Aigua d'Ora
Tipus | curs d'aigua | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 1.958 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Fígols (Berguedà) | ||||
Localització | Roca Gran de Ferrús | ||||
Final | |||||
Cota final | 415 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
Localització | Cardona | ||||
Desembocadura | Cardener | ||||
| |||||
Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 40,1 () km | ||||
Superfície | 187 km² | ||||
L'Aigua d'Ora o Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol.[1] Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès, però a partir de Sorba la vall s'eixampla.
Termes municipals per on passa
[modifica]Des del seu naixement, l'Aigua d'Ora travessa successivament els següents municipis i comarques.
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
---|---|---|
Per l'interior del municipi de Gòsol | 581 | 1,47% |
Per l'interior del municipi de Guixers | 252 | 0,64% |
Fent de frontera entre Guixers i Fígols | 2.995 | 7,58% |
Per l'interior del municipi de Montmajor | 2.398 | 6,07% |
Per l'interior del municipi de Castellar del Riu | 3.248 | 8,22% |
Fent de frontera entre Guixers i Castellar del Riu | 230 | 0,58% |
Per l'interior del municipi de Guixers | 3.725 | 9,43% |
Per l'interior del municipi de Navès | 12.741 | 32,25% |
Fent de frontera entre Navès i Montmajor | 2.720 | 6,91% |
Per l'interior del municipi de Navès | 1.682 | 4,26% |
Fent de frontera entre Navès i Montmajor | 405 | 1,03% |
Per l'interior del municipi de Montmajor | 2.885 | 7,30% |
Fent de frontera entre Cardona i Montmajor | 2.217 | 5,61% |
Per l'interior del municipi de Cardona | 3.417 | 8,65% |
C o m a r q u e s | ||
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
Per l'interior del Solsonès | 18.400 | 46,58% |
Per l'interior del Berguedà | 9.111 | 23,06% |
Fent de frontera entre el Solsonès i el Berguedà | 6.358 | 10,10% |
Per l'interior del Bages | 3.417 | 8,65% |
Fent de frontera entre el Bages i el Berguedà | 2.217 | 5,61% |
Perfil del seu curs
[modifica]El seu pendent mitjà és del 3,90%.
Fins als 1.500 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 25,33%, amb un mínim del 10% entre els 1.525 i els 1.500 m d'altitud en passar per davant de la masia de la Plana i un màxim del 46,33% entre els 1.775 i els 1.750 m d'altitud, al seu pas per la Canal Gran, encaixonada entre les cingleres de les roques de Ferrús a l'est i les de les Llosanques a l'oest.
Entre els 1.500 m i els 1.000 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 8,87% amb un màxim del 34,97% entre els 1.425 i els 1.400 m d'altitud, tram en què travessa la canal del Tec i un mínim del 4% entre els 1.475 m i els 1.450 m d'altitud, en travessar els Plans de la Font del Pi.
Entre els 1.000 i els 700 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 3,24% amb un màxim del 15% i un mínim de l'1,5%. En aquest tram passa pel llogaret de Llinars, travessa la carretera de Berga a Sant Llorenç i passa pel monestir de Sant Pere de Graudescales i el llogaret de la Valldora.
Dels 700 m d'altitud fins al seu aiguabarreig amb el Cardener, als 414 m d'altitud, el seu pendent mitjà és de l'1,4%, amb un màxim del 2,22% i un mínim del 0,79%. En aquest tram realitza pràcticament la segona meitat del seu curs.
Xarxa hidrogràfica
[modifica]La xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora està constituïda per 688 corrents fluvials que sumen una longitud total de 556,4 km.
Taula de dades
[modifica]Distribució municipal
[modifica]El conjunt de la xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora transcorre pels següents termes municipals:
Terme municipal | Longitud (en km.) |
---|---|
Capolat (Berguedà) | 288,5 |
Navès (Solsonès) | 251,3 |
Montmajor (Berguedà) | 126,1 |
Castellar del Riu (Berguedà) | 77,1 |
Guixers (Solsonès) | 37,2 |
Fígols (Berguedà) | 23,9 |
Cardona (Bages) | 11,6 |
L'Espunyola (Berguedà) | 3,7 |
Gósol (Berguedà) | 0,6 |
Saldes (Berguedà) | 0,07 |
Afluents principals
[modifica]
Principals afluents de l'Aigua d'Ora | ||||||
Per la dreta | Cota (en m.)del naixement |
Cota (en m.)de la confluència |
m. longitud curs principal |
m de la seva xarxa hidrogràfica |
Ha. de la seva conca |
Per l'esquerra |
---|---|---|---|---|---|---|
2.213 | 1.477 | 2.101 | 4.958 | 173 | El Torrent de Ferrús. | |
2.229 | 1.444 | 3.166 | 5.613 | 149 | El Torrent del Pla de la Closa | |
El Torrent del Tec. | 1.555 | 1.253 | 906 | 1.020 | ? | |
1.962 | 4.715 | 20.292 | 726 | 756 | El Torrent de les Canals de Catllarí. | |
El Torrent de Vallsadolla. | 1.613 | 927 | 3.900 | 5.324 | 317 | |
El Torrent de Fontanella. | 1.336 | 907 | 2.663 | 7.920 | 230 | |
El Torrent de Fontpudia. | 1.120 | 890 | 1.318 | 1.318 | 38 | |
El Torrent del Capellà. | 994 | 884 | 890 | 890 | 28 | |
1.299 | 874 | 6.008 | 41.518 | 2.781 | El Riu del Coll de Jouet. | |
El Torrent d'en Bancells. | 1.092 | 868 | 1.648 | 4.497 | 102 | |
La Rasa de Valielles. | 1.500 | 820 | 4.191 | 15.623 | 395 | |
1.126 | 817 | 1.306 | 1.306 | 62 | La Rasa de Comadescales. | |
La Canal de Sant Pere. | 1.052 | 815 | 1.423 | 2.124 | 61 | |
1.430 | 797 | 2.833 | 13.754 | 355 | La Rasa de les Fraus. | |
1.320 | 743 | 2.451 | 6.673 | 156 | La Rasa de cal Catriques. | |
El Torrent Moixí. | 1.277 | 743 | 1.784 | 3.534 | 156 | |
La Rasa del Fornell. | 1.037 | 725 | 3.774 | 17.096 | 623 | |
997 | 705 | 2.454 | 6.753 | 286 | La Rasa de la Móra. | |
842 | 573 | 2.053 | 2.357 | 99 | La Rasa de Fontjoana. | |
El Torrent de la Vallanca. | 1.314 | 553 | 11.42 | 50.050 | 2.026 | |
El Torrent de Can Feliu. | 916 | 519 | 6.530 | 19.020 | 573 | |
1.273 | 512 | 11.332 | 42.815 | 1.460 | La Riera de Tentellatge. | |
La Rasa de Ca l'Agut. | 579 | 497 | 2.582 | 8.243 | 334 | |
864 | 489 | 7.408 | 17.723 | 574 | La Rasa de la Font del Boix. | |
624 | 479 | 4.068 | 11.158 | 424 | La Riera de Sorregana. | |
881 | 454 | 10.633 | 35.658 | 1.882 | La Riera de Gargallà. |
Referències
[modifica]- ↑ Hi ha qui sosté que l'Aigua d'Ora neix al vessant oriental de la Carena de la Tossa, i que realitza la primera part del seu curs seguint la direcció SE-NO deixant a la seva dreta el Molí d'en Terrers, la Cantina, Cal Fragalló per a continuació i ja dins el Solsonès, rebre per la drta la Riera de Llinars sota el pont de Ca l'Espingard. Així constat, per exemple, en els mapes de l'ICC d'escala 125.000 i inferiors. Malgrat això, la gent de la contrada dona per fet que la primera part del curs de l'Aigua d'Ora correspon a l'Aigua de Llinars. Això mateix és el que consta al monumental Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España u sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz (Madrid, 18469 doncs en la pàgina 145 del volum IV escriu: (el que segueix n'és una traducció literal): L'Aiguadora (sic) banya també, o millor dit, costeja el terreny servint de línia divisòria de les províncies de Barcelona i Lleida entre els partits judicials de Berga i Solsona; malgrat que d'escàs cabal, és perenne i en el seu curs d'unes 5 llegües des del seu naixement a la muntanya de Ferrús, deixa a la dreta els pobles de Gósol, Castellfraumir, Cisquer, Busa, Castelló, Valdora i Navès; i a l'esquerra els de Llinàs, Coforp, Correà, Sant Feliú de Lluellas i Sorba : se li ajunten alguns rierols, faciliten el seu pas 3 o 4 ponts de pedra, dona moviment a 8 molins fariners i després de regar quasi tota l'horta de Cardona mitjançant una séquia, desguassa al Cardener.
- ↑ 2,0 2,1 Institut Cartogràfic de Catalunya