Carelià

Carelià

karjalan kieli
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	118.000
Parlants nadius	35.600  (2010 )
Autòcton de	Carèlia
Estat	Finlàndia, República de Carèlia, Província de Tver
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses fínnic septentrional
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	krl
ISO 639-3	krl
Glottolog	kare1335
Ethnologue	krl
UNESCO	1518
IETF	krl
Endangered languages	2368

El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Actualment està en retrocés. Fins al principis del segle xx se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.

Dialectes

L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats en els sistemes standard de la llengua existents actualment:

• Carelià septentrional
• Livvi o carelià d'Olonets (Aunus), més influït pel rus.
• Ludi

Mapa dels dialectes carelians

Característiques

La llengua és molt similar al finès, i es caracteritza per:

• l'africada č en tots els dialectes
• Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
• les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
• Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
• Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.

Situació actual

Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua).

Vegeu també

• Literatura careliana

Enllaços externs

• The Peoples of the Red Book: Carelians
• Karjalaine lehüt - Pàgina Carèlia
• Karjalan kirjakielestä (finès)
• Ethnologue dels carelians