Nicolás Ledesma García: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais sobrants |
|||
(32 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
|||
{{Compositor clàssic |
|||
⚫ | |||
|nom = Nicolás Ledesma |
|||
⚫ | |||
|imatge = Bilbao - Catedral de Santiago 51.JPG |
|||
| ocupacio = Compositor, organista |
|||
|imatgemida = 250px |
|||
⚫ | |||
|titol = Catedral de Bilbao on fou mestre de capella en Nicolás Ledesma |
|||
|nomreal = |
|||
⚫ | |||
|datanaixement = {{Data naixement|1791|7|10}} |
|||
|llocnaixement = [[Grisel]], [[Saragossa]] |
|||
|datamort = {{Data defunció i edat|1883|1|4|1791|7|10}} |
|||
|llocmort = [[Bilbao]], [[Biscaia]] |
|||
⚫ | |||
|activitat principal = Compositor |
|||
|activitats altres = Organista |
|||
|anysactivitat = |
|||
|website = |
|||
|signatura = |
|||
|signaturamida = |
|||
⚫ | |||
|fites =<!--no esborreu aquesta línia--> |
|||
}} |
}} |
||
'''Nicolás Ledesma''' ([[Grisel]], [[Saragossa]], [[Aragó]], [[10 de juliol]] de [[1791]] - [[Bilbao]], [[Biscaia]], [[4 de gener]] de [[1883]]) fou un [[compositor]] i [[organista]] aragonès. |
'''Nicolás Ledesma García''' ([[Grisel]], [[província de Saragossa]], [[Aragó]], [[10 de juliol]] de [[1791]] - [[Bilbao]], [[Biscaia]], [[4 de gener]] de [[1883]]) fou un [[compositor]] i [[organista]] aragonès.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la música|edició=Vol. 5|data=1999|editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana|isbn=ISBN 84-412-0233-8}}</ref> Fou tan bon compositor com home notable i pietós. Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de [[Setmana Santa]], etc. Són vertaderament commovedores les seves avemaries i té una gran fama el seu ''[[Stabat Mater]]'' per a cor i quartet de corda i per la ''Lamentación del Miércoles Santo''. |
||
== Biografia == |
|||
⚫ | Nicolás Ledesma es casà el |
||
⚫ | Estudià [[solfeig]] i [[cant]] amb els mestres [[Gisbert]] i [[Martindreque]]. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'[[orgue]] amb el mestre [[Ferrañac]]. Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida [[Oposició (examen)|oposició]] la plaça d'organista i [[mestre de capella]] de la col·legiata de [[Borja (Aragó)]]. El 1809 permutà aquesta amb la de [[Tafalla]] i el 1830 se'l cridà des de Bilbao per ser també mestre de capella. En aquesta ciutat donà lliçons de música i tingué com alumne al que més tard seria també un bon compositor [[Cleto Zavala]] (1847-1912) i el navarrès [[Valentín Metón]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1289 {{ISBN|84 239-4534-0}}</ref> i a més, fomentà l'afició a la música. Va romandre en aquesta Basílica fins al 1882, any en què va iniciar el procés de jubilació.<ref name="Ref" /> Cal destacar que va ser president de la [[Sociedad Filármonica]] i va ser nomenat mestre honorari del [[Conservatori de Madrid]].<ref name="Ref" /> |
||
== Professió == |
|||
Estudià [[solfeig]] i [[cant]] amb els mestres [[Gisbert]] i [[Martindreque]]. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'[[orgue]] amb el mestre [[Ferrañac]]. |
|||
⚫ | Nicolás Ledesma es casà el 2 de març de 1816, a la parròquia navarresa de [[Santa María de Valtierra]], amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'11 de juny de 1796 en l'església de [[San Juan Bautista]] de [[Cintruénigo]]. Nicolás i Antonia tingueren una filla, [[Celestina Ledesma Ancioa]], batejada el 8 d'abril de 1822 en la parròquia de Santa Maria de [[Tafalla]], que també seria [[compositora]] i professora de [[piano]]. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà [[Luis Bidaola]] (1814-1872), natural de la localitat de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]]. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de [[San Saturnino]] de Pamplona, i posteriorment en la [[Basílica de Santiago]] de Bilbao. |
||
⚫ | Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida oposició la plaça d'organista i [[mestre de capella]] de la col·legiata de [[Borja]]. El |
||
== Notes == |
|||
Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de [[Setmana Santa]], etc.són vertaderament commovedores les seves ''Avemaries'' i té una gran fama el seu ''Stabat Mater''. |
|||
{{Referències}} |
|||
Fou tan bon compositor com home notable i pietós. |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* |
* Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1344 {{ISBN|84-239-4529-4}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Ledesma, Nicolas}} |
{{ORDENA:Ledesma, Nicolas}} |
||
[[Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme]] |
[[Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Mestres de capella aragonesos]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Organistes aragonesos]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Persones de Tarassona i el Moncayo]] |
||
[[Categoria:Morts a Bilbao]] |
|||
[[Categoria:Compositors aragonesos]] |
Revisió de 17:20, 25 set 2024
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 juliol 1791 Grisel (província de Saragossa) |
Mort | 4 gener 1883 (91 anys) Bilbao (Biscaia) |
Nacionalitat | Aragó |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, organista |
Estil | Romanticisme |
Professors | Ramón Ferreñac, José Ángel Martinchique (en) i Francisco Javier Gibert (en) |
Alumnes | Gregorio Ladrón de Guevara Fuentes (en) |
Instrument | Orgue |
Obra | |
Obres destacables Avemarias - Stabat Mater | |
Família | |
Parents | Jesús Guridi Bidaola, besnet |
Nicolás Ledesma García (Grisel, província de Saragossa, Aragó, 10 de juliol de 1791 - Bilbao, Biscaia, 4 de gener de 1883) fou un compositor i organista aragonès.[1] Fou tan bon compositor com home notable i pietós. Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de Setmana Santa, etc. Són vertaderament commovedores les seves avemaries i té una gran fama el seu Stabat Mater per a cor i quartet de corda i per la Lamentación del Miércoles Santo.
Estudià solfeig i cant amb els mestres Gisbert i Martindreque. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'orgue amb el mestre Ferrañac. Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida oposició la plaça d'organista i mestre de capella de la col·legiata de Borja (Aragó). El 1809 permutà aquesta amb la de Tafalla i el 1830 se'l cridà des de Bilbao per ser també mestre de capella. En aquesta ciutat donà lliçons de música i tingué com alumne al que més tard seria també un bon compositor Cleto Zavala (1847-1912) i el navarrès Valentín Metón,[2] i a més, fomentà l'afició a la música. Va romandre en aquesta Basílica fins al 1882, any en què va iniciar el procés de jubilació.[1] Cal destacar que va ser president de la Sociedad Filármonica i va ser nomenat mestre honorari del Conservatori de Madrid.[1]
Nicolás Ledesma es casà el 2 de març de 1816, a la parròquia navarresa de Santa María de Valtierra, amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'11 de juny de 1796 en l'església de San Juan Bautista de Cintruénigo. Nicolás i Antonia tingueren una filla, Celestina Ledesma Ancioa, batejada el 8 d'abril de 1822 en la parròquia de Santa Maria de Tafalla, que també seria compositora i professora de piano. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà Luis Bidaola (1814-1872), natural de la localitat de Segura. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de San Saturnino de Pamplona, i posteriorment en la Basílica de Santiago de Bilbao.
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gran Enciclopèdia de la música. Vol. 5. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN ISBN 84-412-0233-8.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1289 ISBN 84 239-4534-0
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1344 ISBN 84-239-4529-4