Vés al contingut

Costa d'Ivori: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: arreglant redireccions
Línia 66: Línia 66:
Des de les eleccions de novembre de [[2010]], s'ha produït una situació de tensió similar a la de l'any 2002. El Consell Nacional Electoral va proclamar president [[Alassane Ouattara]], sent reconeguda la seva victòria pels governs dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[França]], així com per les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]]. Nogensmenys, el Tribunal Constitucional va proclamar guanyador [[Laurent Gbagbo]], que havia guanyat la primera volta.
Des de les eleccions de novembre de [[2010]], s'ha produït una situació de tensió similar a la de l'any 2002. El Consell Nacional Electoral va proclamar president [[Alassane Ouattara]], sent reconeguda la seva victòria pels governs dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[França]], així com per les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]]. Nogensmenys, el Tribunal Constitucional va proclamar guanyador [[Laurent Gbagbo]], que havia guanyat la primera volta.


L'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] i els organismes regionals han reconegut, per als partidaris de Gbagbo, de manera precipitada, el triomf de Ouatarra. El primer ministre de Gbagbo, Guillem Soro, cap dels rebels que van fer la guerra civil de 2002-2004, i va obtenir un acord de pau amb el President, canvià de bàndol i va passar als rengs d'Ouatarra, i li prestà col·laboració armada.
L'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] i els organismes regionals han reconegut, per als partidaris de Gbagbo, de manera precipitada, el triomf de Ouatarra. guerra civil de 2002-2004, i va obtenir un acord de pau amb el President, canvià de bàndol i va passar als rengs d'Ouatarra, i li prestà col·laboració armada.


El [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat de l'ONU]], ha ordenat mesures per fer fora el president Gbagbo. L'any 2004 forces franceses han intervingut al país africà amb les armes.
El [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat de l'ONU]], ha ordenat mesures per fer fora el president Gbagbo. L'any 2004 forces franceses han intervingut al país africà amb les armes.

Revisió del 13:11, 7 gen 2019

Plantilla:Infotaula geografia políticaCosta d'Ivori
République de Côte d'Ivoire
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
HimneL'Abidjanaise Modifica el valor a Wikidata
Lema«Union – Discipline – Travail»
«Unity – Discipline – Work»
«Единство - дисциплина - труд»
«Undod – Disgyblaeth – Gwaith» Modifica el valor a Wikidata
Epònimvori d'elefant i costa Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 8° N, 6° O / 8°N,6°O / 8; -6
CapitalYamoussoukro (1983–) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Agnéby (en) Tradueix
Alt Sassandra
Bafing
Bas-Sassandra Region (en) Tradueix
Comoé Meridional
Denguélé Region (en) Tradueix
Dix-Huit Montagnes (en) Tradueix
Gôh
Lacs
Lagunes
Marahoué
Moyen-Cavally (en) Tradueix
Moyen-Comoé
N'Zi
Savanes Region (en) Tradueix
Sud-Bandama (en) Tradueix
Vallée du Bandama
Worodougou
districte de Zanzan (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població24.294.750 (2017) Modifica el valor a Wikidata (75,34 hab./km²)
Gentiliciivorià, ivoriana, ivorians, ivorianes Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície322.463 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Richard-Molard (1.752 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixgolf de Guinea (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1960 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataAlassane Ouattara (2010–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer Ministre Modifica el valor a WikidataRobert Beugré Mambé (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de Costa d'Ivori , Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal71.811.075.955 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
MonedaFranc CFA de l'Àfrica Occidental
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ci Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+225 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències180, 185, 110, 111 i 170 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísCI Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgouv.ci Modifica el valor a Wikidata

Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, que és l'únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea. La capital és Yamoussoukro, tot i que la ciutat principal és l'antiga capital, Abidjan. És un dels països més pròspers de l'Àfrica occidental, si bé el seu desenvolupament econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús d'adoptar les reformes necessàries.

Antiga colònia francesa, va obtenir la independència el 1960.

Com que el país tenia un nom diferent en cada llengua, a causa de la traducció literal del nom francès (Ivory Coast en anglès, Costa de Marfil en espanyol, Elfenbeinküste en alemany, Costa d'Avorio en italià, etc.), el govern ivorià va voler posar-hi fi de manera oficial i l'octubre de 1985 va demanar que el país fos conegut arreu i en qualsevol llengua com a Côte d'Ivoire. I de fet, segons la llei nacional, el nom de l'estat no pot ser traduït del francès.

Etimologia

El nom li va ser donat pels colons francesos pel fet que a la regió es practicava un intens comerç d'aquest material, l'ivori, extret dels ullals de l'elefant africà. En els anys vuitanta, el govern del país va demanar que s'utilitzés el nom francès, Côte d'Ivoire, en tots els idiomes, per evitar la confusió causada per la diversitat dels exònims (Ivory Coast, Costa de Marfil, Elfenbeinküste, Norsunluurannikko, etcètera).

Història

Article principal: Història de Costa d'Ivori

El territori està habitat des del paleolític superior, com proven algunes restes trobades, malgrat les dificultats per a l'arqueologia per les condicions del terreny i per la manca de tradició d'excavacions al país. A l'època antiga al nord es van establir pobles saharians i al sud els Krus, vinguts de Libèria. Els diferents pobles es van organitzar en ciutats-estat que sobrevivien gràcies a les rutes comercials i sense límits precisos.

Els primers colonitzadors europeus van ser els portuguesos, qui van batejar el país per la quantitat d'ivori que hi van trobar. A final del segle XVIII va aviar el colonialisme francès, amb la conversió al catolicisme dels principals líders tribals, tot i que no va esdevenir propietat oficial de França fins al 1893.

Els africans van ajudar França durant la Segona Guerra Mundial i després van exigir drets polítics i una certa autonomia, que va anar transformant-se en una independència pacífica, oficialitzada el 1960. El 1990 es van permetre els partits polítics, si bé les crítiques sobre la manca de democràcia encara perduren pel control del règim sobre les eleccions. La fi de l'acme econòmic continuat va ser una de les causes de la guerra civil que esclatà el 2002 i que va acabar el 2007. La lenta recuperació de les institucions encara no està consolidada.

Política

Fitxer:Cimaisondepute.jpg
Casa dels diputats a Yamussoukro.

Des del 1983, la capital oficial de Costa d'Ivori és Yamoussoukro; Abidjan, però, roman la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població continua de patir a causa d'una guerra civil en curs. Les organitzacions internacionals de drets humans han apuntat problemes amb el tracte de no combatents captius per ambdós bàndols i la reaparició de l'esclavitud infantil entre els treballadors en la producció de cacau.

El 19 de setembre de 2002 va esclatar una guerra civil, i la part nord del país va ser presa pels rebels, les FN (Forces Nouvelles). L'octubre de 2005 s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. Tanmateix, aquesta nova elecció no es va poder celebrar a temps a causa dels retards en els preparatius i va ser ajornada primer a l'octubre de 2006, i després a l'octubre de 2007, després d'assolir un acord entre els partits rivals.

El 29 de juny de 2007 el primer ministre, Guillaume Soro, va sobreviure a un atemptat a l'Aeroport Internacional de Bouaké.

Des de les eleccions de novembre de 2010, s'ha produït una situació de tensió similar a la de l'any 2002. El Consell Nacional Electoral va proclamar president Alassane Ouattara, sent reconeguda la seva victòria pels governs dels Estats Units i França, així com per les Nacions Unides. Nogensmenys, el Tribunal Constitucional va proclamar guanyador Laurent Gbagbo, que havia guanyat la primera volta.

L'ONU i els organismes regionals han reconegut, per als partidaris de Gbagbo, de manera precipitada, el triomf de Ouatarra. guerra civil de 2002-2004, i va obtenir un acord de pau amb el President, canvià de bàndol i va passar als rengs d'Ouatarra, i li prestà col·laboració armada.

El Consell de Seguretat de l'ONU, ha ordenat mesures per fer fora el president Gbagbo. L'any 2004 forces franceses han intervingut al país africà amb les armes.

Geografia

Costa d'Ivori.

Per a efectes comparatius, la superfície de Costa d'Ivori és comparable a la de Noruega o la de Nou Mèxic. Costa d'Ivori ofereix una gamma variada de paisatges, des de la sabana desèrtica al nord fins a la selva verge. El límit sud el marquen extenses platges. Aquesta zona, més plujosa, es caracteritza per les grans plantacions de productes d'exportació: cafè, cacau i banana. Al nord el paisatge es veu conformat per un altiplà granític recobert de sabanes. En aquesta àrea petits propietaris conreen sorgo, blat de moro i cacauet.

Segons WWF, el territori de Costa d'Ivori es reparteix entre sis ecoregions:

  • Sabana sudanesa occidental, al nord.
  • Mosaic de selva i sabana de Guinea, al centre.
  • Selva guineana oriental, al sud-est.
  • Selva guineana occidental de terres baixes, al sud-oest.
  • Selva montana guineana, a les muntanyes de l'oest.
  • Manglar guineà, en alguns punts de la costa

Economia

Article principal: Economia de Costa d'Ivori

Mantenint llaços estrets amb França d'ençà de la independència el 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa d'Ivori un dels països tropicals africans més pròspers. Ara bé, en anys recents Costa d'Ivori s'ha vist sotmesa a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: cafè i cacau. Això, juntament amb una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i aquells qui exporten a mercats estrangers.

Demografia

Família ivoriana.

L'any 2007, Costa d'Ivori tenia una població de 18.000.000 d'habitants. L'esperança de vida era de 49 anys. La mitjana de fills per dona era de 4,43. El 50,9% de la població està alfabetitzada. Es calcula que el 7% de la població està infectada pel virus del VIH (sida).

El 77% de la població són considerats ivorians, vénen de diversos pobles diferents i grups lingüístics. Es parlen uns 65 idiomes al país. Un dels més comuns és el dioula, que s'usa com a idioma per a comerciar i és un idioma comunament parlat per la població musulmana. El francès, l'idioma oficial, s'ensenya a les escoles i serveix com una lingua franca a les àrees urbanes (particularment a Abidjan).

D'ençà que Costa d'Ivori s'ha establert com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consisteix de treballadors dels països veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Aquest fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ja que la majoria d'aquests treballadors són musulmans mentre la població d'origen nadiu és en gran part cristiana (principalment catòlics ) i animista. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans francesos, libanesos, vietnamites i espanyols, així com missioners protestants dels Estats Units i del Canadà. El novembre de 2004, entorn de 10.000 francesos i altres ciutadans estrangers van evacuar Costa d'Ivori a causa d'atacs de joves milícies pro-govern.

Evolució demogràfica

Evolució i previsió demogràfica, xifres de la FAO del 2005.
  • 1900-1.500.000.
  • 1950-2.700.000.
  • 1970-5.300.000.
  • 1975 (cens) - 6,7 milions.
  • 1988 (cens) - 10,9 milions.
  • 2000-16.000.000.
  • 2010-23.000.000.
  • 2020-30.000.000.
  • 2030-37.000.000.
  • 2050-44.000.000.

Organització politicoadministrativa

Costa d'Ivori està dividida en 19 regions (régions) fins que el 2010 hi van passar a haver 31 regions, dos districtes autònoms, i 58 departaments (départements). Les regions fins al 2010 eren:[1]

Organització político-administrativa de Costa d'Ivori
Organització político-administrativa de Costa d'Ivori
  1. Agneby
  2. Bafing
  3. Bas-Sassandra
  4. Denguélé
  5. Dix-Huit Montagnes
  6. Fromager
  7. Haut-Sassandra
  8. Lacs
  9. Lagunes
  10. Marahoué
  11. Moyen-Cavally
  12. Moyen-Comoé
  13. Nzi-Comoé
  14. Savanes
  15. Sud-Bandama
  16. Sud-Comoé
  17. Vallée du Bandama
  18. Worodougou
  19. Zanzan

Les 31 regions i els dos districtes autònoms que hi ha actualment a Costa d'Ivori i la seva capital són:[2]

Regió Capital
Districte d'Abidjan (Districte Autònom) Abidjan
Agnéby-Tiassa Agboville
Bafing Bafing
Bagoué Boundiali
Bélier Toumodi
Béré Mankono
Bounkani Bouna
Cavally Guiglo
Folon Minignan
Gbeke Bouaké
Gbokle Sassandra
Gôh Gagnoa
Gontougo Bondoukou
Grands Ponts Dabou
Guémon Duékoué
Hambol Katiola
Alt Sassandra Daloa
Iffou Daoukro
Indénié-Djuablin Abengourou
Kabadougou Odienné
La Mé Adzopé
Loh-Djiboua Divo
Marahoué Bouaflé
Moronou Bongouanou
Nawa Soubré
N'zi Dimbokro
Poro Korhogo
San Pédro (regió) San Pédro
Comoé Meridional Aboisso
Tchologo Ferkessédougou
Tonkpi Man
Worodougou Séguéla
Yamoussoukro (Districte Autònom) Yamoussoukro

Llengües i etnologia

La llengua oficial de Costa d'Ivori és el francès. Segons el SIL International, hi ha 78 llengües inventariades a Costa d'Ivori, dues de les quals són extintes:[3]

També hi ha documentades les següents llengües extintes:

  • Esuma: Al cens del 1988 hi havia una població ètnica de 164 esumes, a la zona d'Adiake.
  • Tonjon: Es parlava al departament Dabakala.

A més a més, a Costa d'Ivori també hi ha parlants de bissa (63.000), dogoso, karaboro oriental (5.605), glaro-twabo, khe, maasina fulfulde (1200), malba birifor, mòoré, nafaanra, siamou, sìcìté sénoufo, toussià meridional, turka i vietnamita.

Referències

  1. ↑ «Regions of Côte d'Ivoire» (en anglès). statoids. [Consulta: 22 març 2015].
  2. ↑ «Regions of Côte d'Ivoire». statoids. [Consulta: 23 març 2015].
  3. ↑ Llengües de Costa d'Ivori a l'Ethnologue.com

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Costa_d%27Ivori&oldid=20666419»