Amfotericina B
 | |
| Malaltia objecte | coccidioidomicosi, aspergil·losi, meningitis fúngica, candidosi mucocutània crònica, cistitis, criptococcosi, leishmaniosi visceral, neutropènia, peritonitis, paracoccidioidomicosi, blastomicosi, candidosi, esporotricosi, histoplasmosi, micosi, infecció urinària, entomoftoramicosi i candidosi cutània  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria B per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | amphotericin (en)  i APKFDSVGJQXUKY-ZCGADPMASA-N (en) |
| Codi ATC | J02AA01, G01AA03, A01AB04 i A07AA07 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C47H73NO17 |
| Massa molecular | 923,488 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 1397-89-3 |
| PubChem (SID) | 5280965 |
| DrugBank | DB00681 |
| ChemSpider | 10237579 |
| UNII | 7XU7A7DROE |
| KEGG | C06573 i D00203 |
| ChEBI | 2682 |
| ChEMBL | CHEMBL267345 |
| NIAID ChemDB | 000096 |
| AEPQ | 100.014.311 |
L'amfotericina B és un medicament antifúngic que s'utilitza per a infeccions per fongs greus i per a la leishmaniosi.[1] Les infeccions per fongs que s'utilitzen per tractar inclouen l'aspergilosi, la blastomicosi, la candidosi, la coccidioidomicosi i la criptococcosi.[2] Per a certes infeccions es dona amb flucitosina.[3] Se sol administrar per injecció en una vena.[2]
Els efectes secundaris habituals inclouen una reacció amb febre, calfreds i mal de cap poc després de la medicació, així com problemes renals.[2] Es poden produir símptomes al·lèrgics, incloent anafilaxi.[2] Altres efectes secundaris greus són la baixa en potassi en la sang i la inflamació del cor.[1] Sembla ser relativament segur durant l'embaràs.[2] Hi ha una formulació lipídica que té un risc menor d'efectes secundaris.[2] Forma part de la classe de medicaments poliènics i funciona en part interferint amb la membrana cel·lular del fong.[1][2]
L'amfotericina B es va aïllar de Streptomyces nodosus el 1955 i va entrar en ús mèdic el 1958.[4][5] Es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més segurs i eficaços necessaris en un sistema sanitari.[6] En alguns països està disponible com a medicament genèric.[2] A l'estat espanyol està comercialitzat com Abelcet i Ambisome.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Control of the leishmaniasis: report of a meeting of the WHO Expert Committee on the Control of Leishmaniases. Geneva: World Health Organization, març 2010, p. 55, 88, 186. ISBN 9789241209496.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Amphotericin B». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2015-01-01.
- ↑ WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 145. ISBN 9789241547659.
- ↑ Walker, S. R.. Trends and Changes in Drug Research and Development (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 109. ISBN 9789400926592.
- ↑ Fischer, Jnos; Ganellin, C. Robin. Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 477. ISBN 9783527607495.
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2021.
