Vés al contingut

Birgit Minichmayr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBirgit Minichmayr

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Linz (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2000 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0591352 Allocine: 73926 Allmovie: p297987 TCM: 565456 TMDB.org: 8800
Musicbrainz: ff5344eb-8fd2-4530-9c17-3e557a30f18e Discogs: 1291739 Modifica el valor a Wikidata

Birgit Minichmayr (Linz, Àustria, 3 d'abril de 1977) és una actriu austríaca[1][2]

Biografia

[modifica]

Birgit Minichmayr estudia art dramàtic a l'Institut Max-Reinhardt-Seminar a Viena.[3]

Comença la seva carrera a l'escenari a Viena al Burgtheater, on apareix en nombroses peces, com Der Reigen d'Arthur Schnitzler (posada en escena de Sven-Eric Bechtolf), Troilos i Crèssida de William Shakespeare (posada en escena de Declan Donnellan) i Der Färber und sein Zwillingsbruder de Johann Nestroy (posada en escena de Karlheinz Hackl).

Minichmayr va debutar al cinema l'any 2000.

Al 59è Festival de cinema de Berlín (2009) Minichmayr va aconseguir l'Os de Plata a la millor actriu per la seva actuació en Alle Anderen.[4]

Birgit Minichmayr en el rodatge de Madame Nobel amb Sebastian Koch el 2014 a Viena

Al Festival de Berlín 2001, Minichmayr va ser una de les estrelles de la indústria cinematogràfica europea. El 2005 va fer el paper de la mare del personatge principal a la pel·lícula de Tom Tykwer El perfum: història d'un assassí, l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Patrick Süskind.

El 2009, va aconseguir l'Os de Plata a la millor actriu en el Festival Internacional de Cinema Berlín per la pel·lícula Alle anderen de Maren Ade[5]

A la Berlinale 2012 va ser membre del jurat del Premi Amnistia Internacional de Cinema[6] i estava al costat de Jürgen Vogel en el film Gnade.

El 2015 va ser nominada pel Festival de Cinema de Zuric en la categoria Fokus Schweiz, Deutschland, Österreich.

El 2017 va ser membre del jurat, encapçalat per Olivier Assayas, en el Festival de Locarno, per a la concessió del Lleopard d'Or.

Filmografia

[modifica]

Filmografia:[7]

Data Film Paper Director Notes
2000 Tatort - Böses Blut Kathi Peter Sämann Telefilm – premi Nestroy Prize pel Millor nou talent
2000 Abschied Barbara Brecht Jan Schütte Cinema
2001 Spiel Im Morgengrauen Steffi Götz Spielmann Telefilm
2001 Prendre partit (Taking Sides) Emmi Straube István Szabó Cinema
2002 Liegen Lernen Tina Hendrik Handloeghten Cinema
2003 Hotel Petra Jessica Hausner Cinema
2004 Daniel Käfer - Die Villen Der Frau Hürsch Mirz Schlömmer Julian Pölsner Telefilm
2004 Spiele Leben Tanja Antonin Svoboda Cinema
2004 Downfall Gerda Christian Oliver Hirschbiegel Cinema
2005 Fallen Brigitte Barbara Albert Cinema
2005 El perfum: història d'un assassí (Perfume: The Story of a Murderer) Grenouille's Mare Tom Tykwer Cinema
2006 PolizeiRuf 110 - Kellers Kind Aglaia Titus Selge Telefilm
2006 Kronprinz Rudolfs letzte Liebe Mizzi Kasper Robert Dornhelm Telefilm
2006 KrankHeit Der Jugend Estudiants de Michael Haneke Cinema
2007 Midsummer Madness Maja Alexander Hahn Cinema
2008 Kirschblüten - Hanami Karolin Angermeier Doris Dörrie Cinema
2009 Alle Anderen Gitti Maren Ade Cinema
2009 The White Ribbon Frieda Michael Haneke Cinema
2009 Der Knochenmann Birgit Wolfgang Murnberger Cinema
2012 Gnade
2015 Jack Maria
2017 Animals Anna

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Birgit Minichmayr». The New York Times.
  2. «Minichmayr vergisst oft Handy-Ladegerät im Hotel» (en alemany). Berliner Zeitung. Arxivat de l'original el 2016-02-24 [Consulta: 2 agost 2018].
  3. «Max-Reinhardt-Seminar». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 2 agost 2018].
  4. «Preise & Auszeichnungen 2009». Arxivat de l'original el 2018-03-18. [Consulta: 2 agost 2018].
  5. «premis a la Berlinale 2009». Arxivat de l'original el 2018-03-18. [Consulta: 2 agost 2018].
  6. «Berlinale: Amnesty-Filmpreis per ‘’Just the Wind'’.».
  7. «Filmografia de Birgit Minichmayr». The New York Times.