Abdülâziz

Plantilla:CaixaSultansotomans Abdülâziz (Istanbul, 9 de febrer de 1830 – 4 de juny de 1876) va ser soldà de l'imperi Otomà, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876. Era fill del soldà Mahmut II i va succeir el seu germà Abdülmecit.

Abdülâziz va rebre una educació otomana, però va ser un admirador del desenvolupament d'Europa. Les occidentalitzants reformes Tanzimat que havia divisat el seu pare i havia començat implantar el seu germà, van ser continuades durant el regnat d'Abdülâziz sota la direcció dels seus ministres principals: Fuat Paixà i Alí Paixà.

El seu regnat fou marcat per la situació als Balcans amb revoltes a Montenegro, Sèrbia, Bòsnia i (des de 1876) Bulgària, i per la revolta a Creta, que van provocar la intervenció de les potències. En aquest mopment predominà la influència francesa. Tot i aquestos problemes la política reformista anomenada "tanzimat" no fou abandonada.

El 1867 es va promulgar la llei dels vilayats amb una reorganització administrativa calcada de la francesa. També es va intentar reformar la institució dels wakis. El 1867 els estranger van obtindre el dret d'adquirir propietats immobiliàries. El 1868 es va instituir una consell d'estat (shura-i devlet) amb musulmans i cristians, i un consell de justícia (diwan-i ahkam-i adliye). L'educació també fou reformada segons el model francès, i es va obrir un liceu a Galatasaray (1868) amb classes en francès, i una universitat (dar-ül funün). També es van reorganitzar l'exèrcit i la marina.

Retrat d'Abdülâziz

.

Va cultivar bones relacions amb França i Gran Bretanya i va ser el primer soldà otomà a visitar Europa Occidental, el 1867. Durant la seva estada a Anglaterra va ser ordenat Cavaller de la Garrotera per la reina Victòria. El 1869 va rebre la visita de l'Emperadriu Eugènia de França i d'altres sobirans estrangers que visitaren Istanbul de pas cap a la inauguració del Canal de Suez. Mantenia interès en la literatura i era un compositor de música clàssica.

A partir de 1870 la influència russa fou predominant, exercida per mitjà del general Ignatief, que imposava els seus punts de vista al gran visir Mahmut Nadim Paixà. El 1873 hi va haver una molt mala collita que no van aturar les ostentoses despeses del soldà en la construcció de palaus i en les forces navals, el que va atiar el descontentament públic.

El 1876 el dèficit públic arribà als 112 milions i el govern no hi podia fer front, i per consell d'Ignatief va reduir a la meitat el pagament d'interessos del deute extern i es va declarar en fallida.

Un cop d'estat el va deposar el 30 de març de 1876, i en el seu lloc el proclamà soldà el seu nebot Murat V. La seva mort uns dies després es va atribuir al suïcidi.