Arbre de ciència
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Ramon Llull |
Llengua | català |
Publicació | Roma , dècada del 1290 |
Dades i xifres | |
Gènere | compendi |
Sèrie | |
Part de | llista d'obres de Ramon Llull |
Arbre de ciència (Arbor Scientiae) és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296.[1][2] És una versió en forma enciclopèdica l'Art general o Ars magna[3] destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. Aquesta al·legoria vegetal mostra la influència d'Aristòtil.[4][5]
L'obra està dividida en setze arbres: Catorze arbres principals i dos auxiliars amb una funció complementària.[6]
- Arbres principals:
- Elemental: estudia la física.
- Vegetal: la botànica.
- Sensual: biologia.
- Imaginari: arts.
- Humanitari: antropologia.
- Moral: ètica.
- Imperial: política.
- Apostòlic: eclesiologia.
- Celestial: astrologia.[7]
- Angelical: angelologia.
- Eviterna: escatologia.
- Maternal: mariologia.
- Cristià: cristologia.
- Divinal: teologia.
- Arbres auxiliars:
- Exemplificat: guia il·lustrativa dels anteriors, als quals explica, a base d'exemples, proverbis i refranys.
- Qüestionat: es refereix en termes de lògica les qüestions referents als altres.
Tracta d'una discussió entres dues germanes, la ciència i la fe.[8]
Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades.
Referències
[modifica]- ↑ Lüthy, Christoph Herbert; Murdoch, John Emery; Newman, William Royall. Late Medieval and Early Modern Corpuscular Matter Theories (en anglès). BRILL, 2001-01-01, p. 76. ISBN 978-90-04-11516-3.
- ↑ Villalba i Varneda, Pere. Ramon Llull: Escriptor i filòsof de la diferència. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-12-22, p. 277. ISBN 978-84-490-5164-7.
- ↑ Amy M. Austin, Mark D. Johnston (edit). A Companion to Ramon Llull and Llullism (en anglès). BRILL, 2018-10-16, p. 474. ISBN 978-90-04-37967-1.
- ↑ Bonner, Anthony; Soler, Albert «La representació de l’arbre en l’Arbre de ciència de Ramon Llull». Imago: revista de emblemática y cultura visual, 8, 2016, pàg. 131–142. ISSN: 2171-0147.
- ↑ Costa, Ricardo da «Las definiciones de las siete artes liberales y mecánicas en la obra de Ramón Llull». Anales del seminario de historia de la filosofía, 23, 2006, pàg. 131–164. ISSN: 0211-2337.
- ↑ Llinarès, Armand «Les arts du qudrivium dans la Doctrina pueril et L'Arbre de ciència de Ramon Llull». Revista de l'Alguer, 2, 2, 1991, pàg. 33-41.
- ↑ Egea i Ger, Marc «La cosmología de Ramón Llull». Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, 23, 47, 2000, pàg. 295–314. ISSN: 0210-8615.
- ↑ Perelló, Maria Isabel Ripoll «Ramon Llull i la ciència: un instrument per conèixer Déu». Idees que van canviar el món. Societat d'Història Natural de les Balears, 2016, pàg. 37–52.
Enllaços externs
[modifica]- Arbre de ciència al "Centre de documentació Ramon Llull" Arxivat 2010-02-01 a Wayback Machine.
- «Arbre de ciència; Arbor scientiae. Base de dades Ramon Llull,». Barcelona: Centre de documentació Ramon Llull. Universitat de Barcelona. [Consulta: 23 abril 2011].[Enllaç no actiu]
- Il·lustració de l'arbre de la ciència Arxivat 2010-07-14 a Wayback Machine.