Nicolás Ledesma García: diferència entre les revisions
desambiguació ##QQ23 |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| estil |
| estil = [[Romanticisme musical|Romanticisme]] |
||
| nacionalitat |
| nacionalitat = {{ARA}} |
||
| ocupacio |
| ocupacio = Compositor, organista |
||
| obres_notables = ''Avemarias'' - ''Stabat Mater'' |
| obres_notables = ''Avemarias'' - ''Stabat Mater'' |
||
}} |
}} |
||
Revisió de 17:20, 25 set 2024
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1791 Grisel (província de Saragossa) |
| Mort | 4 gener 1883 (91 anys) Bilbao (Biscaia) |
| Nacionalitat |  Aragó |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, organista |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Ramón Ferreñac, José Ángel Martinchique (en)  i Francisco Javier Gibert (en) |
| Alumnes | Gregorio Ladrón de Guevara Fuentes (en) |
| Instrument | Orgue |
| Obra | |
Obres destacables Avemarias - Stabat Mater | |
| Família | |
| Parents | Jesús Guridi Bidaola, besnet |
 | |
Nicolás Ledesma García (Grisel, província de Saragossa, Aragó, 10 de juliol de 1791 - Bilbao, Biscaia, 4 de gener de 1883) fou un compositor i organista aragonès.[1] Fou tan bon compositor com home notable i pietós. Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de Setmana Santa, etc. Són vertaderament commovedores les seves avemaries i té una gran fama el seu Stabat Mater per a cor i quartet de corda i per la Lamentación del Miércoles Santo.
Estudià solfeig i cant amb els mestres Gisbert i Martindreque. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'orgue amb el mestre Ferrañac. Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida oposició la plaça d'organista i mestre de capella de la col·legiata de Borja (Aragó). El 1809 permutà aquesta amb la de Tafalla i el 1830 se'l cridà des de Bilbao per ser també mestre de capella. En aquesta ciutat donà lliçons de música i tingué com alumne al que més tard seria també un bon compositor Cleto Zavala (1847-1912) i el navarrès Valentín Metón,[2] i a més, fomentà l'afició a la música. Va romandre en aquesta Basílica fins al 1882, any en què va iniciar el procés de jubilació.[1] Cal destacar que va ser president de la Sociedad Filármonica i va ser nomenat mestre honorari del Conservatori de Madrid.[1]
Nicolás Ledesma es casà el 2 de març de 1816, a la parròquia navarresa de Santa María de Valtierra, amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'11 de juny de 1796 en l'església de San Juan Bautista de Cintruénigo. Nicolás i Antonia tingueren una filla, Celestina Ledesma Ancioa, batejada el 8 d'abril de 1822 en la parròquia de Santa Maria de Tafalla, que també seria compositora i professora de piano. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà Luis Bidaola (1814-1872), natural de la localitat de Segura. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de San Saturnino de Pamplona, i posteriorment en la Basílica de Santiago de Bilbao.
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gran Enciclopèdia de la música. Vol. 5. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN ISBN 84-412-0233-8.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1289 ISBN 84 239-4534-0
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1344 ISBN 84-239-4529-4
