Vés al contingut

Christoph Demantius: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 13: Línia 13:


{{ORDENA:Demantius, Christoph}}
{{ORDENA:Demantius, Christoph}}
{{autoritat}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Compositors alemanys del Renaixement]]
[[Categoria:Compositors alemanys del Renaixement]]
[[Categoria:Compositors alemanys del Barroc]]
[[Categoria:Compositors alemanys del Barroc]]

Revisió del 10:16, 29 ago 2020

Plantilla:Infotaula personaChristoph Demantius
Biografia
Naixement15 desembre 1567 Modifica el valor a Wikidata
Liberec (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1643 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Freiberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaxònia Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
Lloc de treball Freiberg
Zittau Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCompositor
MovimentRenaixement alemany i música barroca Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: f8b4cac7-906d-4d43-bed3-077d4508a886 Discogs: 1729475 IMSLP: Category:Demantius,_Christoph Modifica el valor a Wikidata

Johann Christoph Demantius (Liberec, 15 de desembre de 1567Freiberg, 20 d'abril de 1643) fou un compositor alemany, teòric de música, escriptor i poeta.

Fou un contemporani de Monteverdi, i representà una fase de transició en la música luterana d'Alemanya entre l'estil del Renaixement polifònic al Barroc primerenc. Estudià Leipzig i fou cantor a Zittau i Freiberg.

La seva primera obra fou una curiosa col·lecció de cançons guerreres i imitatives, titulada Tympanum militare, Ungarische Hardrumel und Feldgeschrei (1600). A més, deixà, Triades pecum vespertinarum, un Te Deum alemany, a sis veus (1618); Triades Sionae Introitum, Missarum et Prosarum, a cinc, sis, set i vuit veus, que és la seva obra més important; una Passió alemanya, segons Sant Joan (1631), i nombroses cançons profanes, danses vocals i instrumentals, cants de circumstàncies i una obra didàctica titulada Isagoge artis Musicae.

Bibliografia