Vés al contingut

Torre d'aigua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:35, 21 nov 2021 amb l'última edició de Εὐθυμένης (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre d'aigua
Imatge
Ússubministrament d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Format perdipòsit d'aigua Modifica el valor a Wikidata

Una torre d'aigua (de vegades també anomenat torre de l'aigua o de les aigües) és una torre amb una gran cisterna al cim que serveix de dipòsit de reserva i per a mantenir una pressió hidroestàtica a la xarxa de l'aigua.

Construcció i funcionament

Esquema de funcionament d'una torre d'aigua
1 = bomba
2 = cisterna
3 = utilitzadors d'aigua

Una torre funciona segons el principi dels vasos comunicants: mentre que el nivell a ambdós costats no sigui el mateix, el vas amb el nivell més alt exerceix una pressió sobre el vas amb el nivell més baix. La pressió és proporcional al nivell de l'aigua: cada 10 metres augmenta de més o menys 10 N/cm². Una pressió estable és important: superior a 4 bar podria damnificar els conductes i les aixetes, inferior a 2 bar condueix a un cabal insuficient. El volum de la cisterna s'ha de concebre de manera a poder respondre als pics de la demanda, per exemple, el matí quan tota una població més om menys al mateix temps es dutxa.

Torre d'aigua individual a Nova York

Com que són edificis amb exigències tècniques i estàtiques elevades, se cerca els endrets més alts per a construir-les. Per a reduir el pes i el volum de la cisterna es construeixen sovint dipòsits al peu de la torre, que permeten de bombar ràpidament l'aigua dalt. El contingut d'una cisterna varia d'un 450 a uns 2500 m³.[1] i l'altura de 20 a 60 metres. Als Estats Units i al Regne Unit, moltes cases tenen una cisterna individual a l'àtic. També, els gratacels, superiors a les torres d'aigua, tenen la seva pròpia instal·lació al teulat, un element típic del paisatge urbà americà.

Per a crear una distribució millor de la pressió contra la cisterna i reduir el cost de la construcció, s'han desenvolupat diverses formes des de la cisterna plana inicial.

Història

Torre transformada en casa a Thorpeness al Suffolk (Regne Unit)

El principi ja era conegut pels romans, al segle i a Roma hom comptava 250 torres d'aigua.[2] Amb l'ocàs de la civilització romana i l'adveniment del cristianisme, pel qual la salut de l'ànima era prioritari i la higiene del cos i la cultura balneària va considerar-se com decadent si no pecat, la infraestructura per a adduir l'aigua va decaure fins a desaparèixer completament a l'edat mitjana. Les ciutats i les abadies van construir-se a prop de rius, de fonts o de pous. L'aigua fecal es vessava als rius, que més avall, servien per a l'aigua potable, fins a mitjans del segle xix, quan va descobrir-se que la higiene i una subministració d'aigua pura contribuïa molt a la lluita contra les epidèmies que tocaven sobretot els barris obrers als quals hi havia una pol·lució galopant per la concentració de la població i les efusions de la indústria.

La conscienciació de la importància de la higiene i la construcció del ferrocarril que necessitava un proveïment regular de llargs volums d'aigua per a alimentar les locomotores de vapor van ser els dos factors que van crear l'apogeu de les torres d'aigua de la segona meitat del segle xix fins als anys 1980. Paral·lelament, van construir-se la xarxa hidràulica i el clavegueram. Va durar més d'un segle i mig, fins que la majoria de les cases a Europa disposaven d'un ràcord.

Des del 1980, una nova tecnologia amb cisternes soterrànies amb bombes especials per a crear la pressió va començar a fer concurrència a les torres. Moltes torres van desafectar-se. Com sovint formen monuments que fan part de la sky line d'una ciutat i es troben en llocs alts amb una vista panoràmica, la seva transformació en habitació, hotel o restaurant és força popular. S'estimen també per a posar-hi antenes i llocs d'observació.

Torres d'aigua notables

Als Països Catalans

A Alemanya

A Bèlgica

Als Estats Units

Països Baixos

República Txeca

Enllaços i referències

  • Fundació de les torres d'aigua dels Països Baixos (neerlandès)
  1. «tmvw.be». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 29 juny 2011].
  2. Les château d'eau vont-ils disparaître?, al diari Le Figaro, 28 de novembre de 2007, pàgina 12 (traducció: Desapareixeran les torres d'aigua?).
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre d'aigua