jutge

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈʒu.d͡ʒə/, occidental /ˈd͡ʒu.d͡ʒe/
Etimologia: Del llatí jūdex, segle XIII.

Nom

jutge m. f. ‎(plural jutges, femení jutgessa o jutge)

Persona encarregada per la llei de jutjar una altra.
Àrbitre.

Sinònims

compromissari, conciliador, intermediari, jurat, mantenidor, perit, tercer, àrbitre
magistrat

Traduccions

Afrikaans: regter ^(af)
Albanès: gjyqtar ^(sq) m.
Alemany: Richter ^(de) m.
Anglès: judge ^(en)
Armeni: դատավոր ^(hy) ‎(datavor)
Basc: epaile ^(eu)
Belarús: суддзя́ ^(be) m. ‎(suddzià)
Bretó: barner ^(br) m.
Castellà: juez ^(es)
Coreà: 재판관 ^(ko) ‎(jaepan-gwan)
Danès: dommer ^(da) c.
Eslovac: sudca ^(sk) m.
Eslovè: sodnik ^(sl) m.
Esperanto: juĝisto ^(eo)
Estonià: kohtunik ^(et)
Feroès: dómari ^(fo) m.
Finès: tuomari ^(fi)
Francès: juge ^(fr)
Friülà: judis ^(fur)
Gallec: xuíz ^(gl) m.
Gal·lès: barnwr ^(cy) m.
Georgià: მოსამართლე ^(ka) ‎(mossàmartle)
Grec: δικαστής ^(el) m. ‎(dikastís)
Grec antic: κριτής ^(grc) m. ‎(kritḗs), δικαστής ^(grc) m. ‎(dikastḗs)
Hebreu: שׁוֹפֵט‎ ^(he) m.
Hindi: न्यायधीश ^(hi) m.
Hongarès: bíró ^(hu)
Ídix: שופֿט‎ ^(yi) m.
Irlandès: breitheamh ^(ga) m.
Islandès: dómari ^(is) m.
Italià: giudice ^(it)
Kazakh: судья ^(kk) ‎(swdʹya/sudia)
Letó: tiesnesis ^(lv) m.
Lituà: teisėjas ^(lt) m.
Llatí: iudex ^(la) m.
Luxemburguès: Riichter ^(lb)
Macedoni: судија ^(mk) m.
Malai: hakim ^(ms)
Mongol: шүүгч ^(mn)
Neerlandès: rechter ^(nl) m. f.
Noruec: dommer ^(no) m.
Occità: jutge ^(oc) m.
Persa: قاضی‎ ^(fa)
Polonès: sędzia ^(pl) m.
Portuguès: juiz ^(pt) m.
Retoromànic: derschader ^(rm) m.
Romanès: judecător ^(ro) m.
Rus: судья́ ^(ru) m. ‎(sudià)
Sard: giuge ^(sc)
Serbocroat: судија ^(sh), sudija ^(sh)
Sicilià: jùdici ^(scn) m.
Suahili: hakimu ^(sw), jaji ^(sw)
Suec: domare ^(sv)
Tadjik: қозӣ ^(tg)
Tagal: hukom ^(tl), huwes ^(tl)
Tai: ตุลาการ ^(th)
Tàmil: நீதிபதி ^(ta)
Tàtar: хаким ^(tt)
Turc: hakim ^(tr)
Txec: soudce ^(cs) m.
Urdú: قاضی‎ ^(ur) m.
Való: djudje ^(wa)
Vènet: xudexe ^(vec)
Vietnamita: thẩm phán ^(vi)
Xinès: 法官 ^(zh) ‎(fǎguān)

Nom

jutge m. ‎(plural jutges)

(peixos) milana

Verb

jutge

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de jutjar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb jutjar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb jutjar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb jutjar.

Miscel·lània

Síl·labes: jut·ge (2)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot