Carelià
karjalan kieli | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 118.000 |
Parlants nadius | 35.600 (2010 ) |
Autòcton de | Carèlia |
Estat | Finlàndia, República de Carèlia, Província de Tver |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses fínnic septentrional | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | krl |
ISO 639-3 | krl |
Glottolog | kare1335 |
Ethnologue | krl |
UNESCO | 1518 |
IETF | krl |
Endangered languages | 2368 |
El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Actualment està en retrocés. Fins al principis del segle xx se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.
Dialectes
L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats en els sistemes standard de la llengua existents actualment:
- Carelià septentrional
- Livvi o carelià d'Olonets (Aunus), més influït pel rus.
- Ludi
Característiques
La llengua és molt similar al finès, i es caracteritza per:
- l'africada č en tots els dialectes
- Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
- les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
- Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
- Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.
Situació actual
Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua).