ian'' (Sony worldwide) |
* ''The Essential Janis Ian'' (Sony worldwide) |
||
; Singles |
; Singles |
||
{| class= |
{| class=wikitable style="margin-bottom: 10px;" |
||
! align= |
! align=left |Any<br> |
||
<br> |
<br> |
||
! align= |
! align=left |Títol |
||
! style="text-align:center; width:40px;" |{{Small|[[Billboard Hot 100|U.S. Billboard]]}} |
! style="text-align:center; width:40px;" |{{Small|[[Billboard Hot 100|U.S. Billboard]]}} |
||
! style="text-align:center; width:40px;" |{{Small|[[Cash Box|U.S. Cash Box]]}} |
! style="text-align:center; width:40px;" |{{Small|[[Cash Box|U.S. Cash Box]]}} |
||
Línia 94: | Línia 90: | ||
! style="text-align:center; width:40px;" |{{Small|[[Oricon|JPN]]}} |
! style="text-align:center; width:40px;" |{{Small|[[Oricon|JPN]]}} |
||
|- |
|- |
||
| rowspan= |
| rowspan=2 |1967 |
||
| align= |
| align=left |"Society's Child (Baby I've Been Thinking)" |
||
| style="text-align:center;" | 14 |
| style="text-align:center;" | 14 |
||
| style="text-align:center;" | 13 |
| style="text-align:center;" | 13 |
||
Línia 103: | Línia 99: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"Insanity Comes Quietly to the Structured Mind" |
||
| style="text-align:center;" | 109 |
| style="text-align:center;" | 109 |
||
| style="text-align:center;" | 82 |
| style="text-align:center;" | 82 |
||
Línia 111: | Línia 107: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |1974 |
||
| align= |
| align=left |"The Man You Are in Em" |
||
| style="text-align:center;" | 104 |
| style="text-align:center;" | 104 |
||
| style="text-align:center;" | 105 |
| style="text-align:center;" | 105 |
||
Línia 120: | Línia 116: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| rowspan= |
| rowspan=3 |1975 |
||
| align= |
| align=left |"When the Party's Over" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | 112 |
| style="text-align:center;" | 112 |
||
Línia 129: | Línia 125: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"At Seventeen" |
||
| style="text-align:center;" | 3 |
| style="text-align:center;" | 3 |
||
| style="text-align:center;" | 1 |
| style="text-align:center;" | 1 |
||
Línia 137: | Línia 133: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"In the Winter" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | 97 |
| style="text-align:center;" | 97 |
||
Línia 145: | Línia 141: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| rowspan= |
| rowspan=5 |1976 |
||
| align= |
| align=left |"Boy I Really Tied One On" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 154: | Línia 150: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"I Would Like to Dance" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 162: | Línia 158: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"Roses" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 170: | Línia 166: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"Love Is Blind" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 178: | Línia 174: | ||
| style="text-align:center;" | 1 |
| style="text-align:center;" | 1 |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"Between the Lines" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 186: | Línia 182: | ||
| style="text-align:center;" | 90 |
| style="text-align:center;" | 90 |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |1977 |
||
| align= |
| align=left |"Will You Dance?" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 195: | Línia 191: | ||
| style="text-align:center;" | 40 |
| style="text-align:center;" | 40 |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |1978 |
||
| align= |
| align=left |"That Grand Illusion" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 204: | Línia 200: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |1979 |
||
| align= |
| align=left |"Fly Too High" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 213: | Línia 209: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| rowspan= |
| rowspan=2 |1980 |
||
| align= |
| align=left |"You Are Love" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 222: | Línia 218: | ||
| style="text-align:center;" | 10 |
| style="text-align:center;" | 10 |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |"The Other Side of the Sun" |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 230: | Línia 226: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |1981 |
||
| align= |
| align=left |"Under the Covers" |
||
| style="text-align:center;" | 71 |
| style="text-align:center;" | 71 |
||
| style="text-align:center;" | 79 |
| style="text-align:center;" | 79 |
||
Línia 239: | Línia 235: | ||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
|- |
|- |
||
| align= |
| align=left |2010 |
||
| align= |
| align=left |"Every Woman's Song" (with Angela Aki)<ref>{{ref-web|url=http://www.sonymusic.co.jp/artist/AngelaAki/info/350743|títol=ジャニス・イアンとの夢のコラボ曲「Every Woman's Song」が 着うた(R)、着うたフル(R)で好評配信中!|llengua=Japanese|editor=Sony Music Japan|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140531133644/http://www.sonymusic.co.jp/artist/AngelaAki/info/350743|arxiudata=2014-05-31|data=1 de setembre de 2010|consulta=1 de juny de 2014}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Japan Billboard Hot 100 2010/09/20|url=http://www.billboard-japan.com/charts/detail?a=hot100&year=2010&month=09&day=20|obra=[[Billboard (magazine)|Billboard]]|llengua=Japanese|data= 20 de setembre de 2009|consulta= 5 de març de 2014}}</ref> |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
| style="text-align:center;" | – |
| style="text-align:center;" | – |
||
Línia 253: | Línia 249: | ||
* ''Through the Years: A Retrospective'' (2007) (Rude Girl) |
* ''Through the Years: A Retrospective'' (2007) (Rude Girl) |
||
* ''Janis Ian '79: Live in Japan & Australia'' (2008) (Rude Girl) |
* ''Janis Ian '79: Live in Japan & Australia'' (2008) (Rude Girl) |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Línia 260: | Línia 259: | ||
* "Prayerville" 2003 (in ''Women Writing Science Fiction As Men'', ed. Mike Resnick and Martin H. Greenberg {{ISBN|978-0-7564-0148-1}}) |
* "Prayerville" 2003 (in ''Women Writing Science Fiction As Men'', ed. Mike Resnick and Martin H. Greenberg {{ISBN|978-0-7564-0148-1}}) |
||
* ''Society's Child: My Autobiography'', 2008, Tarcher/Penguin; {{ISBN|1-58542-675-X}}; {{ISBN|978-1-58542-675-1}} |
* ''Society's Child: My Autobiography'', 2008, Tarcher/Penguin; {{ISBN|1-58542-675-X}}; {{ISBN|978-1-58542-675-1}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Línia 271: | Línia 266: | ||
[[Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XX]] |
[[Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XX]] |
||
[[Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XXI]] |
[[Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XXI]] |
||
[[Categoria:Escriptors del Bronx]] |
Revisió de 16:42, 2 març 2024
(1981) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Janis Eddy Fink 7 abril 1951 (73 anys) Bronx (Nova York) |
Formació | East Orange Campus High School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia i composició |
Ocupació | cantant, escriptora de ciència-ficció, poetessa, periodista, novel·lista, artista d'estudi, guitarrista, compositora de cançons, cantautora, autobiògrafa, escriptora, compositora, escriptor de magazines |
Activitat | 1965 - |
Gènere | Pop i música tradicional |
Instrument | Guitarra i veu |
Segell discogràfic | Columbia Records Verve Records Atlantic Records Windham Hill Records (en) |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
Lloc web | janisian.com |
|
Janis Ian (Bronx, 7 d'abril de 1951) és una cantautora nord-americana que destaca als anys 60 i 70; el seu major èxit, At Seventeen, forma part del seu àlbum Between the lines, de 1975, que va ser número 1 a Billboard. Ian es va introduir en l'escena folk quan encara era una adolescent a mitjans dels anys 60. Molt activa musicalment en aquella dècada i en la dels 70, ha continuat gravant al segle XXI. Ha guanyat dos Grammy, el primer el 1975 per At Seventeen i el segon el 2013 al Millor Àlbum Parlat, per a la seva autobiografia, Society's Child (gairebé 40 anys més tard).És també columnista de premsa i autora de ciència-ficció.[1]
Biografia
[modifica]Nascuda a la ciutat de Nova York, va créixer a Nova Jersey, en una granja, i va assistir al East Orange High School a East Orange, Nova Jersey i al New York City High School of Music & Art.[2][3] Els seus pares, Victor, professor de música i Pearl, regentaven un campament d'estiu al nord de l'Estat de Nova York.
Quan era una nena, Ian va admirar el treball dels pioners del folk com Joan Baez i Odetta. Comença amb lliçons de piano a l'edat de sis o set anys i durant la seva adolescència havia après a tocar l'orgue, l'harmònium, el corn francès, la flauta i la guitarra.[4] A l'edat de 12 anys escriu la seva primera cançó, "Hair of Spun Gold," que va ser publicada a la revista folk Broadside i que més tard enregistraria a l'àlbum de debut. El 1964 canvia legalment el seu nom a Janis Ian.[5]
Carrera musical
[modifica]A l'edat de 13 anys, Ian va escriure i va cantar el seu primer hit, "Society's Child (Baby I've Been Thinking)", sobre un idil·li interracial prohibit per la mare d'una noia i mal vist pels seus amics i professors. Produït per George "Shadow" Morton i publicat tres vegades entre 1965 i 1967, finalment va ser un hit nacional a la seva tercera publicació després que Leonard Bernstein ho va presentar en un programa de la CBS TV, titulat Inside Pop: The Rock Revolution.[5]
El tema de la cançó va ser considerat tabú per algunes estacions radiofòniques i ho van retirar de les seves llistes consegüentment. A la seva autobiografia de 2008 Society's Child, Ian recorda rebre cartes d'odi i amenaces de mort com a resposta a la cançó. L'estiu de 1967, el tema va arribar al núm. 14 en la Llista Billboard 100, el single va vendre 600,000 còpies i l'àlbum 350,000.[6]
El seu èxit més gran als Estats Units va ser la cançó, "At Seventeen", un amarg comentari de la crueltat adolescent, la il·lusió de popularitat i l'angoixa d'aquesta edat, reflectit des de la perspectiva d'una persona de 24 anys. Va ser publicada el 1975. rebent una enorme aclamació de crítics i compradors. El 1975 guanya el Grammy per Best Pop Vocal Performance - Female, batent a Linda Ronstadt, Olivia Newton-John i Helen Reddy.[7][8] L'àlbum, Between the lines, va ser també un èxit i va aconseguir el núm.1 de vendes a Billboard amb més d'un milió de còpies en els Estats Units. Com a anècdota, el dia de Sant Valentí de 1977, Ian va rebre 461 felicitacions, ja que havia indicat a la lletra de "At seventeen" que mai n'havia rebut cap com a adolescent.[7]
"Flight too high" (1979), produït pel productor de música de discoteca Giorgio Moroder, va ser la contribució de Ian a la banda sonora de la pel·lícula de Jodie Foster Foxes i va ser també inclòs el 1979 a l'àlbum d'Ian Night Rains. Va ser un hit en molts països, incloent Sud-àfrica, Bèlgica, Austràlia, Israel i Holanda.
Un altre país on Ian ha aconseguit un nivell alt de popularitat és Japó: Ian va tenir dos "Top 10 singles" a la llista Oricon pels temes "Love is blind" el 1976 i "You are love (Toujours gai mon cher)" el 1980. L'àlbum d'Ian Aftertones va coronar la llista Oricon d'àlbums a l'octubre de 1976.[9] "You are love (Toujours Gai Mon Cher)" és la cançó de la pel·lícula de Kinji Fukasaku 1980 Virus.
El seu contracte amb CBS va ser cancel·lat el 1982, amb tres àlbums pendents de produir, a causa de la baixada de les vendes i va romandre alguns anys sense contracte discogràfic.
De 1982 a 1992, Ian va continuar escrivint cançons, sovint en col·laboració amb el seu company d'aquella època Kye Fleming, les quals han estat interpretades per, entre altres, Amy Grant, Bette Midler i Marti Jones. Publica el seu àlbum Breaking Silence el 1993, sortint de l'armari com a lesbiana.[10]
L'àlbum Folk Is The New Black va ser publicat conjuntament pels segells Rude Girl i Cooking Vinyl el 2006.[11]
Altres artistes han gravat les composicions d'Ian, incloent Roberta Flack, qui va tenir un hit el 1973 amb la cançó "Jesse" d'Ian.[10] La versió pròpia d'Ian està inclosa a l'àlbum de 1974 Stars (la cançó també ha estat versionada per Shirley Bassey, Cher, Nina Simone i Barbara Cook). Continua actuant en l'actualitat i ha fet una ronda de concerts al Regne Unit el 2014 i una sèrie d'aparicions als Estats Units després.[9]
Escrivint, editant, actuant
[modifica]Ian escriu ciència-ficció des de 2001. Els seus contes han estat publicats en antologies i ella ha coeditat amb Mike Resnick, l'antologia: Stars, les històries originals basades en les seves cançons, publicada en 2003 (ISBN 978-0-7564-0177-1). Ocasionalment assisteix a convencions de ciència-ficció.[12]
Ian ha estat una columnista habitual i encara contribueix a la revista de notícies The Advocate.[13] Té una selecció de les seves columnes disponibles en al seu lloc web.
El 24 de juliol de 2008 Ian publica la seva autobiografia Society's Child (Penguin Tarcher) que rep un bon acolliment de la crítica. Va acompanyada amb un CD doble que reuneix les seves cançons més estimades.
Vida personal
[modifica]Ian es va casar amb el cineasta portuguès Tino Sargo el 1978 i es van divorciar el 1983. Els detalls de l'abús físic i emocional de Sargo apareixen a l'autobiografia d'Ian.[14] Després de traslladar-se a Nashville, coneix a Patricia Snyder el 1989. Ian va sortir de l'armari com a lesbiana el 1993 amb la publicació del seu àlbum Breaking Silence.[10] Snyder i Ian es van casar a Toronto el 27 d'agost de 2003.[15] Ian té una fillastra i dos nets amb Snyder.
Discografia
[modifica]- Àlbums
- Janis Ian (1967) #29 US (Verve)
- For All the Seasons of Your Mind (1967) #179 US (Verve)
- The Secret Life of J. Eddy Fink (1968) (Verve)
- Who Really Cares (1969) (Verve)
- Present Company (1971) #223 US (Capitol)
- Stars (1974) #83 US, #63 (Columbia)
- Between the Lines (1975) #1 US, #4 Canada, #22 Japan (Columbia, Festival)
- Aftertones (1976) #12 US, #81 Canada, #1 Japan (Columbia)
- Miracle Row (1977) #45 US, #26 Japan (Columbia)
- Janis Ian (1978) (Columbia)
- Night Rains (1979) (Columbia)
- Restless Eyes (1981) #156 US (Columbia)
- Uncle Wonderful (1983) (Rude Girl)
- Breaking Silence (1992) (Morgan Creek)
- Simon Renshaw Presents: Janis Ian Shares Your Pain (1995) (Rude Girl) (not released until 12.09)
- Revenge (1995) (Rude Girl)
- Hunger (1997) (Windham Hill/Rude Girl)
- God & the FBI (2000) (Windham Hill/Rude Girl)
- Lost Cuts 1 (2001) (Rude Girl)
- Billie's Bones (2004) (Rude Girl)
- Folk Is the New Black (2006) (Rude Girl)
- Strictly Solo (2014) (Rude Girl) Available only at live shows.
- Àlbums de recopilació
- Remember (1978) (orig. JVC Japan, now Rude Girl)
- The Best of Janis Ian (1980) (CBS Benelux)
- My Favourites (1980) (CBS Benelux)
- At Seventeen (1990) (CBS)
- Up 'Til Now (1992) (Sony)
- Society's Child: The Verve Recordings (1995) (Polydor/UMG)
- Live on the Test 1976 (1995) (BBC World Wide)
- Unreleased 1: Mary's Eyes (1998) (Rude Girl)
- The Bottom Line Encore Collection (1999) (Bottom Line Records)
- The Best of Janis Ian (2002) (Festival Australia)
- Live: Working Without a Net (2003) (Rude Girl)
- Souvenirs: Best of 1972–1981 (2004) (Rude Girl)
- Unreleased 2: Take No Prisoners (2006) (Rude Girl)
- Unreleased 3: Society's Child (2006) (Rude Girl)
- Ultimate Best (2007) (JVC Victory)
- Best of Janis Ian: Autobiography Collection (2008) (Rude Girl)
- The Essential Janis Ian (Sony worldwide)
- Singles
Any
|
Títol | U.S. Billboard | U.S. Cash Box | U.S. A/C | Kent Music Report (Australia) | UK | JPN |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1967 | "Society's Child (Baby I've Been Thinking)" | 14 | 13 | – | – | – | – |
"Insanity Comes Quietly to the Structured Mind" | 109 | 82 | – | – | – | – | |
1974 | "The Man You Are in Em" | 104 | 105 | 33 | – | – | – |
1975 | "When the Party's Over" | – | 112 | 20 | – | – | – |
"At Seventeen" | 3 | 1 | 1 | 23 | – | – | |
"In the Winter" | – | 97 | 21 | – | – | – | |
1976 | "Boy I Really Tied One On" | – | – | 43 | – | – | – |
"I Would Like to Dance" | – | – | 28 | – | – | – | |
"Roses" | – | – | 37 | – | – | – | |
"Love Is Blind" | – | – | – | – | – | 1 | |
"Between the Lines" | – | – | – | – | – | 90 | |
1977 | "Will You Dance?" | – | – | – | – | – | 40 |
1978 | "That Grand Illusion" | – | – | 43 | – | – | – |
1979 | "Fly Too High" | – | – | – | – | 44 | – |
1980 | "You Are Love" | – | – | – | – | – | 10 |
"The Other Side of the Sun" | – | – | 47 | – | 44 | – | |
1981 | "Under the Covers" | 71 | 79 | – | – | – | – |
2010 | "Every Woman's Song" (with Angela Aki)[16][17] | – | – | – | – | – | 53 |
- DVDs
- Live at Club Cafe (2005) (Rude Girl)
- Janismania (2005) (Rude Girl)
- Through the Years: A Retrospective (2007) (Rude Girl)
- Janis Ian '79: Live in Japan & Australia (2008) (Rude Girl)
Referències
[modifica]- ↑ «Janis Ian: A Life in Song» (PDF). Janis Ian Website, 2006. Arxivat de l'original el 2007-05-07. [Consulta: 9 juny 2007].
- ↑ Bogdanov, Vladimir; Woodstra, Chris; and Erlewine, Stephen Thomas. {{{títol}}}.
- ↑ Nash, Margo.
- ↑ Life Magazine, October 27, 1967, p. 53
- ↑ 5,0 5,1 Ankeny, Jason. Bogdanov, Vladimir; Woodstra, Chris; and Erlewine, Stephen Thomas. All Music Guide to the Blues: The Definitive Guide to the Blues. Backbeat Books, 2003. ISBN 0-87930-736-6.
- ↑ Life Magazine, October 27, 1967 p. 53
- ↑ 7,0 7,1 {{{títol}}}.
- ↑ «SNL Transcripts». Snltranscripts.jt.org. [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ 9,0 9,1 «Janis Ian: On Tour». janisian.com. Arxivat de l'original el 2014-01-06. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Keehnen, Owen. «At 42: Lesbian Legend Janis Ian Comes Out». Queer Culture Center, 24-03-2005. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 15 novembre 2012].
- ↑ Wilson, David Bertrand. «Trying The Patience Of: Janis Ian». Wilson & Alroy's Record Reviews. [Consulta: 10 setembre 2013].
- ↑ John Teehan. «Janis at Worldcon 2001». Sff.net. Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 5 desembre 2013].
- ↑ "Revenge is sweet for Janis Ian" Arxivat 2006-10-21 a Wayback Machine. by Jeff Walsh, March 1, 1996
- ↑ Ian, Janis. 2008.
- ↑ «Ian profile». Glbtq.com. Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 5 desembre 2013].
- ↑ «ジャニス・イアンとの夢のコラボ曲「Every Woman's Song」が 着うた(R)、着うたフル(R)で好評配信中!» (en japanese). Sony Music Japan, 01-09-2010. Arxivat de l'original el 2014-05-31. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ «Japan Billboard Hot 100 2010/09/20» (en japanese). Billboard, 20-09-2009. [Consulta: 5 març 2014].
Bibliografia
[modifica]- Who Really Cares: Poems From Childhood and Early Youth 1969 (2002 re-release) ISBN 978-1-930709-37-9
- Songbook 1999 ISBN 978-0-7692-0148-1
- Stars: Original Stories Based on the Songs of Janis Ian 2003 ISBN 978-0-7564-0177-1 (ed., with Mike Resnick)
- "Prayerville" 2003 (in Women Writing Science Fiction As Men, ed. Mike Resnick and Martin H. Greenberg ISBN 978-0-7564-0148-1)
- Society's Child: My Autobiography, 2008, Tarcher/Penguin; ISBN 1-58542-675-X; ISBN 978-1-58542-675-1