Vés al contingut

Carelià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:17, 9 juny 2022 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de llenguaCarelià
karjalan kieli
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants118.000
Parlants nadius35.600 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deCarèlia
EstatFinlàndia, República de Carèlia, Província de Tver
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses
fínnic septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2krl Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3krl Modifica el valor a Wikidata
Glottologkare1335 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekrl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1518 Modifica el valor a Wikidata
IETFkrl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2368 Modifica el valor a Wikidata

El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Actualment està en retrocés. Fins al principis del segle xx se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.

Dialectes

L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats en els sistemes standard de la llengua existents actualment:

  • Carelià septentrional
  • Livvi o carelià d'Olonets (Aunus), més influït pel rus.
  • Ludi
Mapa dels dialectes carelians

Característiques

La llengua és molt similar al finès, i es caracteritza per:

  • l'africada č en tots els dialectes
  • Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
  • les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
  • Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
  • Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.

Situació actual

Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua).

Vegeu també

Enllaços externs