Vés al contingut

Carelià: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot elimina espais sobrants
 
(10 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de llengua
{{Infotaula llengua
|nomnadiu= karjalan kieli
|nomnadiu= karjalan kieli
|estats= [[Finlàndia]], [[República de Carèlia]], [[Província de Tver]]
|estats= [[Finlàndia]], [[República de Carèlia]], [[óblast de Tver]]
|regió=[[Carèlia]]
|regió=[[Carèlia]]
|parlants=118.000
|parlants=118.000
| mapa = Idioma carelio.png
| mapa = Idioma carelio.png
}}
}}
El '''carelià''' és una [[llengües uralianes|llengua uraliana]] parlada entre els territoris russos de la [[república de Carèlia]] i finesos del nord. S'escriu amb l'[[alfabet llatí]] i està documentat des de l'[[edat mitjana]]. Actualment està en retrocés. Fins al principis del {{segle|XX|s}} se'l considerava un dialecte del [[finès]] però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.
El '''carelià''' és una [[Llengües ugrofineses|llengua finoúgrica]] parlada entre els territoris russos de la [[república de Carèlia]] i finesos del nord.<ref name=gec>{{GEC|2=carelia|3=carelià}}</ref> S'escriu amb l'[[alfabet llatí]] i està documentat des de l'[[edat mitjana]]. Es parla a la [[república de Carèlia]] i als territoris de Tver i Novgorod.<ref name=gec/> De les 130.929 persones que es van declarar carelians a l'últim cens de l'any 1989, 65.542 (50,1%) tenien el carelià com a llengua materna, altres 17.742 (13,5%) el parlaven com a segona llengua.{{Sfn|Winkler|2002|p=667}} Va ser una república que va atreure molts immigrants russos.<ref>{{Ref-llibre|títol=Russian-speaking immigrants' vulnerable transnational family lives on the border: the case of North Karelia|url=https://www.elgaronline.com/view/book/9781803927695/book-part-9781803927695-12.xml|editorial=Edward Elgar Publishing|data=2023-06-15|isbn=978-1-80392-769-5|pàgines=77–92|doi=10.4337/9781803927695.00012|nom=Pirjo|cognom=Pöllänen|nom2=Lauri|cognom2=Havukainen|nom3=Olga|cognom3=Davydova-Minguet}}</ref> Els carelians formen un 10% de la població total i gairebe tots són bilingües i fan servir el rus com a llengua oficial.{{Sfn|Winkler|2002|p=667-668}} Durant l'època soviètica es van enderrocar molts pobles carelians, i el carelià en la propaganda russa va ser presentat com una llengua «feixista» per mor de la [[Guerra d'Hivern]] (1939).{{Sfn|Winkler|2002|p=668}} Actualment la llengua està en retrocés. Fins al principi del {{segle|XX|s}} era vista com un dialecte del [[finès]] però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.


== Dialectes ==
== Dialectes ==
L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats en els sistemes standard de la llengua existents actualment:
Es pot dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats la llengua estàndard actual:{{Sfn|Winkler|2002|p=668}}


* ''Carelià septentrional''
* ''Carelià septentrional''
Línia 15: Línia 15:
* ''Ludi''
* ''Ludi''


[[Fitxer:Map of Karelian dialects.png|miniatura|Mapa dels dialectes carelians]]
[[Fitxer:Map of Karelian dialects.png|miniatura|esquerra|Mapa dels dialectes carelians]]


== Característiques ==
== Característiques ==
La llengua és molt similar al [[finès]], i es caracteritza per:
La llengua és molt similar al [[finès]], i es caracteritza per:

* l'africada č en tots els dialectes
* l'africada č en tots els dialectes
* Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
* Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
*les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
* les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
* Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
* Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
* Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.
* Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.


== Situació actual ==
== Situació actual ==
Des del [[1988]] s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'[[alfabet llatí]] (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari ''Oma Mua'' (Terra Nadiua).
Des del [[1988]] s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'[[alfabet llatí]] (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari ''Oma Mua'' (Terra Nadiua).{{Sfn|Winkler|2002|p=671}}

⚫
{{VT|Literatura careliana}}

== Referències ==
{{Referències}}


== Vegeu també ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|cognom=Winkler|nom=Eberhard|títol=Lexikon der Sprachen des europäischen Ostens|llengua=de|data=2002|editorial=Wieser|lloc=Klagenfurt/Celovec|pàgines=667-672|isbn=978-3-85129-510-8|capítol=Karelisch|urlcapítol=https://eeo.aau.at/wwwg.uni-klu.ac.at/eeo/Karelisch.pdf|editor=Miloš Okuka}}
⚫
* [[Literatura careliana]]
* {{ref-llibre| urlcapítol = https://www.ethnologue.com/language/krl/| títol = Languages of the World.| capítol = Karelian| editor= Ethnologue |llengua= anglès | edició = 26a|lloc = Dallas| cognom = Eberhard| nom= David M.| nom2= Gary F. | cognom2=Simons| nom3= Charles D.| cognom3= Fennig|data = 2023 | editorial = SIL International}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* [http://www.eki.ee/books/redbook/karelians.shtml The Peoples of the Red Book: Carelians]
* {{ref-web| url = http://www.eki.ee/books/redbook/karelians.shtml |obra=The Peoples of the Red Book| títol= Carelians}}
* [https://web.archive.org/web/20091027091432/http://www.geocities.com/athens/4280/eng_index.html Karjalaine lehüt - Pàgina Carèlia]
* {{ref-web | url =http://www.geocities.com/athens/4280/eng_index.html | títol =Karjalaine lehüt - Karelian Page | llengua =anglès | nom =Esa | cognom =Anttikoski | consulta =2022-07-31 | arxiuurl =https://web.archive.org/web/20091027091432/http://www.geocities.com/athens/4280/eng_index.html | arxiudata =2009-10-27 }}
* [https://web.archive.org/web/20091019224148/http://geocities.com/Athens/4280/lisuri8.html Karjalan kirjakielestä] (finès)
* {{Ref-web|títol=8 Yhteänen karjalan kirjakieli <nowiki>[llengua literar careliana estàndard]</nowik>|url=http://geocities.com/Athens/4280/lisuri8.html|data=2009-10-19|consulta=2023-08-26|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091019224148/http://geocities.com/Athens/4280/lisuri8.html|arxiudata=2009-10-19}}
* [http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=krl Ethnologue dels carelians]


{{Llengüesugrofineses}}
{{Llengüesugrofineses}}

Revisió de 21:54, 23 set 2024

Infotaula de llenguaCarelià
karjalan kieli
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants118.000
Parlants nadius35.600 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deCarèlia
EstatFinlàndia, República de Carèlia, óblast de Tver
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses
fínnic septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2krl Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3krl Modifica el valor a Wikidata
Glottologkare1335 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekrl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1518 Modifica el valor a Wikidata
IETFkrl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2368 Modifica el valor a Wikidata

El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.[1] S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Es parla a la república de Carèlia i als territoris de Tver i Novgorod.[1] De les 130.929 persones que es van declarar carelians a l'últim cens de l'any 1989, 65.542 (50,1%) tenien el carelià com a llengua materna, altres 17.742 (13,5%) el parlaven com a segona llengua.[2] Va ser una república que va atreure molts immigrants russos.[3] Els carelians formen un 10% de la població total i gairebe tots són bilingües i fan servir el rus com a llengua oficial.[4] Durant l'època soviètica es van enderrocar molts pobles carelians, i el carelià en la propaganda russa va ser presentat com una llengua «feixista» per mor de la Guerra d'Hivern (1939).[5] Actualment la llengua està en retrocés. Fins al principi del segle xx era vista com un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.

Dialectes

[modifica]

Es pot dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats la llengua estàndard actual:[5]

  • Carelià septentrional
  • Livvi o carelià d'Olonets (Aunus), més influït pel rus.
  • Ludi
Mapa dels dialectes carelians

Característiques

[modifica]

La llengua és molt similar al finès, i es caracteritza per:

  • l'africada č en tots els dialectes
  • Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
  • les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
  • Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
  • Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.

Situació actual

[modifica]

Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua).[6]

Vegeu també: Literatura careliana

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «carelià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Winkler, 2002, p. 667.
  3. ↑ Pöllänen, Pirjo; Havukainen, Lauri; Davydova-Minguet, Olga. Russian-speaking immigrants' vulnerable transnational family lives on the border: the case of North Karelia. Edward Elgar Publishing, 2023-06-15, p. 77–92. DOI 10.4337/9781803927695.00012. ISBN 978-1-80392-769-5. 
  4. ↑ Winkler, 2002, p. 667-668.
  5. ↑ 5,0 5,1 Winkler, 2002, p. 668.
  6. ↑ Winkler, 2002, p. 671.

Bibliografia

[modifica]
  • Winkler, Eberhard. «Karelisch». A: Miloš Okuka. Lexikon der Sprachen des europäischen Ostens (en alemany). Klagenfurt/Celovec: Wieser, 2002, p. 667-672. ISBN 978-3-85129-510-8. 
  • Eberhard, David M.; Simons, Gary F.; Fennig, Charles D. «Karelian». A: Ethnologue. Languages of the World. (en anglès). 26a. Dallas: SIL International, 2023. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carelià
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carelià&oldid=33998735»