Descusión plantilla:Dialectos d'o catalán
Mmm, o barzelonés no ye un dialeuto, ye un sozdialeuto d'o dialeuto que dizen 'Zentral' per un regular, ya que a bariedat catalana parlata den d'o Campo Tarragona dica o norte de l'Empordán ye a mesma, o tarraconense, o barzelonés e a parla salata estando-ne parlas u sozdialeutos. O tarraconense fa de transizión ta l'ozidental e n'o norte de Cataluña bi ha una faixa de transizión ent'o septentrional d'a clamata Cataluña norte. --Estrolicador 19:50, 21 chunio 2007 (UTC)
- Yo no se muito d'os dialeutos d'o catalán :-( simplamén os eba preso d'o mesmo articlo d'o idioma catalán, pero como beyeba muitos sozdialeutos e no sapeba mui bien como meter-los. Talmén estarba millor fer bella cosa parexita á la Plantilla:Dialeutos de l'oczitán que son más clasificatos, pero millor que lo faiga qui sepa una mica más que yo :-) E tamién de paso aberbanos de clasificar millor a Plantilla:Dialeutos de l'aragonés porque se mezclan dialeutos e sozdialeutos á lo mesmo ran... --Willtron (?) 20:18, 21 chunio 2007 (UTC)
Millor dizir bariedaz que dialeuto
[modificar o codigo]- Con barzelonés se gosa fer referenzia a o charrar de Barzelona y l'areya metropolitana. Pero a begatas en bels libros he bisto que confunden barzelonés con catalán zentral. En o catalán zentral bi ha atras bariedaz, a parte de o barzelonés.
- Sin d'embargo esiste un areya d'influyenzia de o charrar de capital, barzelonés, que aplega luén, más luén que as mugas de o dialeuto zentral.
- Aplega ta Morella por exemplo, y se beye con a costruzión Els-hi sustitituyendo a Els el, Els la, Els les, Els Els, Els ho, etz...y tamién se beye en o charrar de Nonasp y lugars de a Tierra de l'Ebro que fan a intercheczión Eh, como Ah, imitando a bocal neutra.
- Creigo que en aragonés, catalán, castellán, ye millor no emplegar o termino dialeuto en as plantillas, porque ixo mas fa pensar en más categorías, sozdialeuto, grupo dialeutal, etz...o termino dialeuto ye ambiguo y pa muitos peyoratibo.
- Ye millor o sistema charrars locals > charrars de redolada > charrars rechionals, et...--EBRO 08:05, 22 chunio 2007 (UTC)
- Per barzelonés s'entiende la parla de las redoldanzas de Barzelona, més "pura" entre la chent gran adedicata á ufizios tradizionals e menos afectata per la norma de la tele. Per ixo digo que una cosa ye ixa parla e una altra la que ye cheneral á tota la Cataluña oriental. La norma catalana no ye totalment zentrata en Barzelona, como belauns se piensan. De feto, prezisament ye á la capital que en ocasions las neutras se pierden (cosa que se nota millor cuan imitan l'azento pijaito). Per ixo cal deixar bien claro que barzelonés no puet estar sinonimo de catalán zentral, e que tampoco el "catalán de la tele" ye reyalment barzelonés. Probablement calga parlar de dos barzeloneses, un que ye el tradizional e un altro que s'ha chenerato n'o zaguer meyo sieclo á dintro la ziudat, e que sí afecta ocasionalment n'a tele. En cualsiquier caso, el tradizional n'a mayoría de libros ye parlar d'una bariedat "zentral" que tien el tarraconense (tarragoní), el barzelonés (barceloní) e el salat como parlas rechionals, sin guaires diferienzias importants entre eras.
Totalment d'alcuerdo n'o de "bariedat". Yo fa tiempo que miro de no parlar de "dialeutos" en puestos á on que puedan ferir suszeptibilidaz. A més, s'ebitan asinas confusions, perque dialeuto puet tener significatos més bagos, només cal beyer el que en pensaba Alvar de l'aragonés... :-) --Estrolicador 15:02, 22 chunio 2007 (UTC)
Bariedaz más correutas
[modificar o codigo]L'atro diya charré con un zagal que ye fendo filolochía catalana sobre as bariedaz d'o catalán y me dizió que as bariedaz que nusatros tenebanos en a tabla y l'articlo d'o catalán no yeran prou correutas, ya que por exemplo lo matarrañés no serba una bariedat distinta d'o tortosí... u lo fragatín serba leridán y atros como por exemplo lo barzelonés más bien estarían zentral e no bi ha prou esferenzia. A clasificazión más apropiata seguntes me dizió serba: subdialectes occidentals: ribagorçà, pallarés, lleidatà, tortosí, valencià septentrional, valencià apitxat i valencià meridional. Subdialectes orientals: capcinès, rossellonès, septentrional de transició, central, tarragoní, eivissenc, mallorquí, menorquí i alguerès. Que tos parixe? Asinas lo he meso en a plantilla de dialeutos d'o catalán --Willtron (?) 12:50, 26 chunio 2007 (UTC)