Vejatz lo contengut

Cabala : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
MerlIwBot (discussion | contribucions)
m Robòt Tirar: vi:Kabbalah (Do Thái Mysticism) (deleted)
Cornelhac8 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 : Linha 3 :
La '''Cabala''' (''Qabalah'' - קבלה en [[ebrieu]]) es una tradicion mistica josieva, presentada coma la « Lei orala e secrèta » donada per [[YHWH]] a [[Moïses]] sul [[Mont Sinai]], al meteis temps que la « Lei escrita e publica » (la [[Torà]]).
La '''Cabala''' (''Qabalah'' - קבלה en [[ebrieu]]) es una tradicion mistica josieva, presentada coma la « Lei orala e secrèta » donada per [[YHWH]] a [[Moïses]] sul [[Mont Sinai]], al meteis temps que la « Lei escrita e publica » (la [[Torà]]).


Lo Baal Hasoulam (Yéhouda Ashlag), cabalista eminent, ne dona la definicion seguenta : « Aguesta saviesa es ni mai ni mens que l'òrdre de las rasigas, en davalant a la manièra d'una causa e de sa consequéncia, segon de règlas fixas e determinadas, en se juntant al nom d'un objectiu unic e exaltat, descrich pel nom "revelacion de Sa Divinitat a Sas Creaturas dins aqueste mond" ». Lo cabalista Georges Lahy definís la Cabala coma « la dimension intèrna de la [[Torà]], correspondenta al ''[[sod]]'' (la coneissença secrèta) dels quatre nivèls de l'interior de la [[Torà]] (coneguts jos lo nom de ''[[Pardès]]'') ».
Lo Baal Hasoulam (Yéhouda Ashlag), cabalista eminent, ne dona la definicion seguenta : « Aguesta saviesa es ni mai ni mens que l'òrdre de las raices, en davalant a la manièra d'una causa e de sa consequéncia, segon de règlas fixas e determinadas, en se juntant al nom d'un objectiu unic e exaltat, descrich pel nom "revelacion de Sa Divinitat a Sas Creaturas dins aqueste mond" ». Lo cabalista Georges Lahy definís la Cabala coma « la dimension intèrna de la [[Torà]], correspondenta al ''[[sod]]'' (la coneissença secrèta) dels quatre nivèls de l'interior de la [[Torà]] (coneguts jos lo nom de ''[[Pardès]]'') ».


Segon sos aderents, la compension intima e lo domeni de la Cabala apròchan espiritualament l'òme de Dieu, çò que conferís a l'òme mai grand discerniment sus l'òbra de la Creacion per Dieu. En mai de las profecias messianicas, la Cabala se pòt atal definir coma un ensems d'especulacions metafisicas sus Dieu, l'òme e l'[[univèrs]], en prenent rasiga dins las tradicions esotericas del [[judaïsme]]. Ça que la, aquesta definicion academica rend pas ben compte de l'universalitat de la Cabala e de la riquesa dels tèmas qu'abòrda.
Segon sos aderents, la compension intima e lo domeni de la Cabala apròchan espiritualament l'òme de Dieu, çò que conferís a l'òme mai grand discerniment sus l'òbra de la Creacion per Dieu. En mai de las profecias messianicas, la Cabala se pòt atal definir coma un ensems d'especulacions metafisicas sus Dieu, l'òme e l'[[univèrs]], en prenent racinas dins las tradicions esotericas del [[judaïsme]]. Ça que la, aquesta definicion academica rend pas ben compte de l'universalitat de la Cabala e de la riquesa dels tèmas qu'abòrda.


Dins ''Morals And Dogma'', Albert Pike declara que la francmaçoneria es un producte de la Cabala. Lo tèma del cabalisme es estat en mai représ per nombroses movements religioses novèls, que lo Centre de la Cabala coneis actualament una cèrta notorietat demest las personalitats del ''show-business'' mas qu'es denonciat coma impostura pels iniciats tradicionals.
Dins ''Morals And Dogma'', Albert Pike declara que la francmaçoneria es un producte de la Cabala. Lo tèma del cabalisme es estat en mai représ per nombroses movements religioses novèls, que lo Centre de la Cabala coneis actualament una cèrta notorietat demest las personalitats del ''show-business'' mas qu'es denonciat coma impostura pels iniciats tradicionals.

Version del 13 octobre de 2012 a 09.57

La Cabala (Qabalah - קבלה en ebrieu) es una tradicion mistica josieva, presentada coma la « Lei orala e secrèta » donada per YHWH a Moïses sul Mont Sinai, al meteis temps que la « Lei escrita e publica » (la Torà).

Lo Baal Hasoulam (Yéhouda Ashlag), cabalista eminent, ne dona la definicion seguenta : « Aguesta saviesa es ni mai ni mens que l'òrdre de las raices, en davalant a la manièra d'una causa e de sa consequéncia, segon de règlas fixas e determinadas, en se juntant al nom d'un objectiu unic e exaltat, descrich pel nom "revelacion de Sa Divinitat a Sas Creaturas dins aqueste mond" ». Lo cabalista Georges Lahy definís la Cabala coma « la dimension intèrna de la Torà, correspondenta al sod (la coneissença secrèta) dels quatre nivèls de l'interior de la Torà (coneguts jos lo nom de Pardès) ».

Segon sos aderents, la compension intima e lo domeni de la Cabala apròchan espiritualament l'òme de Dieu, çò que conferís a l'òme mai grand discerniment sus l'òbra de la Creacion per Dieu. En mai de las profecias messianicas, la Cabala se pòt atal definir coma un ensems d'especulacions metafisicas sus Dieu, l'òme e l'univèrs, en prenent racinas dins las tradicions esotericas del judaïsme. Ça que la, aquesta definicion academica rend pas ben compte de l'universalitat de la Cabala e de la riquesa dels tèmas qu'abòrda.

Dins Morals And Dogma, Albert Pike declara que la francmaçoneria es un producte de la Cabala. Lo tèma del cabalisme es estat en mai représ per nombroses movements religioses novèls, que lo Centre de la Cabala coneis actualament una cèrta notorietat demest las personalitats del show-business mas qu'es denonciat coma impostura pels iniciats tradicionals.


Suls autres projèctes Wikimèdia :

Modèl:Ligam AdQ