Llengües germàniques
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees | |
Subdivisions | |
llengües escandinaves llengües germàniques occidentals llengües germàniques orientals | |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
ISO 639-2 | gem |
Codi Glottolog | germ1287 |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic protogermànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.
Característiques
[modifica]Les llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:
- Mutacions consonàntiques descrites per les lleis de Grimm i Verner[1]
- Lèxic comú d'origen no indoeuropeu
- Pretèrit acabat amb sufix dental (-t o -d) per als verbs febles
- Presència d'adjectius forts i febles
A més, bona part de les llengües germàniques actuals presenten una tendència a esdevenir llengües analítiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexió verbal (en les llengües escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinció de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gènere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermànic (masculí, femení i neutre) a 2 (comú i neutre) en suec, danès i neerlandès, i només un en anglès, scots i afrikaans.
Classificació i parlants
[modifica]La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar, ben aviat, la dispersió i diferenciació de la seva parla, i en conformà tres branques principals: el septentrional, l'occidental i l'oriental (totes les llengües de les quals són extintes). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven n'estengué enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat en assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'edat mitjana; el neerlandès i l'anglès estesos mitjançant imperis colonials a partir de l'edat moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès.
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de 'popular', 'parlat pel poble', com oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Aquestes llengües es parlaven o es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic Imperi romà; els termes "romà/ana" i "Romània" procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a altres llengües presents als territoris de l'antic imperi, com el fràncic a França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
El primer escrit en què es troba el terme romà, d'una forma o una altra, referit a una llengua romànica es remunta al concili de Tours, l'any 813. És a partir d'aqueix concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d'una forma de protofrancès, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant això, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l'any 804, escrit en un castellà molt primitiu. L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent: 1. entre el 200 aC i 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. 2. entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si. 3. a partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques.
L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):
- Llengües germàniques orientals (extintes)
- gòtic
- visigòtic
- ostrogòtic
- gòtic de Crimea (extingit cap al 1800)
- vàndal
- burgundi
- gòtic
- llengües germàniques occidentals
- grup anglofrisó
- alt alemany
- alemany estàndard actual
- luxemburguès
- ídix
- alamànic
- alemany suís
- baix alemany
- llengües germàniques septentrionals (o escandinaves)
Comparació de termes seleccionats
[modifica]Català | Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Escocès | Feroès | Gòtic | Islandès | Ídix | Neerlandès | Noruec (Bokmål) |
Suec |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
A casa | Heim* | daheim* | (at) home | Hjem | Hame | Heim | Háimóþ | Heim | הײם (Heym) | thuis | Hjem | Hem |
Allò | Dat | Das | That | Det | That | Hetta | Þata | Þetta | דאָס (Dos) | Dat | Det | Det |
Alt | Hoog | Hoch | High/Tall | Høj | Heich | Høg/ur | Háuh | Hár | הױך (Hoyḫ) | Hoog | Høy | Hög |
Cap | Kop | Haupt/Kopf | Head | Hoved | Heid | Høvd/høvur | Háubiþ | Höfuð | קאָפּ (Kop) | Hoofd/Kop | Hode | Huvud |
Casa | Huis | Haus | House | Hus | Hoose | Hús | Hús | Hús | הױז (Hoyz) | Huis | Hus | Hus |
Cuc | Wurm | Wurm | Worm | Orm | Wirm | Ormur | Maþa | Ormur | װאָרעם (Vorem) | Worm | Orm | Mask, Orm |
Dia | Day | Tag | Day | Dag | Day | Dagur | Dags | Dagur | טאָג (Tog) | Dag | Dag | Dag |
Donar | Gee | Geben | Give | Give | Gie | Geva | Giban | Gefa | געבן (Gebn) | Geven | Gi | Giva/Ge |
Dos | Twee | Zwei/Zwo | Two | To | Twa | Tvey | Twái | Tveir | צװײ (Ẓvey) | Twee | To | Två |
Ganxo | Haak | Haken | Hook | Krog | Heuk | Haken | Krókur | Haak | Hake/Krok | Hake/Krok | ||
Llibre | Boek | Buch | Book | Bog | Beuk | Bók | Bóka | Bók | בוך (Buḫ) | Boek | Bok | Bok |
Lluna | Maan | Mond | Moon | Måne | Muin | Máni | Ména | Tungl | Maan | Måne | Måne | |
Mà | Hand | Hand | Hand | Hånd | Haund | Hánd | Handus | Hönd | האַנט (Hant) | Hand | Hånd | Hand |
Marró | Bruin | Braun | Brown | Brun | Broun | Brúnt | Bruns | Brúnn | Bruin | Brun | Brun | |
Molts | Menige | Manche | Many | Mange | Mony | Nógv | Manags | Margir | Menig | Mange | Många | |
Morir | Sterf | Sterben | Die | Dø | Dee | Doyggja | Diwan | Deyja | Sterven | Dø | Dö | |
Neu | Sneeu | Schnee | Snow | Sne | Snaw | Kavi | Snáiws | Snjór | שנײ (Šney) | Sneeuw | Snø | Snö |
Nit | Nag | Nacht | Night | Nat | Nicht | Nátt | Nahts | Nótt | נאַכט (Naḫt) | Nacht | Natt | Natt |
No | Nee | Nein/Nö/Nee | No | Nej | Nae | Nei | Né | Nei | נײן (Neyn) | Nee | Nei | Nej |
Or | Goud | Gold | Gold | Guld | Gowd | Gull | Gulþ | Gull | גאָלד (Gold) | Goud | Gull | Guld |
Pedra | Steen | Stein | Stone | Sten | Stane | Steinur | Stáins | Steinn | שטײן (Šteyn) | Steen | Stein | Sten |
Pit | Bors | Brust | Breast | Bryst | Breest | Bróst | Brusts | Brjóst | ברוסט (Brust) | Borst | Bryst | Bröst |
Poma | Appel | Apfel | Apple | Æble | Aiple | Súrepli | Aplus | Epli | עפּל (Epl) | Appel | Eple | Äpple |
Prou | Genoeg | Genug | Enough | Nok | Eneuch | Nóg | Ga-nóhs | Nóg | גענוג (Genug) | Genoeg | Nok | Nog |
Qui | Wie | Wer | Who | Hvem | Wha | Hvør | Has | Hver | װער (Ver) | Wie | Hvem | Vem |
Tauler | Bord | Brett | Board | Bræt | Buird | Borð | baúrd | Borð | Bord | Bord | Bord | |
U | Een | Eins | One | En | Ane | Eitt | Áins | Einn | אײן (Eyn) | Een | En | En |
Unça | Ons | Unze | Ounce | Unce | Únsa | Ons | Unse | Uns | ||||
Vell | Oud | Alt | Old | Gammel | Auld | Gamal/Gomul | Sineigs | Gamall | אַלט (Alt) | Oud | Gammel | Gammal |
Vidre | Glas | Glas | Glass | Glas | Gless | Glas | Gler | גלאָז (Gloz) | Glas | Glass | Glas |
- (*) Ús antiquat.
Referències
[modifica]- ↑ Sobre algunes mutacions vocàliques de les antigues llengües germàniques, vegeu Fausto Cercignani, Proto-germanic */i/ and */e/ Revisited, a Journal of English and Germanic Philology, 78/1, 1979, 72-82; Indo-European ē in Germanic, a Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung, 86/1, 1972, 104-110; Indo-European eu in Germanic, a Indogermanische Forschungen, 78, 1973, 106-112; Early Umlaut Phenomena in the Germanic Languages, in Language, 56/1, 1980, 126-136.