Abadia de Bonafont
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Abadia  | |||
| Construcció | 1137 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1791 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Propiari (França) i Seps (França) | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 28 desembre 1984 | |||
| Identificador | PA00094431 | |||
| Monument històric inventariat | ||||
| Data | 28 desembre 1984 | |||
| Identificador | PA00094431 | |||
L'abadia de Bonafont és una abadia cistercenca situada entre les comunes comengeses de Propiari i Seps, al departament de l'Alta Garona (regió d'Occitània). El 28 de desembre de 1984 va ser catalogada i classificada com a monument històric de França.[1]
Història
[modifica]Va ser fundada el 1136 en terres donades per Flandrina de Montpesat i els seus fills. L'abadia cistercenca de Bonafont va tenir un paper important en la vida política, religiosa i econòmica del comtat de Comenge. En aquest context l'abadia va prosperar i va promocionar la creació de noves abadiesː l'abadia de Vilalonga, l'abadia de Bolbona, l'abadia de Perinhac, l'abadia de Nisors; i dues abadies hispàniquesː Santa Fe i Lavaix.[2] També va promocionar la construcció de bastides, com Bossens, Carbona, Plasença de Toish o Era Estela de Sent Martòri.
Quatre comtes de Comenge van ser enterrats a Bonafont: Bernat II († abans de 1153), Bernat V († 1241), Bernat VI († entre 1295 i 1300) i Bernat VII († 1312).[3] L'escultura mortuòria jacent d'un comte, ara conservada al Museu dels Augustins de Tolosa, s'atribueix a la tomba de Bernat VI o Bernat VI.[4]
Malgrat la seva decadència va començar durant el segle xiv, va ser la Revolució la que va marcar la fi de l'activitat monacal. L'abadia va ser venuda com a propietat nacional i el seu nou propietari, i els seus descendents es van ocupar de desmantellar-la. Avui els seus elements principals es troben dispersos. Una gran part del claustre va ser muntat en un jardí públic de Sent Gaudenç, i la resta es troba als Estats Units, concretament al Museu dels Claustres de Nova York. L'escultura jacent del comte Bernat la va comprar el Museu dels Agustins el 1823.[5]
Als anys 80, dues associacions van comprar el lloc per salvaguardar-lo. Gràcies a la seva intervenció, l'abadia de Bonafont va ser classificada com a Monument Històric, cosa que va facilitar la realització d'obres d'excavació i restauració.
El març del 2010, les associacions propietàries van vendre la finca abacial al preu simbòlic d'1 euro a la Comunitat de municipis del cantó de Sant Martòri.[6] Cada any s'hi duen a terme noves restauracions: el portal (el 2013), consolidació dels elements de fusta del celler de l'edifici (el 2014) i una part de la façana de la sala capitular (el 2016).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Ancienne abbaye de Bonnefont (également sur commune de Sepx)» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Labaix» (en italià i castellà). cistercensi.info. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Higounet, 1984, p. 203-204.
- ↑ «Gisant de Bernard, Comte de Comminges (Bernard VI 1241-1295 ou Bernard VII 1295-1312 ?)» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Abbaye de Bonnefont» (en francès). hades-archeologie.com, 2015 i 2016. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Cession du domaine abbatial de Bonnefont à la 3CSM» (en francès). Abadia de Bonafont. [Consulta: 29 març 2020].
Bibliografia
[modifica]- Duméril, Edmond; Lespinasse, Pierre «Une abbaye cistercienne du Comminges : Bonnefont (étude archéologique des restes)» (en francès). Revue du Comminges, vol. XL, 1926.
- Higounet, Charles. Le Comté de Comminges : De ses origines à son annexion à la Couronne (en francès). Sent Gaudenç: L'Adret, 1984. ISBN 2904458050. «primera edició 1949»
- Higounet, Charles; Samaran, Charles. Recueil des actes de l'abbaye cistercienne de Bonnefont en Comminges (en francès). París: Bibliothèque Nationale, 1970 (Documents inédits sur l'histoire de France / série in 8°).
