Vés al contingut

Bonnie Honig: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Bonnie Honig»
(Cap diferència)

Revisió del 10:09, 14 maig 2024

Bonnie Honig (Montreal, 1959)[1] és una filòsofa política i feminista especialitzada en teoria democràtica. És professora a la Universitat Brown, i anteriorment ho ha via estat a la Universitat Harvard,[2] la Universitat Northwestern i a la American Bar Foundation.[3]

Basant-se en Donald Winnicott i Hannah Arendt ha conceptualitzat la importància d'allò públic per a la vida democràtica.[4]

Honig es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.


El seu llibre Emergency Politics: Paradox, Law, Democracy (Princeton University Press, 2009) va rebre el premi David Easton.[5] També el 2012, va guanyar el premi Okin-Young de teoria política feminista per Ismene's Forced Choice: Sacrifice and Sorority in Sophocles' Antigone.[6]

Pensament

Honig és coneguda per la seva defensa d'una concepció contestatària de la política democràtica, també coneguda com a agonisme. En el seu llibre Political Theory and the Displacement of Politics (Cornell, 1993)[7] desenvolupa aquesta noció mitjançant crítiques a les concepcions consensuades de la democràcia i posa de manifest el potencial emancipador de la contestació política i de la interrupció de les pràctiques establertes. Reconeixent, d'altra banda, que la política implica la imposició d'ordre i estabilitat, argumenta que la política no es pot reduir al consens, ni a la pura contestació, sinó que amdós són aspectes essencials de la política.


A Antigone, Interrupted (Cambridge University Press, 2013), Honig intervé en el gir cap al dol i la lamentació en la teoria política i els estudis culturals. A través d'una relectura de la tragèdia de Sòfocles, contraresta el privilegi de la mortalitat i la vulnerabilitat com a part d'una política antisobiranista. Honig ofereix un "humanisme agonista" que posa l'accent en la igualtat a la vida, no a la mort, i una política activista de contrasobirania.[8]

Obra publicada

Referències

  1. «Honig, Bonnie». Library of Congress. [Consulta: 22 juliol 2014].
  2. Rimer, Sara «Rejection From Leader Who Vows Diversity» (en anglès). The New York Times, 19-05-1997. ISSN: 0362-4331.
  3. «Bonnie Honig Weds Michael Whinston». , 09-07-1990.
  4. Tattersall, Amanda. «Change Maker Chat with Bonnie Honig: Democracy and Critical Thinking». Commons Social Change Library, 2020. [Consulta: 22 juny 2022].
  5. «Bonnie Honig Awarded the David Easton Award - American Bar Foundation».
  6. katzcenterupenn. «Bonnie Honig» (en anglès). Herbert D. Katz Center for Advanced Judaic Studies. Arxivat de l'original el 2020-07-29. [Consulta: 29 juliol 2020].
  7. American Political Science Association
  8. «Honig: Scholar Behind the Uproar | News | The Harvard Crimson». www.thecrimson.com. [Consulta: 30 gener 2021].