Vés al contingut

Samàwal al-Maghribí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - just el dia després de + just l'endemà de
 
(48 revisions intermèdies per 16 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{fusió|Ibn Yahyā al-Maghribī al-Samaw'al|data=abril de 2016}}
{{IniciBio}}, de nom complet '''Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí''' (o '''al‐Andalussí'''), va ser un [[matemàtic]], [[astrònom]] i [[metge]] del {{segle|XII}}, més conegut simplement com a '''Al Samàwal''' o '''Samàwal al-Maghribí''' ({{Lang-ar|السموأل المغربي|tr=as-Samawʾal al-Maḡribī}}).
{{Infotaula científic
|nom = Samàwal al-Maghribí
|taula_amplada = 250px
|imatge = Polynôme-Al-Samaw-al.jpg
|imatge_amplada = 200px
|llegenda = El sistema de llei dels exponents de Samàwal
|data_naixement = vers 1125-1130
|lloc_naixement = probablement [[Bagdad]]
|data_mort = vers 1175-1180
|lloc_mort = probablement [[Maragha]]
|residencia =
|ciutadania =
|nacionalitat =
|etnicitat = jueva
|camp = [[Matemàtiques]], [[Astronomia]] i [[Medicina]]
|institucions_treb =
|alma_mater=
|assessor_doctor =
|estudiants_doctor =
|conegut_per = [[Nombres negatius]]<br> Llei dels [[Exponent|exponents]]<br>Divisió de [[polinomi]]s
|influencia =
|influenciat_per = [[Al-Karají]]
|premis =
|religio = convers al Islam
|signatura =
|notes_peu =
}}

'''Abu Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbas al‐Maghribí (''' o '''al‐Andalusí)''' va ser un [[matemàtic]], [[astrònom]] i [[metge]] del segle XII, conegut normalment com a '''Samàwal''' o '''Samàwal al-Maghribí'''.


== Vida ==
== Vida ==
Samàwal va néixer en una família jueva il·lustrada procedent del [[Magrib]] (o potser d'[[Al-Àndalus]] segons algunes fonts).<ref>Negar Naderi. ''Samawʾal''. A Thomas Hockey et al. (eds.). ''The Biographical Encyclopedia of Astronomers''. Springer Verlag. New York, 2007, pàgina 1009.''</ref> Es coneixen algunes dades biogràfiques d'ell gràcies a un breu manuscrit seu de caràcter autobiogràfic del que se'n conserven dos exemplars.<ref>Biblioteca de El Cairo (Catàleg Sayyid, Num. 65, folis 25-26) i Biblioteca Nacional de França (MS 1456, folis 64-65)</ref>
Samàwal va néixer en una família jueva il·lustrada procedent del [[Magrib]] (o potser de l'[[Al-Àndalus|Àndalus]], segons algunes fonts).{{sfn|Naderi|2007|p=1009}} Se'n coneixen algunes dades biogràfiques gràcies a un breu manuscrit seu de caràcter autobiogràfic del qual es conserven dos exemplars.<ref>Biblioteca d'El Cairo (Catàleg Sayyid, Num. 65, folis 25-26) i Biblioteca Nacional de França (MS 1456, folis 64-65)</ref>


El seu pare, Abul-Abbas Yahya al-Maghribí, va ser un professor de religió i literatura hebrea que havia emigrat desde [[Fes]] ([[Marroc]]) a [[Bagdad]]. La seva mare, Anna Isaac Levi, era originària de [[Bàssora]] ([[Iraq]]). Un oncle seu era metge. Samàwal va créixer, doncs, en un entorn en que l'estudi era altament valorat i va començar a fer-ho des de nen. Potser per influència del seu oncle va començar a estudiar medicina amb [[Abu-l-Barakat]] però, al mateix temps, es va iniciar en l'estudi de les matemàtiques a l'edat de tretze anys. Com que no hi havia a Bagdad professors amb coneixements suficients, va estudiar pel seu compte: sobretot les obres de [[Abu-Kàmil Xujà|Abu-Kàmil]] i d'[[Al-Karají]] per qui sentia gran admiració.
El seu pare, Abul-Abbas Yahya al-Maghribí, va ser un professor de religió i literatura hebrea que havia emigrat des de [[Fes]] (actual [[Marroc]]) a [[Bagdad]]. La seva mare, Anna Isaac Levi, era originària de [[Bàssora]] ([[Iraq]]). Un oncle seu era metge. Samàwal va créixer, doncs, en un entorn en què l'estudi era altament valorat i va començar a fer-ho des de nen. Potser per influència del seu oncle, va començar a estudiar medicina amb [[Abu-l-Barakat]], però, al mateix temps, es va iniciar en l'estudi de les matemàtiques a l'edat de tretze anys. Com que no hi havia a Bagdad professors amb coneixements suficients, va estudiar pel seu compte: sobretot les obres d'[[Abu-Kàmil Xujà|Abu-Kàmil]] i [[Al-Karají|d'Al-Karají]], per qui sentia gran admiració.


De jove va fer diversos viatges cap a Orient (sobretot per l'actual [[Azerbaidjan]]), fins que es va assentar a la ciutat de [[Maragha]] on va romandre fins a la seva mort, exercint de metge a la ciutat i el seu entorn. Entre els seus pacients hi havia Jahan Pahlawan, l'[[emir]] semi-independent de la zona. Segons la seva autobiografia, el dia 8 de novembre de 1163 es va convertir a l'Islam, després d'un somni.
De jove, va fer diversos viatges cap a Orient (sobretot per l'actual [[Azerbaidjan]]), fins que es va assentar a la ciutat de [[Maragha]], on va romandre fins a la seva mort, exercint de metge a la ciutat i el seu entorn. Entre els seus pacients hi havia Jahan Pahlawan, l'[[emir]] semi-independent de la zona. Segons la seva autobiografia, el dia 8 de novembre de 1163 es va convertir a l'islam, després d'un somni.


Va escriure uns 85 tractats de medicina, astronomia i matemàtiques, a més d'una apologia de l'Islam en contra del judaisme. Però no se'n conserven gaires.
Va escriure uns 85 tractats de medicina, astronomia i matemàtiques, a més d'una apologia de l'Islam en contra del judaisme. Però no se'n conserven gaires.


== Obra ==
== Obra ==

=== Apologètica ===
=== Apologètica ===
Potser el tractat pel que és més conegut Samàwal sigui ''Ifham al-yahud (Refutació dels jueus)'', ja que va tenir ampla difusió en la seva època per motius religiosos i en l'època actual per motius polítics. En va fer diverses versions<ref>Veure la introducció (pàgines 1-15) de l'edició del primer manuscrit feta per Marazka, Pourjavady i Schmidtke (vegeu Bibliografia)</ref> i se'n conserven nombrosos manuscrits, en alguns dels quals es troba també la seva autobiografia citada anteriorment. La primera versió, la va escriure just l'endemà de la seva conversió a l'Islam i, quatre anys després, en va escriure una segona versió revisada. Entre aquestes dues dates, va escriure diverses cartes de contesta als crítics del seu text.
Potser el tractat pel qual és més conegut Samàwal sigui ''Ifham al-yahud (Refutació dels jueus)'', ja que va tenir ampla difusió en la seva època per motius religiosos i en l'època actual per motius polítics. En va fer diverses versions{{sfn|Marazka|Pourjavady|Schmidtke|2006|p=1-15}} i se'n conserven nombrosos manuscrits, en alguns dels quals es troba també la seva autobiografia citada anteriorment. La primera versió, la va escriure just l'endemà de la seva conversió a l'islam i, quatre anys després, en va escriure una segona versió revisada. Entre aquestes dues dates, va escriure diverses cartes de contesta als crítics del seu text.

També va escriure un tractat titulat ''Ghāyat al-maqsūd fi ’l-radd ala ’l-nasārā wa ’l-yahūd (Confutació decisiva de Cristians i Jueus)''.{{sfn|Anbouba|2008|p=x}}


=== Matemàtica ===
=== Matemàtica ===
De totes maneres, és en el camp de les [[matemàtiques]] en el que Samàwal mereix un lloc en la [[Història de la ciència]]. El principal text que es conserva és l{{'}}''Al-Bahir fi'l-jabr (El brillant en àlgebra)''.<ref>Editat el 1972 per Ahmad i Roshed (vegeu bibliografia). Victor Katz escriu el títol: ''Al-Bahir fi'l-hisab''. Katz, Victor. ''A History of Mathematics''. Harper Collins. New York, 1993. Pàgina 236. ISBN 0-673-38039-4</ref> Els altres dos tractats que es conserven (''Al-tabsira fi’s hisàb'' i ''Al-mujiz al-mudawī fi’l hisàb'') són molt elementals i estaven segurament destinats a l'ensenyament.
De tota manera, és en el camp de les [[matemàtiques]] en el qual Samàwal mereix un lloc en la [[història de la ciència]]. El principal text que es conserva és l{{'}}''Al-Bahir fi'l-jabr (El brillant en àlgebra)''.{{sfn|Ahmad|Rashed|1972|p=1 i ss|loc=Victor Katz escriu el títol: ''Al-Bahir fi'l-hisab''}} Els altres dos tractats que es conserven (''Al-tabsira fi’s hisàb'' i ''Al-mujiz al-mudawī fi’l hisàb'') són molt elementals i estaven segurament destinats a l'ensenyament.

Dues són les aportacions fonamentals de Samàwal,<ref>Katz, Victor. ''A History of Mathematics''. Harper Collins. New York, 1993. Pàgines 236-238. ISBN 0-673-38039-4</ref> seguint i ampliant l'obra d'[[Al-Karají]] que reconeix haver estudiat i admirat: les regles per a tractar els coeficients negatius i una formulació ben clara de la llei dels [[Exponent|exponents]].
Dues són les aportacions fonamentals de Samàwal,{{sfn|Katz|1993|p=236-238}} seguint i ampliant l'obra d'[[Al-Karají]], que reconeix haver estudiat i admirat: les regles per a tractar els coeficients negatius i una formulació ben clara de la llei dels [[exponent]]s.
Les regles per operar els coeficients de les incògnites són expressades amb claredat per primera vegada, establint que quan es resta d'un nombre petit, un de més gran, el resultat és negatiu, de tal forma que quan s'hagi d'operar amb aquest resultat caldrà tenir en compte el seu signe.

La llei dels exponents la formula de forma abstracta mitjançant unes columnes amb les diferents potències d'un nombre desconegut (en llenguatge actual d'una <math>x</math>), de tal forma que arriba a la conclusió del que avui escriuriem com:
Les regles per a operar els coeficients de les incògnites són expressades amb claredat per primera vegada, establint que quan es resta d'un nombre petit, un de més gran, el resultat és negatiu, de tal forma que quan s'hagi d'operar amb aquest resultat caldrà tenir en compte el seu signe.

La llei dels exponents, la fórmula de forma abstracta mitjançant unes columnes amb les diferents potències d'un nombre desconegut (en llenguatge actual, d'una <math>x</math>), de tal forma que arriba a la conclusió del que avui escriuríem com a:
:<math>x^m \cdot x^n = x^{m+n} \ </math>
:<math>x^m \cdot x^n = x^{m+n} \ </math>
incloent en aquesta fórmula els exponents negatius (el que avui entenem com <math>\frac1 {x^n}</math>), tractant-los com abans havia fet amb els coeficients. Aquest procediment li permet dividir polinomis entre si, ja que Al-Karají només havia aconseguit dividir polinomis per monomis.
incloent en aquesta fórmula els exponents negatius (el que avui entenem com a <math>\frac1 {x^n}</math>), tractant-los com abans havia fet amb els coeficients. Aquest procediment li permet dividir polinomis entre si, ja que Al-Karají només havia aconseguit dividir polinomis per monomis.
Alguns autors,<ref>Rashid, per exemple: ''L'induction Mathématique'' (vegeu Bibliografia)</ref> han vist en la fortma de tractar aquests problemes una visió precursora de la [[inducció matemàtica]].
Alguns autors{{sfn|Rashed|1972|p=1-21}} han vist en la forma de tractar aquests problemes una visió precursora de la [[inducció matemàtica]].


=== Astronòmica ===
=== Astronòmica ===
El principal tractat que es conserva d'ell és el ''Kashfʿawàr al‐munajjimín wa‐ghalatihim fi akthar al‐aʿmal wa‐ʾl‐ahkàm (Expossició de les deficiències dels astrònoms i dels seus errors en la majoria d'operacions i opinions)'', escrit el 1165/1166. Conté algunes aportacions força originals, com el càlcul del [[sinus]] de 1º partint d'una [[circumferència]] dividida en 480º.<ref>van Brummelen, Glen. ''The Mathematics of the Heavens and the Earth: The Early History of Trigonometry.'' Princeton University Press. New Jersey, 2009. Pàgines 145-146. ISBN 978-0-691-12973-0</ref> Els darrers cinc capítols estan dedicats a refutar l'astrologia, amb un argument filosòfic original:<ref>Selin, Helaine (ed.). ''Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures''. Kluwer Academic Publishers. Dordrecht, 1997. Pàgina 882. ISBN 0-7923-4066-3</ref> Arriba a la conclusió que no es poden fer prediccions astrològiques perquè el nombre d'estels és tan gran que caldria computar 6.817 variables astronòmiques diferents de cada persona per a poder fer una predicció fiable, lo qual és òbviament impossible de fer.
El principal tractat que es conserva d'ell és el ''Kashfʿawàr al‐munajjimín wa‐ghalatihim fi akthar al‐aʿmal wa‐ʾl‐ahkàm (Exposició de les deficiències dels astrònoms i dels seus errors en la majoria d'operacions i opinions)'', escrit el 1165/1166. Conté algunes aportacions força originals, com el càlcul del [[sinus]] de 1º partint d'una [[circumferència]] dividida en 480º.{{sfn|van Brummelen|2009|p=145-146}} Els darrers cinc capítols estan dedicats a refutar l'astrologia, amb un argument filosòfic original:{{sfn|Selin|1997|p=882}} arriba a la conclusió que no es poden fer prediccions astrològiques perquè el nombre d'estels és tan gran que caldria computar 6.817 variables astronòmiques diferents de cada persona per a poder fer una predicció fiable, la qual cosa és òbviament impossible de fer.


=== Mèdica ===
=== Mèdica ===
L'única obra mèdica que es conserva és el ''Nuzhar al-ashàb fi mu‘àsharat al-aḥbàb (El passeig dels “companys" pel Jardí de l'Amor'') que és, essencialment, un tractat de sexologia i una col·lecció d'històries eròtiques. La seva primera part (la més llarga) és una descripció de malalties i deficiències sexuals. La segona part, més estrictament mèdica, parla dels estats de virilitat debilitada i de les malalties ginecològiques i el seu tractament. Aquesta part és potser la més interessant pel tractament dels aspectes [[Psicosomàtic|psicosomàtics]] de les malalties que fa.
L'única obra mèdica que es conserva és el ''Nuzhar al-ashàb fi mu‘àsharat al-aḥbàb (El passeig dels “companys" pel jardí de l'Amor''), que és, essencialment, un tractat de sexologia i una col·lecció d'històries eròtiques.{{sfn|Habib|2007|p=53 i ss}} La seva primera part (la més llarga) és una descripció de malalties i deficiències sexuals. La segona part, més estrictament mèdica, parla dels estats de virilitat debilitada i de les malalties ginecològiques i el seu tractament. Aquesta part és, potser, la més interessant pel tractament dels aspectes [[psicosomàtic]]s de les malalties que fa.


== Referències ==
== Referències ==
{{referències|1}}
{{Referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre
* Ahmad, Salah; Rashed, Roshdi (eds.). ''Al-bahir en algèbre''. Universitat de Damasc. Damasc, 1972.
| cognom=Ahmad
* Gillispie, Charles (ed.). ''Dictionary of Scientific Biography''. Charles Scribner's Sons. New York, 1970–1980. Volum 12, Pàgines 91-95. ISBN 0-684-10114-9.
| nom=Salah
* Habib, Samar. ''Female Homosexuality in the Middle East: Histories and Representations''. Routledge. New York, 2007. ISBN 0-415-95673-0. Págines 85 i ss.
| cognom2=Rashed
* Marazka, Ibrahim; Pourjavady, Reza; Schmidtke, Sabine (eds.). ''Samaw'al al-Maghribí's (d. 570/1175) Ifhàm al-Yahud. The Early Recension''. Harrassowitz Verlag. Wiesbaden, 2006. ISBN 3-447-05284-8.
| nom2=Roshdi (eds.)
* Nolla, Ramon. ''Estudis i activitats sobre problemes clau de la història de la matemàtica''. Publicacions de la Societat Catalana de Matemàtiques. Barcelona, 2006. Pàgina 189. ISBN 84-7283-838-2.
| títol=Al-bahir en algèbre
* Rashed, Roshdi. ''L'extraction de la racine n-ième et l'invention des fractions décimales (XIe--XIIe siècles)''. Archive for History of Exact Sciences. Vol. 18 (3) (1977/78), pàgines 191-243.
| url=
* Rashed, Roshdi. ''L'induction Mathématique: Al-Karaji, as-Samaw'al''. Archive for History of Exact Sciences. Vol. 9 (3) (1972), pàgines 1-21.
| editorial=Universitat de Damasc
* Waterhouse, W.C. ''Note on a method of extracting roots in as-Samaw'al''. Archive for History of Exact Sciences. Vol. 19 (4) (1978/79), pàgines 383-384.
| lloc=Damasc
| any=1972
}}
* {{ref-llibre
| cognom=Habib
| nom=Samar
| capítol=Abu-Nasr Al-Samaw-uli (d. 1180) and Nuzhat al Ashab
| urlcapítol=https://books.google.cat/books?id=LylZ8mvsPlIC&pg=PA53
| editor=
| títol=Female Homosexuality in the Middle East: Histories and Representations
| url=https://books.google.cat/books?id=LylZ8mvsPlIC
| editorial=Routledge
| lloc=New York
| any=2007
| pàgines=53 i ss
| llengua=en
| isbn=0-415-95673-0
}}
* {{ref-llibre
| cognom=Katz
| nom=Victor J.
| capítol=
| urlcapítol=
| editor=
| títol=A History of Mathematics
| url=https://books.google.cat/books?id=7rP2MAAACAAJ
| editorial=Harper Collins
| lloc=New York
| any=1993
| pàgines=
| llengua=en
| isbn=0-673-38039-4
}}
* {{ref-llibre
| cognom=Marazka
| nom=Ibrahim
| cognom2=Pourjavady
| nom2=Reza
|cognom3=Schmidtke
| nom3=Sabine (eds.)
| títol=Samaw'al al-Maghribí's (d. 570/1175) Ifhàm al-Yahud. The Early Recension
| url=https://books.google.cat/books?id=XEP8dZilDkkC
| any=2006
| editoral=Harrassowitz Verlag
| lloc=Wiesbaden
| llengua={{en}} i {{ar}}
| isbn=978-3-447-05284-9
}}
* {{ref-llibre
| cognom=Naderi
| nom=Negar
| capítol=Samawʾal: Abū Naṣr Samawʾal ibn Yaḥyā ibn ʿAbbās al‐Maghribī al‐Andalusī
| urlcapítol=https://islamsci.mcgill.ca/RASI/BEA/Samaw%27al_BEA.htm
| editor=Thomas Hockey (ed.)
| títol=The Biographical Encyclopedia of Astronomers
| url=https://books.google.cat/books?id=SujLngEACAAJ
| any=2007
| editoral=Springer
| llengua=en
| pàgines=1009
| isbn=9781441999184
}}
* {{ref-llibre
| cognom = Nolla
| nom = Ramon
| títol = Estudis i activitats sobre problemes clau de la història de la matemàtica
| url = https://books.google.cat/books?id=pcHRGxb1CFEC
| any = 2006
| editorial = Publicacions de la Societat Catalana de Matemàtiques
| llengua = ca
| isbn = 84-7283-838-2
}}
* {{ref-publicació
| cognom=Rashed
| nom=Roshdi
| títol=L'extraction de la racine n-<sup>ième</sup> et l'invention des fractions décimales (XIe--XIIe siècles)
| url=https://link.springer.com/article/10.1007/BF00350534
| publicació=Archive for History of Exact Sciences
| volum=Vol. 18
| exemplar=Num. 3
| any=1977
| pàgines=191-243
| llengua=en
| issn=0003-9519
| doi=10.1007/BF00350534
}}
* {{ref-publicació
| cognom=Rashed
| nom=Roshdi
| títol=L'induction Mathématique: Al-Karaji, as-Samaw'al
| url=https://link.springer.com/article/10.1007/BF00348537
| publicació=Archive for History of Exact Sciences
| volum=Vol. 9
| exemplar=Num.1
| any=1972
| pàgines=1-21
| llengua=en
| issn=0003-9519
| doi=10.1007/BF00348537
}}
* {{ref-llibre
|cognom=Selin
|nom,=Helaine (ed.)
|url=http://books.google.cat/books?id=raKRY3KQspsC
|títol=Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Countries
|pàgines=
|editorial=Kluwer Academic Publishers
|lloc=Dordrecht
|any=1997
|llengua=en
|isbn=0-7923-4066-3
}}
* {{ref-llibre
|cognom=van Brummelen
|nom=Glen
|url=http://books.google.cat/books?id=bHD8IBaYN-oC
|títol=The Mathematics of the Heavens and the Earth: The Early History of Trigonometry
|editorial=Princeton University Press
|lloc=Nova Jersey
|any=2009
|llengua=en
|isbn=978-0-691-12973-0
}}
* {{ref-publicació
| cognom=Waterhouse
| nom=William C.
| títol=Note on a method of extracting roots in as-Samaw'al
| url=https://link.springer.com/article/10.1007/BF00330067
| publicació=Archive for History of Exact Sciences
| volum=Vol. 19
| exemplar=Num. 4
| any=1978
| pàgines=383-384
| llengua=en
| issn=0003-9519
| doi=10.1007/BF00330067
}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{MacTutor Biography|id=Al-Samawal}}
* {{MacTutor Biography|id=Al-Samawal}}
* [http://www.encyclopedia.com/doc/1G2-2830903831.html] Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat el 14 de setembre de 2012.
* {{ref-web|cognom=Anbouba|nom=Adel|títol=Al-Samaw’al, Ibn Yahya Al-Maghribi|url=http://www.encyclopedia.com/doc/1G2-2830903831.html|editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|consulta=14 setembre 2012|llengua=en}}
* [http://islamsci.mcgill.ca/RASI/BEA/Samaw%27al_BEA.htm] Thomas Hockey et al. (eds.). ''The Biographical Encyclopedia of Astronomers''. Springer Reference. New York, 2007, pàgina 1009.


{{Medicina islàmica}}
{{autoritat}}
{{autoritat}}
{{ORDENA:Abu Nasr Samawal Ibn Yahya Ibn Abbas Almaghribi Al-Andalusi}}


{{ORDENA:Al Samawal}}
[[Categoria:Matemàtics àrabs]]
[[Categoria:Matemàtics àrabs]]
[[Categoria:Persones de Bagdad]]
[[Categoria:Metges de l'islam medieval]]
[[Categoria:Morts a l'Iran]]
[[Categoria:Abbàssides]]
[[Categoria:Matemàtics africans]]
[[Categoria:Matemàtics asiàtics]]

Revisió de 18:11, 21 abr 2024

Plantilla:Infotaula personaSamàwal al-Maghribí

Representació d'un polinomi en un manuscrit del seu llibre al-Bahir. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) السموأل بن يحيى المغربي بن عباس Modifica el valor a Wikidata
c. 1130 Modifica el valor a Wikidata
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1180 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Maragha (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam i judaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, metge, astrònom, astròleg Modifica el valor a Wikidata

Samàwal al-Maghribí (àrab: السموأل بن يحيى المغربي بن عباس) (Bagdad, c. 1130 - Maragha, c. 1180), de nom complet Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí), va ser un matemàtic, astrònom i metge del segle xii, més conegut simplement com a Al Samàwal o Samàwal al-Maghribí (àrab: السموأل المغربي, as-Samawʾal al-Maḡribī).

Vida

[modifica]

Samàwal va néixer en una família jueva il·lustrada procedent del Magrib (o potser de l'Àndalus, segons algunes fonts).[1] Se'n coneixen algunes dades biogràfiques gràcies a un breu manuscrit seu de caràcter autobiogràfic del qual es conserven dos exemplars.[2]

El seu pare, Abul-Abbas Yahya al-Maghribí, va ser un professor de religió i literatura hebrea que havia emigrat des de Fes (actual Marroc) a Bagdad. La seva mare, Anna Isaac Levi, era originària de Bàssora (Iraq). Un oncle seu era metge. Samàwal va créixer, doncs, en un entorn en què l'estudi era altament valorat i va començar a fer-ho des de nen. Potser per influència del seu oncle, va començar a estudiar medicina amb Abu-l-Barakat, però, al mateix temps, es va iniciar en l'estudi de les matemàtiques a l'edat de tretze anys. Com que no hi havia a Bagdad professors amb coneixements suficients, va estudiar pel seu compte: sobretot les obres d'Abu-Kàmil i d'Al-Karají, per qui sentia gran admiració.

De jove, va fer diversos viatges cap a Orient (sobretot per l'actual Azerbaidjan), fins que es va assentar a la ciutat de Maragha, on va romandre fins a la seva mort, exercint de metge a la ciutat i el seu entorn. Entre els seus pacients hi havia Jahan Pahlawan, l'emir semi-independent de la zona. Segons la seva autobiografia, el dia 8 de novembre de 1163 es va convertir a l'islam, després d'un somni.

Va escriure uns 85 tractats de medicina, astronomia i matemàtiques, a més d'una apologia de l'Islam en contra del judaisme. Però no se'n conserven gaires.

Obra

[modifica]

Apologètica

[modifica]

Potser el tractat pel qual és més conegut Samàwal sigui Ifham al-yahud (Refutació dels jueus), ja que va tenir ampla difusió en la seva època per motius religiosos i en l'època actual per motius polítics. En va fer diverses versions[3] i se'n conserven nombrosos manuscrits, en alguns dels quals es troba també la seva autobiografia citada anteriorment. La primera versió, la va escriure just l'endemà de la seva conversió a l'islam i, quatre anys després, en va escriure una segona versió revisada. Entre aquestes dues dates, va escriure diverses cartes de contesta als crítics del seu text.

També va escriure un tractat titulat Ghāyat al-maqsūd fi ’l-radd ala ’l-nasārā wa ’l-yahūd (Confutació decisiva de Cristians i Jueus).[4]

Matemàtica

[modifica]

De tota manera, és en el camp de les matemàtiques en el qual Samàwal mereix un lloc en la història de la ciència. El principal text que es conserva és l'Al-Bahir fi'l-jabr (El brillant en àlgebra).[5] Els altres dos tractats que es conserven (Al-tabsira fi’s hisàb i Al-mujiz al-mudawī fi’l hisàb) són molt elementals i estaven segurament destinats a l'ensenyament.

Dues són les aportacions fonamentals de Samàwal,[6] seguint i ampliant l'obra d'Al-Karají, que reconeix haver estudiat i admirat: les regles per a tractar els coeficients negatius i una formulació ben clara de la llei dels exponents.

Les regles per a operar els coeficients de les incògnites són expressades amb claredat per primera vegada, establint que quan es resta d'un nombre petit, un de més gran, el resultat és negatiu, de tal forma que quan s'hagi d'operar amb aquest resultat caldrà tenir en compte el seu signe.

La llei dels exponents, la fórmula de forma abstracta mitjançant unes columnes amb les diferents potències d'un nombre desconegut (en llenguatge actual, d'una ), de tal forma que arriba a la conclusió del que avui escriuríem com a:

incloent en aquesta fórmula els exponents negatius (el que avui entenem com a ), tractant-los com abans havia fet amb els coeficients. Aquest procediment li permet dividir polinomis entre si, ja que Al-Karají només havia aconseguit dividir polinomis per monomis. Alguns autors[7] han vist en la forma de tractar aquests problemes una visió precursora de la inducció matemàtica.

Astronòmica

[modifica]

El principal tractat que es conserva d'ell és el Kashfʿawàr al‐munajjimín wa‐ghalatihim fi akthar al‐aʿmal wa‐ʾl‐ahkàm (Exposició de les deficiències dels astrònoms i dels seus errors en la majoria d'operacions i opinions), escrit el 1165/1166. Conté algunes aportacions força originals, com el càlcul del sinus de 1º partint d'una circumferència dividida en 480º.[8] Els darrers cinc capítols estan dedicats a refutar l'astrologia, amb un argument filosòfic original:[9] arriba a la conclusió que no es poden fer prediccions astrològiques perquè el nombre d'estels és tan gran que caldria computar 6.817 variables astronòmiques diferents de cada persona per a poder fer una predicció fiable, la qual cosa és òbviament impossible de fer.

Mèdica

[modifica]

L'única obra mèdica que es conserva és el Nuzhar al-ashàb fi mu‘àsharat al-aḥbàb (El passeig dels “companys" pel jardí de l'Amor), que és, essencialment, un tractat de sexologia i una col·lecció d'històries eròtiques.[10] La seva primera part (la més llarga) és una descripció de malalties i deficiències sexuals. La segona part, més estrictament mèdica, parla dels estats de virilitat debilitada i de les malalties ginecològiques i el seu tractament. Aquesta part és, potser, la més interessant pel tractament dels aspectes psicosomàtics de les malalties que fa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Naderi, 2007, p. 1009.
  2. ↑ Biblioteca d'El Cairo (Catàleg Sayyid, Num. 65, folis 25-26) i Biblioteca Nacional de França (MS 1456, folis 64-65)
  3. ↑ Marazka, Pourjavady i Schmidtke, 2006, p. 1-15.
  4. ↑ Anbouba, 2008, p. x.
  5. ↑ Ahmad i Rashed, 1972, p. 1 i ss, Victor Katz escriu el títol: Al-Bahir fi'l-hisab.
  6. ↑ Katz, 1993, p. 236-238.
  7. ↑ Rashed, 1972, p. 1-21.
  8. ↑ van Brummelen, 2009, p. 145-146.
  9. ↑ Selin, 1997, p. 882.
  10. ↑ Habib, 2007, p. 53 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Samàwal al-Maghribí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Anbouba, Adel. «Al-Samaw’al, Ibn Yahya Al-Maghribi» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 setembre 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Samàwal_al-Maghribí&oldid=33409018»