Teti

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Teti bida dae Punta Sa Marghine

Teti est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Ollollai, s'agatat a 714 metros subra su mare e giughet 807 bividores.

Su nùmene

Su nùmene de Teti paret chi bèngiat dae sa smilax aspera, su Titione, chi s'agatat meda in su giassu de sa bidda. Un'àtera teoria lu faghet derivare dae sa Dea Teti, chi in sa bidda est mentovada in paristòrias meda ligadas a sos mitos grecos.

Su sartu

Teti est una bidda a làcana intre sa Barbàgia e su Mandrolisai, posta in mesu de montes e padentes ricos meda de funtanas. Abarrat a 714 metros de artària, tenet pagu prus a mancu otighentos ànimas. Sa bidda est in sos montes de sa Barbàgia de Ollollai, in su padente galanu de sa badde de su Taloro, a otzidente de su Gennargentu. Sa vegetatzione est tìpica de sa tupa mediterrànea. Pro sa richesa sua de padentes s’agatant castas meda de tuntunnu. Sa bidda dòminat su lagu Cuchinadorza. De grandu balia est sa crèsia de Santa Maria de su Nie, patrona de Teti, chi s’agatat intro de bidda, de su de XVII sèculos, mantenet galu arredos de grandu interesse.

Un’àtera cresiedda est sa de Santu Bustianu in ue sos tetiesos faghent festa manna in cabudanni. Sas orìgines de sa crèsia diant pàrrere gòticu-aragonesas.

Pro arribare a Teti dae Casteddu e Aristanis tocat a mòere dae sa 131, adderetzare in sa I31bis, sighire pro Otzana, andare cara a Ortzai e sighire cara a Teti. Imbetzes dae Tàtari cumbenit a mòere dae sa 131, adderetzare pro Macumere, sighire cara a Otzana, andare cara a Ortzai e sighire cara a Teti. Dae Terranoa e Nùgoro si colat dae sa 131, si bortat in Otzana, si andat cara a Ortzai e dae in ie a Teti.

S'istòria

Bidditzolu nuraghesu de Surbale

Sa bidda tenet orìgines antigas meda dae su chi resurtat puru dae sitos nuràgicos e prenuràgicos chi bi sunt in su giassu suo. Si mentovat sa bidda-santuàriu de Abini, in ue s’agatant unas cantas pinnetas e una funtana sacra chi podiat èssere dedicada a su cultu de s’abba. In custu situ de importu mannu, a livellu sardu e Mediterràneu, su Taramelli at fatu de sos primos iscavos in su 1930, faghende peri dannu, ma permitende de bogare a campu repertos de brunzu chi mustrant galu oe sa capatzidade manna chi aiant sos maistros de tando. In su 2000 e in su 2005, in Abini, at torradu a iscavare Maria Ausìlia Fadda e in su 2014 at torradu a iscavare s’Universidade de Tàtari suta sa diretzione de sa Professora Anna De Palmas.

Àteru situ archeològicu chi pesat sa bidda de Teti est su de Surbale. Custa bidda tenet pagu prus o mancu 50 pinnetas e s'àrea archeològica sua fiat istada iscavada pro sa prima borta, semper dae su Taramelli, in su 1931. De importu mannu sunt puru àteros duos bidditzolos: su Ballu, chi s’agatat in sa parte arta de sa bidda, e su Carrazu. In ambos duos b’ant agatadu tantos repertos de tzeràmica nuràgica.

Pro su chi pertocat sa bidda de Teti ischimus chi at fatu parte de su Giugadu de Arborea, incruidu in sa curadoria de Austis. In su 1478 fiat dadu che in fèudu a Pietro Pujades, mortu chene fedu in su 1503. In su 1504 sa bidda faghiat parte de su fèudu comporadu dae Matteo Arborich, ma sos abitantes suos bi teniant a s’autonomia issoro e in su 1514, paris cun sos de Tìana, custringhiant s’Arborich a partzire sas terras a pàschere cun sos de Ovodda, comente tocaiat segundu de su deretu issoro. A pustis sa bidda colaiat dae sos Arborich a sos De Sena finas a su 1580, cando Filippa, fìgia de s’ùrtimu erede Matteo, aiat dadu, che dote, sa bidda de Teti a su maridu Bernardino Cervellon. In su 1718, su bidditzolu fiat istadu ereditadu dae Pietro Manca Guiso, e s’erèntzia sua fiat agabbada in su 1788 cando Maria Maddalena, sorre de s’ùrtimu erede Raffaele, colaiat sa bidda a sos Amai.

In su 1821 Teti fiat istadu incruidu in sa Provìntzia de Aristanis; in su 1848 intraiat in sa divisione amministrativa de Casteddu, in su 1859 intrat in sa provìntzia de Casteddu e como faghet parte de sa Provìntzia de Nùgoro e de sa Comunidade Montana Gennargentu-Mandrolisai.

Sa cultura

Intrada de su museu archeològicu

Intra sas àteras traditziones chi li benint dae s'istòria sua, in sa bidda de Teti sos sòtzios culturales ant torradu a bogare a campu unas cantas traditziones chi pariant pèrdidas. Mentovamus sa bestimenta de s'òmine e de sa fèmina, sa serenada chi si faghiat a sas bagadias in su liminàrgiu issoro in sa festa de Santu Giuanne (24 de làmpadas). Àteru ammàniu culturale est su carrasegare chi si serrat sa die de mèrcuris de lissia cun su ritu de gente intinta a tzintzieddu. Fintzas a sos annos Otanta, sa die de mèrcuris de lissia, ochiant unu puddu a fusiladas foras de sa bidda. De importu mannu in Teti est su Museu Archeològicu comprensoriale, chi collit sos materiales de sos sitos de sas biddas lacanàrgias e de sa Barbàgia-Mandrolisai. Bi sunt galu sos materiales de Abini e Surbale e sos brunzos de Abini (francu sos chi nche sunt in su Museu de Casteddu).

S'economia

Sas atividades de base de s'economia de Teti sunt de massaria, de bìngias, de frùtora, de olivàrios. B'at puru un'azienda biològica de abecultura de balia manna internatzionale. Cun sa diga de su Taloro, gente meda est andada a traballare a s'ENEL; b'at puru unas cantas atividades de maistros e de cummertziantes, su forru de su pane, de macarrones fatos a manos, tres atividades de ritzetzione agriturìstica, B&B, ristorante. S'amministratzione de como est investende meda in sa cultura e in sa balia sua.

Sas festas

Sa festa de Sant’Antoni est una de sas prus sentidas, si faghet su 15, su 16 e su 17 de ghennàrgiu: si beneighet su fogu, si cumbidant donos e durches locales comente su bufulitu e su bastone.

Intre sas festas mannas de Teti b'est sa de Santu Sebastianu, chi si faghet a ùrtimos de austu e a primos de cabudanni, faghent sa professone fintzas a sa crèsia, in ue bi sunt sas cumbessias. In ie si coghet a mandigare pro totus.

Sa Madonna de su Nie si festat su 5 de austu. Dae tantos annos est devènnidu de importu mannu s’addòbiu de Cortes Abertas, chi si faghet in su mese de Nadale.

Bibliografia

• Joyce Mattu, Teti, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 100-101.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.teti.nu.it.