Vés al contingut

Nicolás Ledesma García: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
 
(32 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
{{Compositor clàssic
| estil = [[Romanticisme musical|Romanticisme]]
|nom = Nicolás Ledesma
| nacionalitat = {{ARA}}
|imatge = Bilbao - Catedral de Santiago 51.JPG
| ocupacio = Compositor, organista
|imatgemida = 250px
| obres_notables = ''Avemarias'' - ''Stabat Mater''
|titol = Catedral de Bilbao on fou mestre de capella en Nicolás Ledesma
|nomreal =
|estil = [[Romanticisme musical|Romanticisme]]
|datanaixement = {{Data naixement|1791|7|10}}
|llocnaixement = [[Grisel]], [[Saragossa]]
|datamort = {{Data defunció i edat|1883|1|4|1791|7|10}}
|llocmort = [[Bilbao]], [[Biscaia]]
|nacionalitat = {{ARA}}
|activitat principal = Compositor
|activitats altres = Organista
|anysactivitat =
|website =
|signatura =
|signaturamida =
|obres = ''Avemarias'' - ''Stabat Mater''
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
}}
'''Nicolás Ledesma''' ([[Grisel]], [[Saragossa]], [[Aragó]], [[10 de juliol]] de [[1791]] - [[Bilbao]], [[Biscaia]], [[4 de gener]] de [[1883]]) fou un [[compositor]] i [[organista]] aragonès.
'''Nicolás Ledesma García''' ([[Grisel]], [[província de Saragossa]], [[Aragó]], [[10 de juliol]] de [[1791]] - [[Bilbao]], [[Biscaia]], [[4 de gener]] de [[1883]]) fou un [[compositor]] i [[organista]] aragonès.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la música|edició=Vol. 5|data=1999|editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana|isbn=ISBN 84-412-0233-8}}</ref> Fou tan bon compositor com home notable i pietós. Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de [[Setmana Santa]], etc. Són vertaderament commovedores les seves avemaries i té una gran fama el seu ''[[Stabat Mater]]'' per a cor i quartet de corda i per la ''Lamentación del Miércoles Santo''.
== Biografia ==
Nicolás Ledesma es casà el [[2 de març]] de [[1816]], a la parròquia navarresa de [[Santa Maria de Valtierra]], amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'[[11 de juny]] de [[1796]] en l'[[església de Sant Joan Baptista]] de [[Cintruénigo]]. Nicolás i Antonia tingueren una filla, [[Celestina Ledesma Ancioa]], batejada el [[8 d'abril]] de [[1822]] en la parròquia de Santa Maria de [[Tafalla]], que també seria [[compositora]] i professora de [[piano]]. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà [[Luis Bidaola]] ([[1814]]-[[1872]]), natural de la localitat de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]]. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de [[San Saturnino de Pamplona]], i posteriorment en la Basílica de Santiago de Bilbao.


Estudià [[solfeig]] i [[cant]] amb els mestres [[Gisbert]] i [[Martindreque]]. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'[[orgue]] amb el mestre [[Ferrañac]]. Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida [[Oposició (examen)|oposició]] la plaça d'organista i [[mestre de capella]] de la col·legiata de [[Borja (Aragó)]]. El 1809 permutà aquesta amb la de [[Tafalla]] i el 1830 se'l cridà des de Bilbao per ser també mestre de capella. En aquesta ciutat donà lliçons de música i tingué com alumne al que més tard seria també un bon compositor [[Cleto Zavala]] (1847-1912) i el navarrès [[Valentín Metón]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1289 {{ISBN|84 239-4534-0}}</ref> i a més, fomentà l'afició a la música. Va romandre en aquesta Basílica fins al 1882, any en què va iniciar el procés de jubilació.<ref name="Ref" /> Cal destacar que va ser president de la [[Sociedad Filármonica]] i va ser nomenat mestre honorari del [[Conservatori de Madrid]].<ref name="Ref" />
== Professió ==
Estudià [[solfeig]] i [[cant]] amb els mestres [[Gisbert]] i [[Martindreque]]. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'[[orgue]] amb el mestre [[Ferrañac]].


Nicolás Ledesma es casà el 2 de març de 1816, a la parròquia navarresa de [[Santa María de Valtierra]], amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'11 de juny de 1796 en l'església de [[San Juan Bautista]] de [[Cintruénigo]]. Nicolás i Antonia tingueren una filla, [[Celestina Ledesma Ancioa]], batejada el 8 d'abril de 1822 en la parròquia de Santa Maria de [[Tafalla]], que també seria [[compositora]] i professora de [[piano]]. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà [[Luis Bidaola]] (1814-1872), natural de la localitat de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]]. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de [[San Saturnino]] de Pamplona, i posteriorment en la [[Basílica de Santiago]] de Bilbao.
Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida oposició la plaça d'organista i [[mestre de capella]] de la col·legiata de [[Borja]]. El [[1809]] permutà aquesta amb la de [[Tafalla]] i el [[1830]] se'l cridà des de Bilbao per ser també mestre de capella. En aquesta ciutat donà lliçons de música i tingué com alumne al que més tard seria també un bon compositor [[Cleto Zavala]] ([[1847]]-[[1912]]) i el navarrès [[Valentín Metón]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum . 34, pàg. 1289'' (ISBN 84 239-4534-0)</ref> i a més, fomentà l'afició a la música.


== Notes ==
Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de [[Setmana Santa]], etc.són vertaderament commovedores les seves ''Avemaries'' i té una gran fama el seu ''Stabat Mater''.
{{Referències}}

Fou tan bon compositor com home notable i pietós.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 29, pàg. 1344'' (ISBN 84-239-4529-4)
* Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1344 {{ISBN|84-239-4529-4}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Ledesma, Nicolas}}
{{ORDENA:Ledesma, Nicolas}}
[[Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme]]
[[Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme]]
[[Categoria:Organistes espanyols]]
[[Categoria:Mestres de capella aragonesos]]
[[Categoria:Mestres de capella]]
[[Categoria:Organistes aragonesos]]
[[Categoria:Aragonesos]]
[[Categoria:Persones de Tarassona i el Moncayo]]
[[Categoria:Morts a Bilbao]]
[[Categoria:Compositors aragonesos]]

Revisió de 17:20, 25 set 2024

Plantilla:Infotaula personaNicolás Ledesma García

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1791 Modifica el valor a Wikidata
Grisel (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1883 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAragó Aragó
Activitat
OcupacióCompositor, organista
EstilRomanticisme
ProfessorsRamón Ferreñac, José Ángel Martinchique (en) Tradueix i Francisco Javier Gibert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGregorio Ladrón de Guevara Fuentes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Avemarias - Stabat Mater
Família
ParentsJesús Guridi Bidaola, besnet Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a5c520ca-2926-44c1-9479-04a7d7789525 Modifica el valor a Wikidata

Nicolás Ledesma García (Grisel, província de Saragossa, Aragó, 10 de juliol de 1791 - Bilbao, Biscaia, 4 de gener de 1883) fou un compositor i organista aragonès.[1] Fou tan bon compositor com home notable i pietós. Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de Setmana Santa, etc. Són vertaderament commovedores les seves avemaries i té una gran fama el seu Stabat Mater per a cor i quartet de corda i per la Lamentación del Miércoles Santo.

Estudià solfeig i cant amb els mestres Gisbert i Martindreque. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'orgue amb el mestre Ferrañac. Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida oposició la plaça d'organista i mestre de capella de la col·legiata de Borja (Aragó). El 1809 permutà aquesta amb la de Tafalla i el 1830 se'l cridà des de Bilbao per ser també mestre de capella. En aquesta ciutat donà lliçons de música i tingué com alumne al que més tard seria també un bon compositor Cleto Zavala (1847-1912) i el navarrès Valentín Metón,[2] i a més, fomentà l'afició a la música. Va romandre en aquesta Basílica fins al 1882, any en què va iniciar el procés de jubilació.[1] Cal destacar que va ser president de la Sociedad Filármonica i va ser nomenat mestre honorari del Conservatori de Madrid.[1]

Nicolás Ledesma es casà el 2 de març de 1816, a la parròquia navarresa de Santa María de Valtierra, amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'11 de juny de 1796 en l'església de San Juan Bautista de Cintruénigo. Nicolás i Antonia tingueren una filla, Celestina Ledesma Ancioa, batejada el 8 d'abril de 1822 en la parròquia de Santa Maria de Tafalla, que també seria compositora i professora de piano. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà Luis Bidaola (1814-1872), natural de la localitat de Segura. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de San Saturnino de Pamplona, i posteriorment en la Basílica de Santiago de Bilbao.

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Gran Enciclopèdia de la música. Vol. 5. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN ISBN 84-412-0233-8. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1289 ISBN 84 239-4534-0

Bibliografia

[modifica]