Vés al contingut

Osvaldo Aranha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOsvaldo Aranha

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1894 Modifica el valor a Wikidata
Alegrete (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Hisenda del Brasil
16 juny 1953 – 24 agost 1954
President de l'Assemblea General de les Nacions Unides
20 març 1947 – 1948
← Paul-Henri Spaak – José Arce →
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaRio Grande do Sul Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro - Bachelor of Laws (–1916) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, advocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitRepublican Party of Rio Grande do Sul (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 1966237 Modifica el valor a Wikidata

Osvaldo Euclides de Sousa Aranha[a] (Alegrete, 15 de febrer de 1894 — Rio de Janeiro, 27 de gener de 1960)[1] va ser un polític, diplomàtic i advocat brasiler, que va guanyar rellevància als anys trenta, sota el govern de Getúlio Vargas.[2]

És conegut en la política internacional per la seva actuació com a president de l'Assemblea General de les Nacions Unides en 1947, quan va presidir la sessió de l'Assemblea que va aprovar la Resolució 181, també coneguda com Pla per a la partició de Palestina, i que va establir la creació de l'Estat d'Israel el 1947.[3]

Aranya va tenir un paper crucial en la negociació i aprovació de la Resolució 181. Va ser responsable de liderar la sessió i facilitar el diàleg entre les diferents delegacions, buscant un consens per a resoldre la qüestió de Palestina.[4][5] Pels seus esforços en la situació palestina, va ser nominat al Premi Nobel de la Pau de 1948.[6]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Era fill de Luísa de Freitas Vale Aranha i del terratinent i coronel de la Guàrdia Nacional Euclides Egídio de Sousa Aranha, propietaris de la finca Alto Uruguai a Itaqui (interior de Rio Grande do Sul). Va passar la infància a Alegrete, ciutat que havia estat fundada pel seu avi. Va desplaçar.se a Rio de Janeiro, on va estudiar al Col·legi Militar i a la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials, actual Facultat Nacional de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro. També va estudiar a París, abans de tornar al seu estat natal per exercir l'advocacia i ingressar en la política.[7]

El 1923, quan va explotar la lluita fratricida entre chimangos (aliats de Borges de Medeiros — president de l'estat) i maragatos (opositors a la seva cinquena reelecció), va unir-se a les tropes de Medeiros, amb rang de tinent coronel. Aranha va organitzar la milícia civil d'Itaqui, Alegrete i municipis veïns, conformant el 5è Cos de la Brigada Oest. Després de la victòria del govern, el 1924 va ser designat sotscap de policia d'Alegrete. Aquest era un destí complicat, doncs en aquesta regió fronterera hi havia un gran nombre de rebels maragatos que retornaven de l'exili.[1]

Osvaldo Aranha amb el seu Estat major en la defensa d'Itaqui, el 1924

L'oposició es va aliar als tenentistas —moviment organitzat per oficials de baix rang que exigia reformes polítiques al país per l'esgotament del sistema oligàrquic de la República Velha—[8] i va llançar una nova revolta l'octubre de 1924. Aranya va ser un dels comandants de la reeixida defensa d'Itaqui. Políticament enfortit, es va convertir en intendent (alcalde) del municipi entre 1925 i 1927. Durant la seva gestió, la localitat va ser la segona de l'estat en tenir enllumenat públic als carrers, paviment i clavegueram. El setembre de 1925, durant el seu mandat, va haver de partir en campanya junt a Flores da Cunha contra una nova revolta, tancada amb l'empresonament del cap dels rebels, Honório Lemes.[1]

El novembre de 1926 va tenir lloc una nova revolta tenentista. Osvaldo Aranha va liderar els seus milicians mentre perseguien els rebels en retirada. Creient que oferirien poca resistència, va llançar un atac de cavalleria a Caçapava do Sul, el dia 25, però va veure's sorprès per les posicions de metralladora rivals. Va resultar ferit de bala al turmell i va perdre la consciència a causa de l'hemorràgia, havent de ser rescatar pels seus subordinats.[9] La sèpsia de la ferida gairebé va provocar-li l'amputació del peu. Va tenir seqüeles tres anys, havent d'utilitzar crosses i després bastons i calçat ortopèdic.[10]

Dos anys més tard va ser elegit diputat federal. El 1928 es va convertir en secretari de l'interior, on va dedicar gran esforç en projectes educacionals.

Projecció nacional

[modifica]

Amic de Getúlio Vargas, va ser el gran articulador de la campanya de l'Aliança Liberal en les eleccions, actuant a l'ombra en la coordinació de l'aixecament armat que va deposar Washington Luís i va fer realitat la Revolució de 1930. Va negociar amb la Junta Provisional de 1930 el lliurament del govern a Vargas.[11] A continuació, va ser nomenat ministre de Justícia i, el 1931, ministre d'Hisenda. En aquest càrrec va renegociar el deute extern d'estats i municipis —que s'havia disparat per la situació económica (crac del 29 i crisis del cafè)—, consolidant-lo amb el deute federal.[12]

Fotografia de 1940.

El 1934, Osvaldo Aranha va sortir del gabinet ministerial, i tot seguit va acceptar el càrrec d'ambaixador a Washington. Va actuar sempre en defensa de les relacions brasileres amb els Estats Units i es va convertir en amic personal del president Franklin Delano Roosevelt.[13] Prestigiós en el càrrec, va ser convidat a impartir conferències en tot el país. Va dimitir del càrrec d'ambaixador per la seva disconformitat amb la declaració de l'Estado Novo, el 1937. Emperò, el març de 1938 va ser convençut pel seu amic Vargas per assumir el ministeri d'Afers Exteriors i, en el càrrec, va lluitar contra els grups germanòfils (que, anys enrere, havien sigut aliats de Vargas per arribar a la presidència) cercant una major aproximació als Estats Units, en el període que va antecedir la Segona Guerra Mundial. Sota la seva direcció, la cancelleria va passar per grans reformes administratives.

De l'esquerra cap a la dreta: Waldemar Falcão, Almirall Guilhem, Osvaldo Aranha, Sousa Costa i Getúlio Vargas, 1939.

Projecció internacional

[modifica]

En la partida d'escacs que va suposar l'entrada del Brasil en la Segona Guerra Mundial, Aranha va tenir-hi un paper fonamental, representant en el govern l'ala panamericanista, defensant una aliança amb els Estats Units. El gaúcho comptava amb l'oposició frontal de la cúpula militar, partidària d'una aproximació amb el Reich i capitanejada principalment pel ministre de Guerra Eurico Gaspar Dutra, .

El gener del 1942, Osvaldo Aranha va presidir la Conferència Interamericana de Rio, on el Brasil i tots els països americans van decidir trencar les relacions amb els països de l'Eix; a excepció d'Argentina i Xile, que ho farien posteriorment. La decisió va ser un triomf de les conviccions panamericanes d'Aranha. El 1944 Aranha dimiteix del càrrec de ministre d'exteriors, després de ser debilitat dins del govern. Per a molts observadors de l'època, Aranha era el candidat natural en les eleccions de 1945, però la fidelitat a Vargas i el poc suport que les masses donaven al partit, van dissuadir-lo de disputar les eleccions. Va tornar a l'escena política el 1947, com a cap de la delegació brasilera en la recentment creada Organització de les Nacions Unides (ONU). Va presidir la II Assemblea General que va votar el Pla de l'ONU per a la partició de la Palestina, que va culminar en la creació de l'Estat d'Israel.

Presidint l'Assemblea de les Nacions Unides, 1947.
Conversant a l'ONU amb els ambaixadors del Líban i l'Iraq, 1947.

L'any 1953, durant la segona etapa de Getúlio Vargas en la presidència del país, va tornar a ocupar la cartera d'Hisenda i va introduir reformes amb l'objectiu d'estabilitzar la caòtica situació econòmica en la què es trobava el país. Amb el suïcidi de Vargas, Osvaldo Aranha es retira del govern i comença a centrar-se en els seus negocis personals i al dret.

Durant el govern de Juscelino Kubitschek, va tornar a encapçalar la delegació brasilera davant l'ONU, per concloure amb èxit la seva carrera política.

Mort

[modifica]
Placa en memòria d'Osvaldo Aranha a Jerusalem.

La nit del 27 de gener de 1960, Osvaldo Aranha va morir al seu domicili de Rio de Janeiro, a causa d'un infart.[14] El seu enterrament, al qual van assistir milers de persones, va reunir els noms més importants de la política brasilera, entre ells el president Juscelino Kubitschek (que va ser un dels que portaven el taüt d'Aranha), Tancredo Neves i Horácio Lafer .

Homenatges

[modifica]

Considerat un dels organitzadors de la creació d'Israel, hi ha diversos carrers i places batejats amb el seu nom en aquell país, en ciutats com Tel-Aviv,[15] Beerxeba, Jerusalem o Ramat Gan. També al barri portoalegrense de Bom Fim, on hi viuen centenars de famílies d'immigrants jueus.

El 20 de gener de 1934 va ser agraciat pel govern portuguès amb la Gran Creu de l'Orde Militar de Sant'Iago da Espada. El 31 de maig de 1958 va rebre la Gran Creu de l'Orde Militar de Crist de Portugal.[16]

El 17 d'abril de 2020 va formalitzar-se la incorporació del nom d'Osvaldo Aranha en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria.[17]

Família

[modifica]

Havia sigut membre de la família Sousa Aranha, de renom a Campinas, a l'estat de São Paulo. Era el besnét de la vescomtessa de Campinas, Maria Luzia de Sousa Aranha; net de Martim Egídio de Sousa Aranha i Talvina do Amaral Nogueira. Per via materna, era descendent de Luís de Freitas Vale, baró d'Ibirocaí; cosí del ministre Ciro de Freitas Vale, nebot del senador Eurico de Freitas Vale. i cosí del també senador José de Freitas Vale.

Es va casar amb Delminda Benvinda Gudolle, i els seus fills van ser: Luísa Zilda, Euclides, Osvaldo i Delminda.

Entre els nets del diplomàtic, es troben Pedro Corrêa do Lago, reconegut escriptor;[18] i André Corrêa do Lago,[19] qui era ambaixador del Brasil a l'Índia quan va ajudar a desbloquejar la importació de vacunes des d'aquell país durant la pandèmia de COVID-19.[20]

Notes

[modifica]
  1. ↑ L'escrita original del nom era Oswaldo Euclydes de Souza Aranha. La reforma ortogràfica de la llengua portuguesa va afectar també als prenoms i cognoms, a partir de la mort de la persona.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Moreira, Regina da Luz. «ARANHA, Oswaldo». A: Fundació Getúlio Vargas. Dicionário da Elite Política Republicana (1889-1930) (en portuguès). Rio de Janeiro: Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil, 2015. 
  2. ↑ «Osvaldo Aranha» (en anglès). BNET.com. Arxivat de l'original el 2008-02-22. [Consulta: 26 febrer 2024].
  3. ↑ Araujo, Luiz Antônio «A história de Oswaldo Aranha, brasileiro citado por Bolsonaro em seu discurso de chegada a Israel» (en portuguès brasiler). BBC News Brasil, 31-03-2019. Arxivat de l'original el 2023-06-11 [Consulta: 26 febrer 2024].
  4. ↑ «Presidents of the General Assembly of the United Nations» (en anglès). ONU. Arxivat de l'original el 2017-12-26. [Consulta: 13 febrer 2021].
  5. ↑ Servant of God: A Personal Narrative, Muhammad Zafrulla Khan ; [foreword by Ijaz Ahmad, Bashir Ahmad.] (en anglès), 1983. «Pakistan's representative Muhammad Zafarullah Khan: "At about lunch time [on 26 November] a rumour was heard that the president [of the Assembly] did not intend to proceed to the vote that day... His excuses were flimsy, but he was adamant. At the end of the afternoon sitting he adjourned the session to Friday morning. On Thursday President Truman put through personal telephone calls to certain heads of state and persuaded them to shift their position on the question of the partition of Palestine from opposition to support.» 
  6. ↑ «Nobel Nomination Database: Oswaldo Euclides de Sousa Aranha» (en anglès). The Nobel Prize. Arxivat de l'original el 2022-05-31. [Consulta: 15 febrer 2019].
  7. ↑ Aranha, Osvaldo. Oswaldo Aranha, 1894-1960: Discursos e Conferências. Brasília: Fundação Alexandre de Gusmão, 1994, p. 4. 
  8. ↑ «Tenentismo» (en portuguès brasiler). Atlas Histórico do Brasil. Fundació Getúlio Vargas. Arxivat de l'original el 2024-02-22. [Consulta: 26 febrer 2024].
  9. ↑ Pardo Cabeda, Coralio Bragança «O combate do Seival (1926)». A Defesa Nacional, 758, outubro–dezembro 1992. Arxivat de l'original el 2023-08-02 [Consulta: 26 febrer 2024].
  10. ↑ Cohen, Esther. Oswaldo Aranha (en portuguès brasiler). Tchê!, 1985, p. 29-30.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  11. ↑ «As múltiplas faces de Oswaldo Aranha» (en portuguès brasiler). Estado de Minas, 06-11-2017. Arxivat de l'original el 2024-02-26. [Consulta: 26 febrer 2024].
  12. ↑ Mros, Günther Richter «Oswaldo Aranha y la deuda externa brasileña: auditoría y diversificación comercial». Ciclos en la historia, la economía y la sociedad, 27, 46, 6-2016, pàg. 1–20. Arxivat de l'original el 2024-02-26. ISSN: 1851-3735 [Consulta: 26 febrer 2024].
  13. ↑ «Osvaldo Aranha: the greatest brazilian diplomat» (en anglès). Jerusalem Post, 06-03-2015. Arxivat de l'original el 2024-02-26. [Consulta: 26 febrer 2024].
  14. ↑ «DESAPARECE GRANDE FIGURA DA REVOLUÇÃO DE 1930: MORREU ONTEM OSVALDO ARANHA» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 28-01-1960. Arxivat de l'original el 2010-12-30. [Consulta: 13 febrer 2021].
  15. ↑ Oser, Marilyn. «5 Things You Need to Know About… Oswaldo Aranya». Streets of Israel, 26-02-2014. Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 29 gener 2022].
  16. ↑ «Cidadãos Estrangeiros Agraciados com Ordens Portuguesas». Presidência da República Portuguesa. Arxivat de l'original el 2012-02-08. [Consulta: 3 abril 2016].
  17. ↑ «L13991». www.planalto.gov.br. Arxivat de l'original el 2021-04-17. [Consulta: 13 febrer 2021].
  18. ↑ «Pedro Correa do Lago lança a fotobiografia do avó, Oswaldo Aranha» (en portuguès). Estado de Minas. Arxivat de l'original el 2021-02-07. [Consulta: 13 febrer 2021].
  19. ↑ «Oscar Niemeyer projeta memorial em homenagem a Oswaldo Aranha, no Rio Grande do Sul». Conib - Confederação Israelita do Brasil, 23-02-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 13 febrer 2021].
  20. ↑ «Bolsonaro planeja reforma ministerial a conta-gotas para testar fidelidade de centrão» (en portuguès). Política Livre, 03-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-03. [Consulta: 13 febrer 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osvaldo Aranha
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Osvaldo_Aranha&oldid=33976697»