Vés al contingut

Jorge Sanz Miranda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
 
(12 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Jorge Sanz Miranda''' ([[Madrid]], [[26 d'agost]] de [[1969]]) és un [[actor]] [[Espanya|espanyol]].
'''Jorge Sanz Miranda''' ([[Madrid]], [[26 d'agost]] de [[1969]]) és un [[actor]] [[Espanya|espanyol]].


== Biografia ==
== Biografia ==
És fill de militar (coronel de cavalleria) i empresària i té quatre germans.
És fill de militar (coronel de cavalleria) i empresària i té quatre germans.


Debuta professionalment als nou anys en la pel·lícula ''La miel'' (1979), de [[Pedro Masó]]. En 1982, després d'aparèixer en ''[[Conan el Bàrbar (pel·lícula de 1982)|Conan el Bàrbar]]'', protagonitza amb èxit ''[[Crónica del alba. Valentina]]'' a les ordres d'[[Antonio José Betancor Curbelo]]; en aquesta pel·lícula coneixeria l'actriu Paloma Gómez, que posteriorment seria la seva parella.<ref>[https://elpais.com/elpais/2019/01/25/gente/1548439036_055837.html Muere a los 46 años la actriz Paloma Gómez, la niña de ‘Valentina’, y expareja de Jorge Sanz], El País, 26 de gener de 2019</ref> La seva fotogènia i naturalitat davant la càmera li converteixen en un dels actors joves més prolífics del [[cinema espanyol]].
Debutà professionalment als nou anys amb la pel·lícula ''La miel'' (1979), de [[Pedro Masó]]. En 1982, després d'aparèixer en ''[[Conan el Bàrbar (pel·lícula de 1982)|Conan el Bàrbar]]'', protagonitza amb èxit ''[[Crónica del alba. Valentina]]'' a les ordres d'[[Antonio José Betancor Curbelo]]; en aquesta pel·lícula coneixeria l'actriu Paloma Gómez, que posteriorment seria la seva parella.<ref>[https://elpais.com/elpais/2019/01/25/gente/1548439036_055837.html Muere a los 46 años la actriz Paloma Gómez, la niña de ‘Valentina’, y expareja de Jorge Sanz], El País, 26 de gener de 2019</ref> La seva fotogènia i naturalitat davant la càmera el converteixen en un dels actors joves més prolífics del [[cinema espanyol]].


Encara en l'adolescència, destaca en pel·lícules com ''[[Mambrú se fue a la guerra]]'', de [[Fernando Fernán Gómez]] i ''[[El año de las luces]]'', de [[Fernando Trueba]], on coincideix per primera vegada amb [[Maribel Verdú]], una de les seves parelles artístiques més freqüents.
Encara en l'adolescència, destaca en pel·lícules com ''[[Mambrú se fue a la guerra]]'', de [[Fernando Fernán Gómez]] i ''[[El año de las luces]]'', de [[Fernando Trueba]], on coincideix per primera vegada amb [[Maribel Verdú]], una de les seves parelles artístiques més freqüents.


Amb [[Vicente Aranda]] roda algunes de les seves pel·lícules més rellevants, ja en personatges adults, entre elles ''[[Si te dicen que caí]]'', ''[[Amantes]]'' i ''[[Libertarias]]'', a més de la sèrie de televisió ''[[Los jinetes del alba]]''. En totes elles comparteix protagonisme amb [[Victoria Abril]].
Amb [[Vicente Aranda]] roda algunes de les seves pel·lícules més rellevants, ja en personatges adults, entre elles ''[[Si te dicen que caí]]'', ''[[Amantes]]'' i ''[[Libertarias]]'', a més de la sèrie de televisió ''[[Los jinetes del alba]]''. En totes elles comparteix protagonisme amb [[Victoria Abril]].


El seu treball en ''[[Belle Époque (pel·lícula)|Belle Époque]]'' (1992) li confirma com a intèrpret de projecció internacional. Des de llavors encadena treballs de qualitat i demostra la seva versatilitat en comèdies com ''[[Los peores años de nuestra vida]]'', d'[[Emilio Martínez Lázaro]], ''[[Cha-cha-chá (1998)|Cha-cha-chá]]'', d'[[Antonio del Real]] o la més recent ''[[Oviedo Express]]'', de [[Gonzalo Suárez]].
El seu treball en ''[[Belle Époque (pel·lícula)|Belle Époque]]'' (1992) el confirma com a intèrpret de projecció internacional. Des de llavors encadena treballs de qualitat i demostra la seva versatilitat en comèdies com ''[[Los peores años de nuestra vida]]'', d'[[Emilio Martínez Lázaro]], ''[[Cha-cha-chá (1998)|Cha-cha-chá]]'', d'[[Antonio del Real]] o la més recent ''[[Oviedo Express]]'', de [[Gonzalo Suárez]].


[[Pedro Almodóvar]] decidí substituir Jorge Sanz per [[Liberto Rabal]] després dels assaigs previs al rodatge de ''[[Carne trémula]]'' en 1997.<ref>[[El País]] ([[1 de febrer]] de [[1997]]) ''[http://www.elpais.com/articulo/cultura/RABAL/_LIBERTO/ALMODoVAR/_PEDRO_/DIRECTOR_DE_CINE/SANZ/_JORGE_/ACTOR/Liberto/Rabal/sera/protagonista/nueva/pelicula/Almodovar/elpepicul/19970201elpepicul_6/Tes/ Liberto Rabal será el protagonista de la nueva película de Almodóvar]''.</ref> ''"Es veu que no imito bé"'', va afirmar l'actor sobre aquest tema.<ref>[[20 minutos]] ([[20 de febrer]] de [[2009]]) http://www.20minutos.es/entrevistas/jorge-sanz/134/</ref>
[[Pedro Almodóvar]] decidí substituir Jorge Sanz per [[Liberto Rabal]] després dels assaigs previs al rodatge de ''[[Carne trémula]]'' en 1997.<ref>[[El País]] ([[1 de febrer]] de [[1997]]) ''[http://www.elpais.com/articulo/cultura/RABAL/_LIBERTO/ALMODoVAR/_PEDRO_/DIRECTOR_DE_CINE/SANZ/_JORGE_/ACTOR/Liberto/Rabal/sera/protagonista/nueva/pelicula/Almodovar/elpepicul/19970201elpepicul_6/Tes/ Liberto Rabal será el protagonista de la nueva película de Almodóvar]''.</ref> ''"Es veu que no imito bé"'', va afirmar l'actor sobre aquest tema.<ref>[[20 minutos]] ([[20 de febrer]] de [[2009]]) http://www.20minutos.es/entrevistas/jorge-sanz/134/</ref>
Línia 17: Línia 17:
Amb Fernando Trueba i [[Penélope Cruz]] repeteix a ''[[La niña de tus ojos]]'' (1998). Més tard intervé, entre altres, a ''[[Tuno negro]]'', ''[[El Lobo]]'' i ''[[Bienvenido a casa]]''.
Amb Fernando Trueba i [[Penélope Cruz]] repeteix a ''[[La niña de tus ojos]]'' (1998). Més tard intervé, entre altres, a ''[[Tuno negro]]'', ''[[El Lobo]]'' i ''[[Bienvenido a casa]]''.


En 2003 li arriba l'oportunitat teatral amb ''Arsénico, por favor'', l'obra que filmà [[Frank Capra]], que també suposa el debut en la direcció escènica de Gonzalo Suárez.<ref>[https://elpais.com/diario/2003/08/11/revistaverano/1060552802_850215.html Gonzalo Suárez regresa al teatro 45 años después con 'Arsénico, por favor'], El País, 11 d'agost de 2003</ref> ''Descalzos por el parque'' i ''Amigos hasta la muerte'' són els muntatges que protagonitza en els últims anys, una època de menor activitat cinematogràfica.
En 2003 li arriba l'oportunitat teatral amb ''Arsénico, por favor'', l'obra que filmà [[Frank Capra]], que també suposa el debut en la direcció escènica de Gonzalo Suárez.<ref>[https://elpais.com/diario/2003/08/11/revistaverano/1060552802_850215.html Gonzalo Suárez regresa al teatro 45 años después con 'Arsénico, por favor'], El País, 11 d'agost de 2003</ref> ''Descalzos por el parque'' i ''Amigos hasta la muerte'' són els muntatges que protagonitza en els últims anys, una època de menor activitat cinematogràfica.


També ha format part de sèries de televisió com ''[[Colegio Mayor]]'' (1994-1996), ''[[A las once en casa]]'' (1999) i ''[[El inquilino (sèrie de televisió)|El inquilino]]'' (2004)<ref>[https://elpais.com/diario/1999/02/18/radiotv/919292403_850215.html Jorge Sanz y Agustín González, nuevos personajes de la serie "A las once en casa"], El País, 18 de febrer de 1999</ref>
També ha format part de sèries de televisió com ''[[Colegio Mayor]]'' (1994-1996), ''[[A las once en casa]]'' (1999) i ''[[El inquilino (sèrie de televisió)|El inquilino]]'' (2004)<ref>[https://elpais.com/diario/1999/02/18/radiotv/919292403_850215.html Jorge Sanz y Agustín González, nuevos personajes de la serie "A las once en casa"], El País, 18 de febrer de 1999</ref>


En 2010 protagonitzà ''[[¿Qué fue de Jorge Sanz?]]'', [[minisèrie]] de sis capítols produïda per [[Canal+ (Espanya)|Canal+]], creada per [[David Trueba]] i el mateix Sanz, i amb guió i direcció del primer. Es tracta d'una valenta ficció en clau de comèdia basada parcialment en fets reals, en el qual l'actor s'interpreta a si mateix en un moment de declivi professional, mala situació econòmica i desorientació personal.<ref>[https://elpais.com/cultura/2015/07/11/television/1436627336_296122.html ¿‘Qué fue de Jorge Sanz’ cinco años después?], El País, 30 de juliol de 2015</ref>
En 2010 protagonitzà ''[[¿Qué fue de Jorge Sanz?]]'', [[minisèrie]] de sis capítols produïda per [[Canal+ (Espanya)|Canal+]], creada per [[David Trueba]] i el mateix Sanz, i amb guió i direcció del primer. Es tracta d'una valenta ficció en clau de comèdia basada parcialment en fets reals, en el qual l'actor s'interpreta a si mateix en un moment de declivi professional, mala situació econòmica i desorientació personal.<ref>[https://elpais.com/cultura/2015/07/11/television/1436627336_296122.html ¿‘Qué fue de Jorge Sanz’ cinco años después?], El País, 30 de juliol de 2015</ref>


Candidat en sis ocasions al ''[[Premi Goya]]'', ho aconsegueix en 1989 pel seu paper en ''[[Si te dicen que caí]]'', que també li proporciona el seu primer ''[[Fotogramas de Plata]]''.
Candidat en sis ocasions al ''[[Premi Goya]]'', l'aconsegueix al 1989 pel seu paper en ''[[Si te dicen que caí]]'', que també li proporciona el seu primer ''[[Fotogramas de Plata]]''.


Va ser triat per a fer el personatge de Tito en la mítica sèrie ''[[Verano azul]]'' en el càsting de la ficció d'[[Antonio Mercero]], però els seus pares li van impedir treballar en aquest projecte en assabentar-se de la durada del rodatge. Els problemes d'agenda d'aquest van inclinar la balança cap a [[Miguel Joven]]. Mesos després d'haver de rebutjar el paper, sí que va acceptar participar amb un personatge en el qual anava a ser l'últim episodi de la sèrie, però aquest episodi va ser suspès a causa d'inclemències meteorològiques i perquè no es podia retardar més el rodatge de la sèrie.<ref>[https://www.elespanol.com/social/20190605/dia-jorge-sanz-punto-salir-verano-azul/403710452_0.html El día que Jorge Sanz estuvo a punto de salir en 'Verano Azul'], El Español, 5 de juny de 2019</ref>
Va ser triat per a fer el personatge de Tito en la mítica sèrie ''[[Verano azul]]'' en el càsting de la ficció d'[[Antonio Mercero]], però els seus pares li van impedir treballar en aquest projecte en assabentar-se de la durada del rodatge. Els problemes d'agenda d'aquest van inclinar la balança cap a [[Miguel Joven]]. Mesos després d'haver rebutjat el paper, va acceptar participar interpretant un personatge diferent en el que havia de ser l'últim episodi de la sèrie. Tanmateix, aquest episodi va ser suspès a causa de les inclemències meteorològiques i perquè no es podia retardar més el rodatge.<ref>[https://www.elespanol.com/social/20190605/dia-jorge-sanz-punto-salir-verano-azul/403710452_0.html El día que Jorge Sanz estuvo a punto de salir en 'Verano Azul'], El Español, 5 de juny de 2019</ref>

==Política==


== Política ==
De cara a les eleccions municipals de [[Torrelodones]] en la primavera de 2015 (municipi en el qual resideix) va signar el document titulat «Llamamiento de candidatura de confluencia ciudadana en Torrelodones», que demanava el vot per [[Confluencia Ciudadana]], formada per [[acTÚa]] i [[Los Verdes-Grupo Verde]] amb el suport de [[Podem]].<ref>[https://torrelodones.info/2014/12/20/confluencia-ciudadana-nace-una-nueva-alternativa-politica-en-torrelodones/ Confluencia Ciudadana: Nace una nueva alternativa política en Torrelodones], torrelodones.info</ref>
De cara a les eleccions municipals de [[Torrelodones]] en la primavera de 2015 (municipi en el qual resideix) va signar el document titulat «Llamamiento de candidatura de confluencia ciudadana en Torrelodones», que demanava el vot per [[Confluencia Ciudadana]], formada per [[acTÚa]] i [[Los Verdes-Grupo Verde]] amb el suport de [[Podem]].<ref>[https://torrelodones.info/2014/12/20/confluencia-ciudadana-nace-una-nueva-alternativa-politica-en-torrelodones/ Confluencia Ciudadana: Nace una nueva alternativa política en Torrelodones], torrelodones.info</ref>

== Filmografia ==
== Filmografia ==
{{div col}}
{{div col}}
Línia 115: Línia 115:
* ''[[La forja de un rebelde (sèrie de televisió)|La forja de un rebelde]]'' (1990)
* ''[[La forja de un rebelde (sèrie de televisió)|La forja de un rebelde]]'' (1990)
* ''[[Segunda enseñanza]]'' (1986) episodi 1 '' Los campeones ''
* ''[[Segunda enseñanza]]'' (1986) episodi 1 '' Los campeones ''
== Obres de teatro ==
== Obres de teatre ==
* ''[[Orquesta Club Virginia]]'' (Adaptació teatral). Junt amb [[Enrique San Francisco]], [[Antonio Resines]], [[Víctor Elías]], [[Macarena Gómez]], [[Pepón Nieto]] i [[Juan Echanove]].
* ''[[Orquesta Club Virginia]]'' (Adaptació teatral). Junt amb [[Enrique San Francisco]], [[Antonio Resines]], [[Víctor Elías]], [[Macarena Gómez]], [[Pepón Nieto]] i [[Juan Echanove]].
* ''[[Crim perfecte (obra de teatre)|Crimen perfecto]]'' (2011). Dirigida per [[Víctor Conde]].
* ''[[Crim perfecte (obra de teatre)|Crimen perfecto]]'' (2011). Dirigida per [[Víctor Conde]].
Línia 122: Línia 122:
* ''[[Pequeños crímenes conyugales]]'' (2005). D'[[Eric-Emmanuel Schmitt]]. Dirigida per [[Tamzin Townsend]]. Amb [[Amparo Larrañaga]].
* ''[[Pequeños crímenes conyugales]]'' (2005). D'[[Eric-Emmanuel Schmitt]]. Dirigida per [[Tamzin Townsend]]. Amb [[Amparo Larrañaga]].
* ''[[Arsénico, por favor]]'' (2003). Dirigida per [[Gonzalo Suárez]].
* ''[[Arsénico, por favor]]'' (2003). Dirigida per [[Gonzalo Suárez]].

== Premis ==
== Premis ==
;[[Premis Goya]]
;[[Premis Goya]]
Línia 183: Línia 184:


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://elpais.com/tag/jorge_sanz/a Notícies sobre Jorge Sanz] a El País
* [https://elpais.com/tag/jorge_sanz/a Notícies sobre Jorge Sanz] a El País
{{Goya al millor actor}}
{{Premi Sant Jordi al millor actor espanyol}}
{{Autoritat}}


{{autoritat}}
{{ORDENA:Sanz Miranda, Jorge}}
{{ORDENA:Sanz Miranda, Jorge}}
[[Categoria:Actors madrilenys]]
[[Categoria:Actors madrilenys]]
[[Categoria:Alumnes del Colegio Nuestra Señora del Pilar]]
[[Categoria:Naixements del 1969]]

Revisió de 18:54, 2 set 2024

Plantilla:Infotaula personaJorge Sanz Miranda

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugePaloma Gómez Modifica el valor a Wikidata
FillsMerlín Sanz Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0764450 Allocine: 16028 Allmovie: p63135 TMDB.org: 145414 Modifica el valor a Wikidata

Jorge Sanz Miranda (Madrid, 26 d'agost de 1969) és un actor espanyol.

Biografia

[modifica]

És fill de militar (coronel de cavalleria) i empresària i té quatre germans.

Debutà professionalment als nou anys amb la pel·lícula La miel (1979), de Pedro Masó. En 1982, després d'aparèixer en Conan el Bàrbar, protagonitza amb èxit Crónica del alba. Valentina a les ordres d'Antonio José Betancor Curbelo; en aquesta pel·lícula coneixeria l'actriu Paloma Gómez, que posteriorment seria la seva parella.[1] La seva fotogènia i naturalitat davant la càmera el converteixen en un dels actors joves més prolífics del cinema espanyol.

Encara en l'adolescència, destaca en pel·lícules com Mambrú se fue a la guerra, de Fernando Fernán Gómez i El año de las luces, de Fernando Trueba, on coincideix per primera vegada amb Maribel Verdú, una de les seves parelles artístiques més freqüents.

Amb Vicente Aranda roda algunes de les seves pel·lícules més rellevants, ja en personatges adults, entre elles Si te dicen que caí, Amantes i Libertarias, a més de la sèrie de televisió Los jinetes del alba. En totes elles comparteix protagonisme amb Victoria Abril.

El seu treball en Belle Époque (1992) el confirma com a intèrpret de projecció internacional. Des de llavors encadena treballs de qualitat i demostra la seva versatilitat en comèdies com Los peores años de nuestra vida, d'Emilio Martínez Lázaro, Cha-cha-chá, d'Antonio del Real o la més recent Oviedo Express, de Gonzalo Suárez.

Pedro Almodóvar decidí substituir Jorge Sanz per Liberto Rabal després dels assaigs previs al rodatge de Carne trémula en 1997.[2] "Es veu que no imito bé", va afirmar l'actor sobre aquest tema.[3]

Amb Fernando Trueba i Penélope Cruz repeteix a La niña de tus ojos (1998). Més tard intervé, entre altres, a Tuno negro, El Lobo i Bienvenido a casa.

En 2003 li arriba l'oportunitat teatral amb Arsénico, por favor, l'obra que filmà Frank Capra, que també suposa el debut en la direcció escènica de Gonzalo Suárez.[4] Descalzos por el parque i Amigos hasta la muerte són els muntatges que protagonitza en els últims anys, una època de menor activitat cinematogràfica.

També ha format part de sèries de televisió com Colegio Mayor (1994-1996), A las once en casa (1999) i El inquilino (2004)[5]

En 2010 protagonitzà ¿Qué fue de Jorge Sanz?, minisèrie de sis capítols produïda per Canal+, creada per David Trueba i el mateix Sanz, i amb guió i direcció del primer. Es tracta d'una valenta ficció en clau de comèdia basada parcialment en fets reals, en el qual l'actor s'interpreta a si mateix en un moment de declivi professional, mala situació econòmica i desorientació personal.[6]

Candidat en sis ocasions al Premi Goya, l'aconsegueix al 1989 pel seu paper en Si te dicen que caí, que també li proporciona el seu primer Fotogramas de Plata.

Va ser triat per a fer el personatge de Tito en la mítica sèrie Verano azul en el càsting de la ficció d'Antonio Mercero, però els seus pares li van impedir treballar en aquest projecte en assabentar-se de la durada del rodatge. Els problemes d'agenda d'aquest van inclinar la balança cap a Miguel Joven. Mesos després d'haver rebutjat el paper, va acceptar participar interpretant un personatge diferent en el que havia de ser l'últim episodi de la sèrie. Tanmateix, aquest episodi va ser suspès a causa de les inclemències meteorològiques i perquè no es podia retardar més el rodatge.[7]

Política

[modifica]

De cara a les eleccions municipals de Torrelodones en la primavera de 2015 (municipi en el qual resideix) va signar el document titulat «Llamamiento de candidatura de confluencia ciudadana en Torrelodones», que demanava el vot per Confluencia Ciudadana, formada per acTÚa i Los Verdes-Grupo Verde amb el suport de Podem.[8]

Filmografia

[modifica]

Televisió

[modifica]

Obres de teatre

[modifica]

Premis

[modifica]
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor interpretació masculina protagonista El año de las luces Nominat
1988 Millor interpretación masculina de repartiment El Lute II: mañana seré libre Nominat
1989 Millor interpretació masculina protagonista Si te dicen que caí Guanyador
1991 Millor interpretació masculina protagonista Amantes Nominat
1992 Millor interpretació masculina protagonista Belle Époque Nominat
1998 Millor interpretació masculina de repartiment La niña de tus ojos Nominat
Fotogramas de Plata
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor actor de cinema El año de las luces
Mambrú se fue a la guerra
Nominat
1989 Millor actor de cinema Si te dicen que caí Guanyador
1991 Millor actor de cinema Amantes Nominat
1992 Millor actor de cinema Belle Époque
Orquesta Club Virginia
Guanyador
Premis Sant Jordi[9]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 Millor actor en pel·lícula espanyola Si te dicen que caí Guanyador
2018 Premi a la trajectòria Guanyador
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Millor actor secundari de cinema Oviedo Express Nominat
Altres

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]