Giacomo Antonio Perti

Giacomo Antonio Pèrti (Bolonya, 6 de juny del 1661-Bolonya, 10 d'abril de 1756) fou un compositor i mestre de capella italià actiu principalment a la ciutat de Bolonya durant l'època barroca.

Retrat per un artista desconegut del selge XVIII

Biografia

Va néixer a Bolonya. La seva família és originària de Crevalcore a Emília-Romanya. És fill de Vincenzo Pèrti i Angiola Beccantini. Estudia el cant, el clavecí, el violí i el contrapunt (composició) en principi amb el seu oncle Lorenzo Pèrti, que era amo de capella des de 1655, i de Rocco Laurenti, després amb Petronio Franceschini. Durant aquest període estudia igualment la gramàtica amb els Jesuïtes.

Als 17 anys compon les seves primeres obres, un motet, una missa, i un magníficat. Poc després, el 1679, compon el tercer acte de l'òpera Atide així que el seu oratori Santa Serafina e Santa Sabina. El 1681 ja, és admès en la prestigiosa Acadèmia de les Filharmòniques de Bolonya (Accademia dei Filarmonici), en resposta al qual va a Parme on estudià el contrapunt i la música religiosa a mbGiuseppe Desfilada (va dir Celano).

El 1682 marxa cap a Mòdena on compon el seu drama L'Oreste, després continua cap a Venècia el 1683 on escriu el seu Coriolano. El 1690, és escollit per unanimitat mestre di cappella de San Pietro, funció que reprèn del seu oncle i que va conservar durant 60 anys. El 1696, es va fer mestre de capella al si d'una altra església de Bolonya, la Collegiata di San Petronio, en resposta a la defunció de Giovanni Paolo Colonna en l'any precedent.

Pèrti va ser escollit «Príncep de les Filharmòniques» (Principi de' Filarmonici, una funció honorífica anual) en 1687, en 1693, en 1697, en 1705 i en 1719.

Obres

Giacomo Pèrti és reconegut principalment per a la seva música d'església i les seves òperes; destacava a les obres vocals i ha deixat poques obres instrumentals. Va compondre una sèrie d'oratoris i cantates. La seva producció de música sagrada és considerable: més de 120 Salms, 54 motets, 28 misses, 83 versetti. Ha deixat prop de 150 cantates solo. El seu caràcter musical és influenciat per Giacomo Carissimi, Antonio Cesti i Luigi Rossi.

Música de teatre

• Atide, acte III, 1679
• Marzio Coriolano, 1683
• Oreste in Argo, 1685
• L'incoronazione di Dario, 1686
• La Flavia, 1686
• La Rosaura, 1689 (ed. anastatica New York - Londres, Garland)
• Dionisio siracusano, 1689
• Brenno in Efeso, 1690
• L'inganno scoperto per vendetta, 1691
• Il Pompeo, 1691
• Furio Camillo, [[1692
• Nerone fatto Cesare, 1693
• La forza della virtù, 1694
• Laodicea e Berenice, 1695
• Penelope la casta, 1696
• Fausta restituita all'Impero, 1697
• Perseo (con diversi autori), 1697
• Apollo geloso, 1698
• Ariovisto (amb P. Magni i F. Ballarotti), [[1699]
• La prosperità di Elio Sejano (amb A. Vanelli i F. Martinengo), 1699
• Lucio Vero, actes II et III (acte I de M. Bitti), Pratolino, 1700
• Astianatte, Pratolino, 1701
• Dionisio, re di Portogallo, Pratolino 1707
• Venceslao, ossia Il fratricida innocente, 1708
• Ginevra, principessa di Scozia, Pratolino, 1708
• Berenice, regina d'Egitto, Pratolino, 1709
• Scipione nelle Spagne, acte II, Barcelone, 1709
• Rodelinda, regina de' Longobardi, Pratolino, 1710
• Il riso nato tra il pianto, avec divers auteurs, 1710
• Il più fedele tra i vassalli, 1710
• Il Cortegiano, prologue, 1739
• Foca superbo
• Rosinda ed Emireno

Revisions d'obres teatrals d'altres compositors

• L'eroe innocente, ovvero Gli equivoci nel sembiante (de Alessandro Scarlatti), 1679

• L'eroe innocent, ovvero Gli equivoci nel sembiante (d'Alessandro Scarlatti), 1679
• Teodora Augusta (de Domenico Gabrielli), 1687

• Teodora Augusta (de Domenico Gabrielli), 1687
• Pompeo Magno (de Giovanni Domenico Freschi), 1687

• Pompeo Magno (de Giovanni Domenico Freschi), 1687
• Il Re infante (de Carlo Pallavicino), 1694

• Il Re infanta (de Carlo Pallavicino), 1694
• Faramondo (de Carlo Francesco Pollarolo), 1710

• Faramondo (de Carlo Francesco Pollarolo), 1710

Oratoris

• Due gigli porporati nel martirio di Santa Serafia e Santa Sabina, Bolonya, 1679
• Abramo vincitor de' proprii affetti, Bologne 1683 (rev. Modène 1685; rev. Agar, Bologne 1689; vas transmetre igualment sota el títol Agar scacciata o Sara
• Il Mosè conduttor del popolo ebreo, Modène, 1685
• Oratori della Passione, Bolonya 1685 (rév. Gesù al sepolcro, 1703; ed. anastatica Bologne, Forni)
• La beata Imelde Lambertini bolognese, Bologne 1686
• «Oratorio a 6 Voci, con concertino, e concerto grosso» (sujet inconnu), Modène (?), 1687 (perdu)
• «Oratori té 6 Voci, idiota concertino, e concert grosso» (assumpte desconegut), Modène (?), 1687 (perdut)
• San Galgano Guidotti, Bologne 1694
• La Passione di Cristo, Bologne 1694 (= Oratori sopra la passione del Redentore = Affetti di compassione va anar morta del Redentor della Vita; en col·laboració amb alumnes)
• Christo al Limbo, Bologne 1698
• La morta del giusto, overo Ell transito di San Giuseppe, Venècia, 1700 (perdut)
• La lingua profetica del Taumaturgo di Paola, Florència, 1700
• La Morta delusa, Milà, 1703 (contribució al «pasticcio»; perdut)
• I trionfi di Giosuè, Florence 1704 (contribució al «pasticcio»; perdut)
• La sepoltura di Cristo, Bologne 1704
• San Petronio, Bologne 1720 («pasticcio»)
• La Passione del Redentore, Bologne 1721
• I conforti di Maria Vergine addolorata per la morte del suo divin Figliuolo, Bologne, 1723 (transmis aussi sous le titre de L'Amor Divino)
• I conforti di Maria Vergine addolorata per la morta del suo diví Figliuolo, Bologne 1723 (vas transmetre també sota el títol de L'Amor Divino)
• Il figlio prodigo, non datat
• Oratori della nascita del Signore, no datat
• San Francesco, no datat
• La sepoltura di Cristo, no datat (differente da Bolonya, 1704; atribuït a Pèrti, probablement una revisió d'una obra de Giacomo Cesare Predieri; vas transmetre igualment sota el títol de San Giovanni)