Kostas Simitis
Konstadinos Simitis, conegut habitualment com a Kostas Simitis (grec: Κωνσταντίνος Σημίτης) (El Pireu, 23 de juny de 1936), és un economista i polític grec. President del PASOK i Primer Ministre de 1996 a 2004, membre del Grup Amato encarregat de redactar el projecte de tractat de reforma institucional de la Unió Europea.[1]
Família
[modifica]El seu pare, Georgios Simitis, un advocat i professor a la Universitat econòmica d'Atenes va ser durant molt de temps president del col·legi d'advocats del Pireu i diputat al Parlament. La seva mare, Fanny Christopoulou, va ser molt de temps presidenta d'organitzacions femenines d'esquerra i presidenta de la Unió femenina panhel·lènica. Els seus pares van prendre tots dos part a la resistència contra l'ocupant alemany durant la Segona Guerra Mundial.
Està casat amb Daphni Arkádiou amb qui té dues noies, Fiona i Marilena.
Estudis i carrera acadèmica
[modifica]Va estudiar dret a Alemanya i després va fer estudis d'economia a la London School of Economics and Political Science (LSE). Va ser professor a la Philipps-Universität de Marburg (RFA) des de 1959, a la Universitat de Constança el 1971 després a la Universitat de Giessen (professor de dret mercantil i civil) de 1971 a 1975 i finalment, des de 1977, a la Universitat Panteion d'Atenes en tant que professor ordinari.
Carrera política
[modifica]1967-1974: oposició a la dictadura dels coronels
[modifica]Kostas Simitis havia participat el 1965 en la fundació del Cercle de Recerca política "Aléxandros Papanastásiou" que tenia per objectiu identificar i estudiar els principals problemes de naturalesa social i econòmica trobats llavors al país, per tal d'elaborar solucions. El 1967, el Cercle es transforma en organització d'oposició a la dictadura (instaurada el 21 d'abril del mateix any) i pren el nom de Defensa democràtica. (L'organització participarà set anys més tard en la fundació del PASOK.
Amenaçat de detenció, Simítis se'n va secretament del país i es veu condemnat per contumàcia per "infracció a la llei sobre els líquids inflamables". La seva dona Daphni és arrestada en represàlia i és condemnada a dos mesos d'empresonament.
Des de 1970, participa en el PAK (Moviment panhel·lènic d'alliberament).
1974-1996: dirigent del Pasok i membre de governs
[modifica]- Membre fundador del PASOK el 1974.
- 1981- 1985: victòria del PASOK a les legislatives, ministre de l'Agricultura (govern Andreas Papandreu)
- 1985- 1987: ministre de Finances (govern Papandreu)
- 1989- 1990: ministre de l'Educació i Cultes (govern d'aliança nacional)
- 1990- 1993: ministre de la Indústria i ministre del Comerç (govern Papandreu)
- Diputat en representació del Pireu entre 1985 i 2009.
El 18 de gener de 1996, Kostas Simitis és escollit Primer ministre pel grup parlamentari del PASOK, en substitució d'Andreas Papandreu que dimiteix per raons de salut.
El 30 de juny del mateix any, és elegit president del PASOK en el transcurs del IV congrés del partit. La victòria del partit a les legislatives del 22 de setembre de 1996 el confirma al seu lloc de primer ministre, que ocupa durant vuit anys, amb una revisió ministerial el 2000. Victoriós de nou a les legislatives del 2000, el partit travessa no obstant això una greu crisi de confiança amb el seu electorat. Kostas Simitis intenta invertir la tendència dimitint del seu lloc de president del partit el 7 de gener del 2004, en benefici de Georgios Andreas Papandreu (fill d'Andreas Papandreu), però el partit de dretes, Nova Democràcia, a l'oposició des de fa 11 anys, guanya les eleccions de març del 2004 i Kostas Karamanlís esdevé Primer ministre.
Després de la derrota de 2004
[modifica]Després d'haver deixat la presidència del govern a Kostas Karamanlís, Kostas Simitis va continuar sent diputat al Parlament i membre de les comissions parlamentàries dels afers militars i dels afers exteriors. Escollit de nou el setembre de 2007, va entrar en conflicte amb el seu successor al PASOK, Georgios Papandreu, sobre l'orientació política del partit. El juny de 2008, va ser posat al marge del grup parlamentari després d'haver-se oposat a la proposició de Papandréou per a un referèndum sobre el tractat de Lisboa. Per bé que mai va ser oficialment exclòs del partit, va mantenir una certa distància i no es va poder posar d'acord amb Papandréou sobre la seva candidatura a les eleccions legislatives del 2009, al final dels quals va abandonar el seu escó de diputat pel Pireu.
Referències
[modifica]- ↑ «CIDOB - Kostas Simitis» (en castellà). CIDOB.org, 21-12-2011. [Consulta: 9 abril 2014].
Enllaços externs
[modifica]
