Temple de Luxor

Infotaula edifici Temple de Luxor
Nom en la llengua original	(arz) معبد الاقصر
Dades
Tipus	Temple egipci, jaciment arqueològic i temple
Part de	necròpolis tebana i Tebes
Construcció	1400 aC
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 4,75 ha
Altitud	77 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Luxor (Egipte)
Localització	Luxor
25° 42′ 00″ N, 32° 38′ 21″ E
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	87-002

Temple de Luxor.

Vista del nord del temple (entrada) des del sud-oest. Al fons, la mesquita d'Abu el-Haggag incrustada al temple.

El temple de Luxor (o Ipet-resyt en egipci antic) és un temple faraònic situat a la ciutat de Luxor, Egipte, antigament coneguda com a Tebes. Forma part del complex històric de l'Antiga Tebes i la seva necròpolis, espai declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1979.

Història

Les primeres notícies del temple de Luxor daten de l'any 1392 aC, en temps de la dinastia XVIII. Va ser dedicat a les divinitats Mut, Khonsu i Amon i construït al llarg dels segles per diversos governants. L'estructura més antiga, un santuari, data del regnat de Hatxepsut (1473–1458 aC), mentre que el nucli del temple va ser construït en temps d'Amenofis III (1390–1352 aC). La decoració interior va ser completada pels faraons Tutankamon (1336–1327 aC) i Horemheb (1323–1295 aC), i Ramsès II (1279–1213 aC) va ampliar el temple amb espais annexos.

A finals del segle iii els romans van reaprofitar els espais del temple amb la construcció d'un fort al voltant i l'ús d'una de les sales com a santuari. També van redecorar-lo cobrint els relleus originals de la paret amb frescs que representaven l'emperador Dioclecià i els seus tres corregents. Durant el segle XIV el xeic Abu Al Haggag va fer construir una mesquita en un dels patis interiors. Muhàmmad Alí Paixà va oferir els dos obeliscs situats a l'entrada del temple a França el 1829, però només un va ser transportat a París, on ara es troba a la plaça de la Concorde.

L'any 1885 van començar les obres d'excavació que van permetre recuperar restes de l'antiga ciutat i dels diversos espais del temple. També es va restaurar la mesquita, que havia estat malmesa per un incendi. L'any 1989 es van trobar 26 estàtues de l'època romana, ara exposades al Museu de Luxor. Actualment encara s'utilitza el temple com a lloc de culte.

Localització i característiques

El temple de Luxor es troba dins el complex de l'Antiga Tebes i la seva necròpolis, que inclou els temples de Karnak i Luxor i les necròpolis de la Vall dels Reis i la Vall de les Reines. Està situat a uns tres quilòmetres al sud del temple de Karnak, amb el qual estava comunicat antigament per un passeig vorejat per esfinxs.

Es va construir a la riba est del riu Nil i a diferència d'altres temples egipcis antics no s'orienta en funció de l'eix est-oest, sinó que està orientat cap a Karnak com a mostra de veneració cap a Amenemope.

El temple està dividit en deu seccions: l'avinguda de les Esfinxs, el Primer Piló, el Campament Romà, la Mesquita, la Cort de Ramsès II, la Cort d'Amenhotep III, la Capella de Mut, la Capella de Khonsu, la Capella d'Amon i, finalment, i la Cambra del Naixement. Les parets del temple estan fetes amb maons de fang per simbolitzar la separació entre el món dels egipcis i les seves deïtats. Un peristil i un vestíbul amb una gran columnata condueixen al nucli del temple a través d'una porta emmarcada per grans estàtues i obeliscs. La decoració de les habitacions interiors representa una sèrie d'escenes conegudes com el Naixement diví, on es mostra al faraó com a fill directe del déu Amon.

Antigament el temple estava envoltat de cases, botigues i tallers de maons de fang que van quedar soterrats sota la ciutat moderna. Després de la decadència de la ciutat antiga, els habitants es van traslladar a l'interior del complex del temple per reconstruir-hi la ciutat.

Vegeu també

• Obelisc de Luxor.
• Temple de Karnak.