Nicolás Ledesma García: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
Nicolás Ledesma es casà el [[2 de març]] de [[1816]], a la parròquia navarresa de [[Santa María de Valtierra]], amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'[[11 de juny]] de [[1796]] en l'església de [[San Juan Bautista]] de [[Cintruénigo]]. Nicolás i Antonia tingueren una filla, [[Celestina Ledesma Ancioa]], batejada el [[8 d'abril]] de [[1822]] en la parròquia de Santa Maria de [[Tafalla]], que també seria [[compositora]] i professora de [[piano]]. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà [[Luis Bidaola]] ([[1814]]-[[1872]]), natural de la localitat de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]]. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de [[San Saturnino]] de Pamplona, i posteriorment en la [[Basílica de Santiago]] de Bilbao. |
Nicolás Ledesma es casà el [[2 de març]] de [[1816]], a la parròquia navarresa de [[Santa María de Valtierra]], amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'[[11 de juny]] de [[1796]] en l'església de [[San Juan Bautista]] de [[Cintruénigo]]. Nicolás i Antonia tingueren una filla, [[Celestina Ledesma Ancioa]], batejada el [[8 d'abril]] de [[1822]] en la parròquia de Santa Maria de [[Tafalla]], que també seria [[compositora]] i professora de [[piano]]. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà [[Luis Bidaola]] ([[1814]]-[[1872]]), natural de la localitat de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]]. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de [[San Saturnino]] de Pamplona, i posteriorment en la [[Basílica de Santiago]] de Bilbao. |
||
== Notes== |
== Notes == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 19:20, 14 abr 2020
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Nicolás Ledesma García». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: juny de 2018 |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 de juliol de 1791 Grisel, província de Saragossa |
| Mort | 4 de gener de 1883 (als 91 anys) Bilbao, Biscaia |
| Nacionalitat |  Aragó |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, organista |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Ramón Ferreñac, José Ángel Martinchique (en)  i Francisco Javier Gibert (en) |
| Alumnes | Gregorio Ladrón de Guevara Fuentes (en) |
| Instrument | Orgue |
| Obra | |
Obres destacables Avemarias - Stabat Mater | |
| Família | |
| Parents | Jesús Guridi Bidaola, besnet |
 | |
Nicolás Ledesma (Grisel, província de Saragossa, Aragó, 10 de juliol de 1791 - Bilbao, Biscaia, 4 de gener de 1883) fou un compositor i organista aragonès. Fou tan bon compositor com home notable i pietós. Va escriure inspirades composicions religioses: Misses, motets, villancets, lamentacions de Setmana Santa, etc. Són vertaderament commovedores les seves avemaries i té una gran fama el seu Stabat Mater.
Estudià solfeig i cant amb els mestres Gisbert i Martindreque. Després es traslladà a Saragossa, on aprengué a tocar l'orgue amb el mestre Ferrañac. Quan contava a penes setze anys guanyà amb renyida oposició la plaça d'organista i mestre de capella de la col·legiata de Borja (Aragó). El 1809 permutà aquesta amb la de Tafalla i el 1830 se'l cridà des de Bilbao per ser també mestre de capella. En aquesta ciutat donà lliçons de música i tingué com alumne al que més tard seria també un bon compositor Cleto Zavala (1847-1912) i el navarrès Valentín Metón,[1] i a més, fomentà l'afició a la música.
Nicolás Ledesma es casà el 2 de març de 1816, a la parròquia navarresa de Santa María de Valtierra, amb Antonia Ancioa Murillo, batejada l'11 de juny de 1796 en l'església de San Juan Bautista de Cintruénigo. Nicolás i Antonia tingueren una filla, Celestina Ledesma Ancioa, batejada el 8 d'abril de 1822 en la parròquia de Santa Maria de Tafalla, que també seria compositora i professora de piano. Aquesta es casà amb l'organista i compositor guipuscoà Luis Bidaola (1814-1872), natural de la localitat de Segura. Bidaola exercí el seu ofici a principis dels anys cinquanta en la parròquia de San Saturnino de Pamplona, i posteriorment en la Basílica de Santiago de Bilbao.
Notes
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 1289 ISBN 84 239-4534-0
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1344 ISBN 84-239-4529-4
