Leonel de Moura Brizola: diferència entre les revisions
#1lib1ref Etiqueta: editor de codi 2017 |
#1lib1ref Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
|Fitxer:Leonel_Brizola_durante_sua_campanha_presidencial_de_1989_(3).jpg|Durant la campanya de les presidencials de 1989 |
|Fitxer:Leonel_Brizola_durante_sua_campanha_presidencial_de_1989_(3).jpg|Durant la campanya de les presidencials de 1989 |
||
}} |
}} |
||
== Personalitat, imatge pública i llegat == |
|||
[[Fitxer:Estátua_de_Leonel_Brizola_-_Otto_Dumovich,_2014_-_Porto_Alegre_-_Palácio_Piratini_-_04.JPG|miniatura|240x240px|Estàtua de Leonel Brizola, d'autoria de l'escultor [[Otto Dumovich]], en les proximitats del Palau Piratini, a [[Porto Alegre]]]] |
|||
El llegat de Brizola va ser assumpte per a debats entre periodistes, escriptors i el públic en general. Un dels seus biògrafs, João Trajano Assec-Seu, va escriure: "Brizola va reeditar el martiri laboralista, per les persecucions que va sofrir i pels temors que va despertar en parcel·les de les elits política i econòmica".<ref name="Teoria e debate">{{Ref-web|url=http://www.teoriaedebate.org.br/materias/politica/o-brizolismo-e-seu-legado|títol=O brizolismo e seu legado|editor=Teoria e debate|nom=Hélgio|cognom=Trindade|data=4 de agosto de 2004|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> El científic polític Helgio Trindade va ressaltar que, com governant, va tenir una "obsessiva valorització de l'educació, que es va traduir en ambicioses inversions en l'àrea de l'expansió d'edificis escolars".<ref name="Teoria e debate" /> L'escriptor [[Ferreira Gullar]] va opinar que Goulart estava "ostatge de les forces que ho recolzaven, particularment el sindicalismo reformista, que promovia vagues successives en tot el país", i que Brizola, a causa de la seva pretensió de convertir-se en president i a la campanya per a succeir el ministre Carvalho Pinto, el va fer un "aliat involuntari dels colpistes".<ref>{{Ref-web|url=http://www1.folha.uol.com.br/fsp/ilustrad/fq0208200919.htm|títol=E por falar em golpe militar…|obra=Folha de S. Paulo|nom=Ferreira|cognom=Gullar|data=2 de agosto de 2009|consulta=27 de dezembro de 2017}}</ref> |
|||
Brizola era reconegut per la seva parla, carregada de l'accent i d'expressions gaúchas.[240][241] La seva retòrica era inflamada, no perdent l'oportunitat per a crear caricaturas verbals dels seus oponents, com al cridar Lula de "sapo barbudo", [[Paulo Maluf]] de "cadell de la dictadura" i [[Wellington Moreira Franco]] de "gat d'angora" per "anar de falda en falda".<ref>{{Ref-llibre|títol=Brizola|url=https://books.google.com/books?id=KeXWCQAAQBAJ&newbks=0&hl=es|editorial=Editora Paz e Terra|data=2015-06-05|isbn=978-85-7753-333-6|llengua=pt-BR|nom=Clóvis|cognom=Brigagão|pàgines=11-12}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://super.abril.com.br/blog/superlistas/6-debates-que-entraram-para-a-historia-das-eleicoes/|títol=6 debates que entraram para a história das eleições|editor=Abril|data=21 de dezembro de 2016|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.nexojornal.com.br/expresso/2016/09/19/Quem-%C3%A9-Moreira-Franco-personagem-central-do-governo-Temer-que-agora-%C3%A9-acusado-por-Cunha|títol=Quem é Moreira Franco, personagem central do governo Temer que agora é acusado por Cunha|obra=Nexo|autor=José Roberto Castro|data=19 de setembro de 2016|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> Era un orador carismàtic, capaç de provocar fortes reaccions entre partidaris i adversaris.<ref>{{Ref-web|url=http://www1.folha.uol.com.br/folha/brasil/ult96u61885.shtml|títol=Brizola assustava a elite, diz Skidmore|obra=Folha de S. Paulo|autor=Rafael Cariello e Murilo Fiuza de Melo|data=23 de junho de 2014|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> El seu discurs estava basat en punts com la valorització de l'educació pública i la qüestió de les "pèrdues internacionals", terme usat per a referir-se al pagament del deute extern i envio de lucres a l'exterior.<ref name="GGN">{{Ref-web|url=https://jornalggn.com.br/blog/roberto-bitencourt-da-silva/dez-anos-sem-leonel-brizola-balanco-e-legado-politico|títol=Dez anos sem Leonel Brizola: balanço e legado político|editor=GGN|autor=Roberto Bitencourt da Silva|data=27 de junho de 2014|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.cadernosdodesenvolvimento.org.br/ojs-2.4.8/index.php/cdes/article/view/59|títol=Perdas internacionais: uma aproximação conceitual|editor=Centro Internacional Celso Furtado de Políticas para o Desenvolvimento|autor=Victor Leonardo de Araújo|data=2017|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> |
|||
Van marcar la carrera de Brizola els desentendimentos que va tenir amb grans empreses de comunicació, en especial amb la [[TV Globo]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.otvfoco.com.br/cenas-inesqueciveis-da-tv-direito-de-resposta-de-leonel-brizola-no-jornal-nacional/|títol=“Cenas Inesquecíveis da TV”: Direito de Resposta de Leonel Brizola no “Jornal Nacional”|editor=TV Foco|autor=Fernando Nascimento|data=2 de dezembro de 2013|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> Brizola va acusar el grup de participar del cas Proconsult, que pretenia impedir la seva victòria en l'elecció per a governador de Rio de Janeiro en 1982.<ref>{{Ref-web|url=https://www.cartacapital.com.br/sociedade/dez-razoes-para-nao-comemorar-os-50-anos-da-Globo-1267.html|títol=Dez razões para não comemorar os 50 anos da Globo|editor=[[CartaCapital]]|autor=Ângela Carrato|data=26 de abril de 2015|consulta=11 de fevereiro de 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171227235653/https://www.cartacapital.com.br/sociedade/dez-razoes-para-nao-comemorar-os-50-anos-da-Globo-1267.html|arxiudata=2017-12-27}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www1.folha.uol.com.br/fsp/brasil/fc0808200330.htm|títol=Brizola ressalta diferenças, mas elogia Marinho|editor=Folha de S.Paulo|data=8 de agosto de 2003|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> En 1992, Roberto Marinho, en un editorial, el va anomenar "senil", resultant en dret de resposta a Brizola en el ''Jornal Nacional'', que va ser llegit per Cid Moreira, dos anys després.<ref>{{Ref-web|url=http://memorialdademocracia.com.br/card/quando-a-justica-vergou-a-tv-globo|títol=Quando a Justiça Vergou a TV Globo|editor=Memorial da Democracia|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> |
|||
El desembre de 2015, la presidenta [[Dilma Rousseff]] va sancionar la llei que va inserir Brizola en el [[Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves|Llibre d'Herois de la Pàtria]]. Perquè la inclusió del seu nom pogués ser feta, el Congrés va aprovar, i Rousseff va sancionar, un canvi en la legislació que va reduir el temps mínim d'espera després de la mort d'una personalitat perquè un homenatge d'aquest tipus fos autoritzada, de cinquanta per a deu anys.<ref>{{Ref-web|url=https://www12.senado.leg.br/radio/1/noticia/senado-aprova-inclusao-do-nome-de-leonel-brizola-no-livro-dos-herois-da-patria|títol=Senado aprova inclusão do nome de Leonel Brizola no livro dos Heróis da Pátria|obra=Rádio Senado|autor=Roberto Fragoso|data=9 de dezembro de 2015|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://agenciabrasil.ebc.com.br/politica/noticia/2015-12/dilma-inclui-leonel-brizola-no-livro-dos-herois-da-patria|títol=Dilma inclui Leonel Brizola no Livro dos Heróis da Pátria|editor=Agência Brasil|autor=Luana Lourenço|data=29 de dezembro de 2015|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://politica.estadao.com.br/noticias/geral,dilma-altera-lei-e-declara-brizola-como-heroi-da-patria,10000005886|títol=Dilma altera lei e declara Brizola como 'herói da pátria'|obra=O Estado de S. Paulo|autor=Isadora Peron|data=29 de dezembro de 2015|consulta=26 de dezembro de 2017}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 16:49, 25 gen 2024
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) Leonel Itagiba de Moura Brizola 22 gener 1922 Carazinho (Brasil) |
| Mort | 21 juny 2004 (82 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| 55è Governador de Rio de Janeiro | |
| 15 març 1991 – 2 abril 1994 ← Moreira Franco – Nilo Batista → | |
| 53è Governador de Rio de Janeiro | |
| 15 març 1983 – 15 març 1987 ← Chagas Freitas – Moreira Franco → | |
| 23è Governador de Rio Grande do Sul | |
| 25 març 1959 – 25 març 1963 ← Ildo Meneghetti – Ildo Meneghetti → | |
| 26è Batle de Porto Alegre | |
| 1r gener 1956 – 29 desembre 1958 | |
| Diputat federal per Rio Grande do Sul | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Metodisme |
| Formació | Universitat Federal de Rio Grande do Sul |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | polític, enginyer civil |
| Partit | Partit Democràtic Laborista |
| Família | |
| Cònjuge | Neusa Goulart Brizola (–1993) |
| Fills | Neusinha Brizola |
  | |
Leonel de Moura Brizola (nascut Leonel Itagiba de Moura Brizola; Carazinho, 22 de gener de 1922 – Rio de Janeiro, 21 de juny de 2004) va ser un enginyer civil i polític brasiler. Considerat un dels líders històrics de l'esquerra brasilera i destacat opositor al règim militar, va ser governador de Rio de Janeiro i de Rio Grande do Sul, sent l'únic polític electe pel poble en governar dos estats diferents en tota la història del Brasil.[1][2]
Biografia
Brizola va néixer en Carazinho, en el districte rural de São Bento, al nord-oest de l'estat de Rio Grande do Sul. Va viure els seus primers anys a l'interior de l'estat, traslladant-se a la capital, Porto Alegre, el 1936. Allà, va donar continuar els seus estudis i va treballar com enllustrador o ascensorista. Va ingressar en el curs d'enginyeria civil a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul el 1945, graduant-se el 1949. Mentre encara estudiava en la UFRGS, va ingressar en la política, romanent responsable per organitzar l'ala jove del Partit Laboralista Brasiler (PTB, per les sigles en portuguès del Partido Trabalhista Brasileiro). En un esdeveniment polític, va conèixer Neusa Goulart, germana del també polític João Goulart, amb qui contrauria matrimoni el 1950. La parella va tenir tres fills.
El 1947, Brizola va ser elegit diputat estatal gaúcho pel PTB. Va tenir una carrera meteòrica a l'estat: el 1954 va ser elegit diputat federal, ; dos anys després va guanyar les eleccions municipals a l'alcaldia portoalegrense, i el 1958 va obtenir el càrrec de governador de Rio Grande do Sul. Com a governador, va destacar per les seves polítiques socials i per promoure la "Campanya de la Legalitat", en defensa de la democràcia i de la presa de possessió de Goulart com a president del país. El 1962, va transferir el seu domicili electoral i va obtenir un escó de diputat federal per l'estat de Guanabara. Durant el govern Goulart, aquest i Brizola van mantenir una relació tensa, però es van unir novament abans del cop militar de 1964. Després que les seves propostes de resistència no van resultar ben succeïdes, Brizola es va exiliar a l'Uruguai.
Va tornar al Brasil el 1979, després d'un exili de quinze anys a l'Uruguai, als Estats Units i a Portugal. El mateix any, va fundar i va presidir el Partit Democràtic Laborista, un partit socialdemòcrata i populista. El 1982, va ser elegit governador de Rio de Janeiro, iniciant el programa de construcció dels Centres Integrats d'Educació Pública. En l'elecció presidencial de 1989, va resultar el tercer candidat més votat, quedant fora de la segona volta per una diferència inferior a 1%. Un any després, va tornar a governar Rio de Janeiro, sent elegit en el primer torn. A partir de llavors, no va vèncer en cap dels quatre comicis als que es va presentar, com quan va ser candidat a la vicepresidència amb Lula da Silva el 1998 o quan es va presentar al Senat del Brasil representant Rio de Janeiro el 2002. Va morir el 2004, víctima d'un infart de miocardi.
-
Brizola amb catorze o quinze anys d'edat -
Prenent possessió com a governador de Rio Grande do Sul, el 1959 -
Abraçant el seu cunyat, el president de la República João Goulart, en la dècada del 1960 -
Brizola és aclamat al seu retorn de l'exili, el 1979 -
Durant la campanya de les presidencials de 1989
.jpg)
.jpg)
Personalitat, imatge pública i llegat
El llegat de Brizola va ser assumpte per a debats entre periodistes, escriptors i el públic en general. Un dels seus biògrafs, João Trajano Assec-Seu, va escriure: "Brizola va reeditar el martiri laboralista, per les persecucions que va sofrir i pels temors que va despertar en parcel·les de les elits política i econòmica".[3] El científic polític Helgio Trindade va ressaltar que, com governant, va tenir una "obsessiva valorització de l'educació, que es va traduir en ambicioses inversions en l'àrea de l'expansió d'edificis escolars".[3] L'escriptor Ferreira Gullar va opinar que Goulart estava "ostatge de les forces que ho recolzaven, particularment el sindicalismo reformista, que promovia vagues successives en tot el país", i que Brizola, a causa de la seva pretensió de convertir-se en president i a la campanya per a succeir el ministre Carvalho Pinto, el va fer un "aliat involuntari dels colpistes".[4]
Brizola era reconegut per la seva parla, carregada de l'accent i d'expressions gaúchas.[240][241] La seva retòrica era inflamada, no perdent l'oportunitat per a crear caricaturas verbals dels seus oponents, com al cridar Lula de "sapo barbudo", Paulo Maluf de "cadell de la dictadura" i Wellington Moreira Franco de "gat d'angora" per "anar de falda en falda".[5][6][7] Era un orador carismàtic, capaç de provocar fortes reaccions entre partidaris i adversaris.[8] El seu discurs estava basat en punts com la valorització de l'educació pública i la qüestió de les "pèrdues internacionals", terme usat per a referir-se al pagament del deute extern i envio de lucres a l'exterior.[9][10]
Van marcar la carrera de Brizola els desentendimentos que va tenir amb grans empreses de comunicació, en especial amb la TV Globo.[11] Brizola va acusar el grup de participar del cas Proconsult, que pretenia impedir la seva victòria en l'elecció per a governador de Rio de Janeiro en 1982.[12][13] En 1992, Roberto Marinho, en un editorial, el va anomenar "senil", resultant en dret de resposta a Brizola en el Jornal Nacional, que va ser llegit per Cid Moreira, dos anys després.[14]
El desembre de 2015, la presidenta Dilma Rousseff va sancionar la llei que va inserir Brizola en el Llibre d'Herois de la Pàtria. Perquè la inclusió del seu nom pogués ser feta, el Congrés va aprovar, i Rousseff va sancionar, un canvi en la legislació que va reduir el temps mínim d'espera després de la mort d'una personalitat perquè un homenatge d'aquest tipus fos autoritzada, de cinquanta per a deu anys.[15][16][17]
Referències
- ↑ «Brizola: 100 anos do líder trabalhista que teve relação especial com Fortaleza». O POVO Mais, 21-01-2022. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «Leonel de Moura Brizola foi o único político eleito pelo povo a governar dois estados». Senado Federal. [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Trindade, Hélgio. «O brizolismo e seu legado». Teoria e debate, 04-08-2004. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Gullar, Ferreira. «E por falar em golpe militar…». Folha de S. Paulo, 02-08-2009. [Consulta: 27 dezembro 2017].
- ↑ Brigagão, Clóvis. Brizola (en portuguès brasiler). Editora Paz e Terra, 2015-06-05, p. 11-12. ISBN 978-85-7753-333-6.
- ↑ «6 debates que entraram para a história das eleições». Abril, 21 dezembro 2016. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ José Roberto Castro. «Quem é Moreira Franco, personagem central do governo Temer que agora é acusado por Cunha». Nexo, 19-09-2016. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Rafael Cariello e Murilo Fiuza de Melo. «Brizola assustava a elite, diz Skidmore». Folha de S. Paulo, 23-06-2014. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Roberto Bitencourt da Silva. «Dez anos sem Leonel Brizola: balanço e legado político». GGN, 27-06-2014. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Victor Leonardo de Araújo. «Perdas internacionais: uma aproximação conceitual». Centro Internacional Celso Furtado de Políticas para o Desenvolvimento, 2017. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Fernando Nascimento. «“Cenas Inesquecíveis da TV”: Direito de Resposta de Leonel Brizola no “Jornal Nacional”». TV Foco, 2 dezembro 2013. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Ângela Carrato. «Dez razões para não comemorar os 50 anos da Globo». CartaCapital, 26-04-2015. Arxivat de l'original el 2017-12-27. [Consulta: 11 fevereiro 2019].
- ↑ «Brizola ressalta diferenças, mas elogia Marinho». Folha de S.Paulo, 08-08-2003. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ «Quando a Justiça Vergou a TV Globo». Memorial da Democracia. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Roberto Fragoso. «Senado aprova inclusão do nome de Leonel Brizola no livro dos Heróis da Pátria». Rádio Senado, 9 dezembro 2015. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Luana Lourenço. «Dilma inclui Leonel Brizola no Livro dos Heróis da Pátria». Agência Brasil, 29 dezembro 2015. [Consulta: 26 dezembro 2017].
- ↑ Isadora Peron. «Dilma altera lei e declara Brizola como 'herói da pátria'». O Estado de S. Paulo, 29 dezembro 2015. [Consulta: 26 dezembro 2017].
Vegeu també
