Beatriu de Bar

Beatriu de Bar
	; Beatriu de Bar. Del manuscrit Vita Mathildis de Donizone, segle XII
Biografia
Naixement	1017 ; Lorena (França)
Mort	18 abril 1076 (58/59 anys); Pisa (Itàlia)
Sepultura	Catedral de Pisa
Regent
Dades personals
Color de cabells	Pèl-roig
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duquessa
Família	Casa de les Ardenes
Cònjuge	Godofreu II de Baixa Lotaríngia (1054 (Gregorià)–); Bonifaci III de Toscana
Fills	Matilde de Canossa; () Bonifaci III de ToscanaBeatriu de Lorena; Bonifaci IV de Toscana; () Bonifaci III de ToscanaBeatriu de Lorena
Pares	Frederic II de Lorena i Matilda de Suàbia
Germans	Conrad II de Caríntia; Frederic III de Lorena; Sofia de Bar

Beatriu de Bar (morta el 1076) va ser, pels seus matrimonis successius, marquesa de Toscana i després duquessa de Baixa Lotaríngia. Era la filla petita de Frederic II de Lorena, duc d'Alta Lotaríngia i comte de Bar i de Matilde de Suàbia.^[1]

A la mort del seu germà Frederic III de Lorena, la seva tia Gisela de Suàbia, casada amb l'emperador germànic Conrad II, la va recollir, així com a la seva germana gran Sofia.

El 1037, va ser casada amb un fidel de l'emperador, Bonifaci III de Toscana (vers 985 † 1052), marquès de Toscana.^[2] Van tenir a:

Beatriu († 1053)
Bonifaci IV († 1055), marquès de Toscana
Matilde de Canossa († 1115), marquesa de Toscana, casada el 1071 amb Godofreu el Barbut, duc de Baixa Lotaríngia, i després, el 1089, amb Welf IV, duc de Baviera.

Bonifaci III de Toscana fou assassinat el 1052, i Beatriu fou regent dels estats del seu espòs en nom del seu fill Bonifaci IV,^[3] però, després de la mort d'aquest (1055) que va seguir a la de la seva filla gran Beatriu (1053), es va retirar a la Baixa Lotaríngia. El 1054, entremig, es va casar amb el seu cosí Godofreu II de Baixa Lotaríngia († 1069), duc de Baixa Lotaríngia, sense el consentiment de l'emperador Enric III (Godofreu II s'havia revoltat diverses vegades en el passat).

Enric III va agafar a Beatriu i a la seva filla Matilde i els va assignar residència. Després de la mort de Godofreu, Beatriu va tornar a Toscana, on va sostenir al papa Gregori VII i el va ajudar a lluitar contra els sarraïns i els normands.^[4]

Referències

↑ Jones-Bley, Karlene. Women and Warfare in the Ancient World: Virgins, Viragos and Amazons (en anglès). Pen and Sword History, 2024-06-30. ISBN 978-1-3990-6893-2.
↑ Nash, Penelope. Empress Adelheid and Countess Matilda: Medieval Female Rulership and the Foundations of European Society (en anglès). Springer, 2017-02-15, p. 4. ISBN 978-1-137-58514-1.
↑ Nash, Penelope. «Land: Building and Maintaining a Property Portfolio». A: Empress Adelheid and Countess Matilda: Medieval Female Rulership and the Foundations of European Society (en anglès). New York: Palgrave Macmillan US, 2017, p. 95–128. DOI 10.1057/978-1-137-58514-1_3. ISBN 978-1-137-58514-1.
↑ Gillis, Florance M. «Matilda, Countess of Tuscany». The Catholic Historical Review, 10, 2, 1924, pàg. 234–245. ISSN: 0008-8080.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriu de Bar

[1] Jones-Bley, Karlene. Women and Warfare in the Ancient World: Virgins, Viragos and Amazons (en anglès). Pen and Sword History, 2024-06-30. ISBN 978-1-3990-6893-2.

[2] Nash, Penelope. Empress Adelheid and Countess Matilda: Medieval Female Rulership and the Foundations of European Society (en anglès). Springer, 2017-02-15, p. 4. ISBN 978-1-137-58514-1.

[3] Nash, Penelope. «Land: Building and Maintaining a Property Portfolio». A: Empress Adelheid and Countess Matilda: Medieval Female Rulership and the Foundations of European Society (en anglès). New York: Palgrave Macmillan US, 2017, p. 95–128. DOI 10.1057/978-1-137-58514-1_3. ISBN 978-1-137-58514-1.

[4] Gillis, Florance M. «Matilda, Countess of Tuscany». The Catholic Historical Review, 10, 2, 1924, pàg. 234–245. ISSN: 0008-8080.

[1]

[2]

[3]

[4]