Con (cèl·lula)
|
Per a altres significats, vegeu «Con (desambiguació)». |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Identificadors | |
|---|---|
| MeSH | D017949  |
| TH | H3.11.08.3.01046 |
| FMA | 67748 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/cone-retinal-cell |
Els cons són cèl·lules sensibles a la llum que estan situades a la retina dels vertebrats, en l'anomenada capa de cons i bastons . Reben aquest nom per la seva forma conoidea. Aquestes cèl·lules són les responsables de la visió en colors.[1]
A la zona central de la retina (fòvea), la quantitat de cons és més gran, el seu nombre descendeix a mesura que ens acostem a la perifèria.
En l'espècie humana i en molts altres primats, hi ha tres tipus diferents de cons, anomenats: S-cons, M-cons i L-cons. Cadascun d'ells és sensible de forma selectiva a la llum d'una longitud d'ona determinada, verda, vermella i blava.
Aquesta sensibilitat específica es deu a la presència d'unes substàncies anomenades opsines que son formades per proteínes i un derivat a la vitamina A.
- La eritropsina té major sensibilitat per les longituds d'ona llargues del voltant de 560 nanòmetres, designats també com a L-cons (llum vermella)
- La cloropsina per longituds d'ona mitjanes d'uns 530 nanòmetres, designats també com a M-cons (llum verda) .
- La cianopsina amb major sensibilitat per les longituds d'ona petites d'uns 430 nanòmetres, designats també com a S-cons (llum blava).[2]
El cervell interpreta els colors a partir de la raó d'estimulació dels tres tipus de cons.
Existeixen mamífers nocturns que tenen només un d'aquests pigments, mentre que alguns ocells i rèptils en tenen quatre i són capaços de detectar la llum ultraviolada no visible per als humans.
Els senyals generades en els cons es transmeten a la retina a les cèl·lules bipolars que connecten amb les cèl·lules ganglionars d'on parteix el nervi òptic que envia la informació al cervell.
para que sirven pa
L'estimulació en els tres tipus de con que provoca diferents senyals permet que el cervell percebi una gamma contínua de colors gràcies als pigments o molècules que detecten el color.
El color groc amb la llum del dia, per exemple, es percep quan els L-cons s'estimulen una mica més que els M-cons, mentre que el color vermell es percep quan els L-cons s'estimulen significativament més que els cons M.[3] De la mateixa manera, els tons violetes i blaus es perceben quan el receptor S s'estimula més que els altres. La lent i la còrnia de l'ull humà cada vegada son més absorbents a longituds d'ona més curtes, i això estableix el límit de longitud d'ona cada cop més curta a aproximadament 380 nm, la llum que anomenem ultraviolada.[4]
A nivells de llum moderats a brillants on els cons funcionen, l'ull és més sensible a la llum groguenca que altres colors perquè estimula els cons M i L que son els més comuns dels tres. A nivells de llum baixos, on només funicionen els bastonets de la retina, la sensibilitat és més gran a una longitud d'ona de color verd i blau.
Alteracions
Les alteracions genètiques de la visió del color es deuen a les anomalíes en un o més dels tres tipus de cons.
La pèrdua completa d'un tipus de con s'anomena dicromatòpsia i és el cas més comú de deficiència de color. Existeixen tres tipus:
- Protanopia: alteració del primer color, confonen el vermell i el verd, veuen aquests colors de color groguenc.
- Deuteranopia: alteració del segon color, també confonen el vermell i el verd i tenen una agudesa visual normal.
- Contritanopia: alteració del tercer color dificultat amb les tonalitats corersponents a les longituds d'ona corta i veuen el món amb vermells i verds.[5]
Vegeu també
Referències
- ↑ Guyton, Arthur C. Fisiologia medica. 2. ed. Napoli: Edises, 2002. ISBN 88-7959-210-6.
- ↑ «El ojo – Blue Cone Monochromacy». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Com veu els colors l'ull humà? Com els interpreta?», 17-07-2017. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ «Let the light shine in» (en anglès), 30-05-2002. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ «FISIOLOGÍA DE LA VISIÓN: TEORÍA TRICROMÁTICA» (en castellà), 19-04-2016. [Consulta: 20 novembre 2021].
