Vés al contingut

Sulfur de carbonil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula de compost químicSulfur de carbonil
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular59,966986 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCOS Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(=O)=S Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric0,715 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−138,8 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−50 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0,715 D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El sulfur de carbonil és el compost orgànic amb la fórmula OCS. Normalment s'escriu com COS, és un gas incolor inflamable amb una olor desagradable. És una molècula linear que consta d'un grup carbonil enllaçat doblement amb un àtom de sofre. El sulfur de carbonil es pot considerar un intermedi entre el diòxid de carboni i el disulfur de carboni.

El sulfur de carboni es descompon en presència d'humitat i bases a diòxid de carboni i sulfur d'hidrogen.[1][2][3]

Aquest compost s'ha trobat que catalitza la formació de pèptids d'aminoàcids. Aquesta troballa és una extensió de l'experiment de Miller i Urey i es suggereix que el sulfur de carbonil va tenir un paper important en l'origen de la vida.[4]

Presentació

El sulfur de carbonil és el compost de sofre més abundant en l'atmosfera terrestre, a 0,5±0,05 ppb, perquè els oceans i els volcans l'emeten.[5] Una part del sulfur de carbonil transportat a l'estratosfera s'oxida a àcid sulfúric.[6] L'àcid sulfúric forma partícules que afecten l'escalfament global.[7]

Referències

  1. «Carbonyl Sulfide CASRN: 463-58-1». Hazardous Substances Data Bank. National Library of Medicine.
  2. «Chemical Summary for Carbonyl Sulfide». U.S. Environmental Protection Agency.
  3. Protoschill-Krebs, G.; Wilhelm, C.; Kesselmeier, J. «Consumption of carbonyl sulphide (COS) by higher plant carbonic anhydrase (CA)». Atmospheric Environment, 30, 18, 1996, pàg. 3151–3156. Bibcode: 1996AtmEn..30.3151P. DOI: 10.1016/1352-2310(96)00026-X.
  4. «Carbonyl sulfide-mediated prebiotic formation of peptides». Science, 306, 5694, 2004, pàg. 283–6. Bibcode: 2004Sci...306..283L. DOI: 10.1126/science.1102722. PMID: 15472077.
  5. Montzka, S. A.; Aydin, M.; Battle, M.; Butler, J. H.; Saltzman, E. S.; Hall, B. D.; Clarke, A. D.; Mondeel, D.; Elkins, J. W. «A 350-year atmospheric history for carbonyl sulfide inferred from Antarctic firn air and air trapped in ice». Journal of Geophysical Research, 109, D18, 2004, pàg. 22302. Bibcode: 2004JGRD..10922302M. DOI: 10.1029/2004JD004686. eid D22302.
  6. Crutzen, P. «The possible importance of COS for the sulfate layer of the stratosphere». Geophysical Research Letters, 3, 2, 1976, pàg. 73–76. Bibcode: 1976GeoRL...3...73C. DOI: 10.1029/GL003i002p00073.
  7. Seinfeld, J. Atmospheric Chemistry and Physics. Londres: J. Wiley, 2006. ISBN 978-1-60119-595-1. 
  • «COS and C₃S₂: The Discovery and Chemistry of Two Important Inorganic Sulfur Compounds». Polyhedron, 4, 5, 1985, pàg. 775–781. DOI: 10.1016/S0277-5387(00)87025-4.
  • «Carbonyl sulfide: A review of its chemistry and properties». Industrial & Engineering Chemistry Research, 41, 22, 2002, pàg. 5321–5336. DOI: 10.1021/ie020365n.

Enllaços externs