Vés al contingut

Chrysoperla carnea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChrysoperla carnea Modifica el valor a Wikidata

Chrysoperla carnea, vista dorsal Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreNeuroptera
FamíliaChrysopidae
GènereChrysoperla
EspècieChrysoperla carnea Modifica el valor a Wikidata
Stephens, 1836
Nomenclatura
Sinònims
  • Chrysoperla carneia
  • Chrysoperla carnes

Chrysoperla carnea és una espècie de neuròpter de la família dels crisòpids que s'alimenta d'altres insectes que poden arribar a ser perjudicials. Es distribueix a moltes parts d'Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Els adults s'alimenten de substàncies dolces però les larves són depredadors actius d'àfids i altres insectes molls. Es fan servir en el control biològic de plagues agrícoles.[1]

Etimologia

[modifica]
  • Chrysoperla: mot compost pel mot grec χρυσός (chrysós, or), i del baix llatí perula, del llatí sphaerula (boleta). Fent referència al color del ulls, com a petites boletes d'or (Chrysopa). Però diu el DCVB això: "probablement del llatí pĕrna, nom de certa classe de mol·lusc (usat per Plini)". En provençal antic existeixen les variants perla i perna. La forma perla s'explica tal vegada per un derivat de pernŭla, com postulava Nyrop Gramm. Cal renunciar a l'etimologia pĭrŭla, diminutiu de pĭru (pera), la ɛ oberta que presenta el mot en tots els dialectes catalans indica que prové d'una paraula llatina amb ĕ breu.' Amb aquesta etimologia no s'explicaria la paraula.[2]
  • carnea: del llatí carneus, de color carn o lleugerament rosat.[3]

Descripció

[modifica]

Els adults són de color verd pàl·lid, amb l'abdomen llarg i estret i ulls relativament grans de color daurat i brillants, les seues antenes són filiformes i llargues. Mesuren 12 a 20 mm de llargària amb ales grosses, membranoses, molt reticulades i de color verd transparent.[4]

Sovint es veuen al capvespre i de nit, ja que són atretes per la llum artificial. Abans Chrysoperla carnea era considerada una sola espècie de distribució holàrtica però ara s'ha dividit en diverses espècies molt similars morfològicament i que es distingeixen pels seus cants per vibració especialment en el ritual d'aparellament.[5]

Cicle vital

[modifica]
Larva de Chrysoperla carnea.

Els adults hivernen colgats per fulles de terra, emergeixen a la primavera. Cada femella pon, a les fosques, centenars d'ous prop de les preses potencials, situats al final d'un pèl llarg, disposats sols o en grup, dependent de la densitat de preses. Primer els ous són de color verd pàl·lid i més tard es tornen grisos Les larves triguen de tres a sis dies en sortir de l'ou, són voraces i muden tres vegades. Fan un mil·límetre de llarg en eixir de l'ou. Són de color marró i semblen petits cocodrils reptant cercant les preses,[6] a més té potes ben desenvolupades i mandíbules en forma de falç. Injecten enzims als cossos de les seues víctimes per digerir-ne les òrgans interns després de fer-los líquids.[7] Mengen àfids i altres insectes molls, fins i tot erugues més grosses que ells. Si manca el menjar recorren al canibalisme entre elles. Després de dues o tres setmanes les larves creixen fins a fer vuit mil·límetres de llarg, i comencen a secretar seda fins a formar un capoll blanquinós esfèric sobre les plantes d'uns 3-4 mm de diàmetre. D'aquests emergeixen els adults de 10 a 14 dies més tard a 25º C de mitjana. Aquests s'alimenten de substàncies dolces com ara nèctar, mel de melada dels pugons i les gotes produïdes durant la gutació,[8] així com de pol·len.[1] El cicle complet dura quatre setmanes a l'estiu i està molt influït per la temperatura, hi pot haver diverses generacions en condicions òptimes. Tenen poblacions importants des de principi de maig a finals de juliol.[9]

La replantació de bardisses, desaparegudes durant el segle XX en un moviment de racionalització per l'agricultura extensiva, per tal de diversificar els biòtops pot contribuir a la regeneració de fauna auxiliar com la chrysoperla i altres insectes beneficiosos.[10] Els intents d'introduir-la a Nova Zelanda i l'Índia, ans al contrari, han fallat potser per l'absència d'un cert fong del tipus llevat necessari per fer la simbiosi durant el desenvolupament de l'insecte.

Control biològic

[modifica]

Chrysoperla carnea té un paper important en el control biològic de plagues. A la natura depreda sobretot insectes de l'ordre Homoptera.[11][12] Sobre els cultius també depreda aranya roja, trips, mosca blanca, minadors de fulles, psíl·lids, lepidòpters, larves d'escarabats i corc del tabac.[13] Controla bé la mosca blanca del tabac al cotoner del Pakistan.[14] La presència de les seues larves a les fulles inhibeix la visita i posta d'ous de la mosca blanca cosa que suggereix que les larves produeixen un semioquímic volàtil que la repel·leix. A Lleida un experiment en una combinació amb altres enemics naturals complementaris per a protegir els arbres dels carrers i dels parcs de la ciutat va portar resultats prometedors.[15]

Està reconeguda pel Governs de les Illes Balears[16] i la Generalitat de Catalunya com mètode de control en la producció integrada d'olives,[17] de pinyol,[18] el raïm,[19] fruita seca,[20] fruita de llavor[21] i molts altres cultius.[22] Es disposa comercialment de larves de Chrysoperla carnea.[23]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chrysoperla carnea
  1. ↑ 1,0 1,1 Barbara Celada, Enemics naturals en l'olivera Arxivat 2015-05-14 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya,
  2. ↑ «Natura i Medi Ambient». Eugeni Guzman, 15-07-2007. [Consulta: 27 novembre 2020].
  3. ↑ «AESCULUS X CARNEA» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2020].
  4. ↑ «CRHYSOPERLA CARNEA (STEPHENS,1836)» (en castellà). Controlbiologico. [Consulta: 27 novembre 2020].
  5. ↑ Charles S. Henry, «Discovering the True Chrysoperla carnea (Insecta: Neuroptera: Chrysopidae) Using Song Analysis, Morphology, and Ecology» (anglès), Annals of the Entomological Society of America, (2002), 95(2):172
  6. ↑ «Chrysoperla carnea». Cornell University. [Consulta: 21 gener 2011].
  7. ↑ «Aphid Control by Chrysoline carnea». Syngenta-bioline.co.uk. [Consulta: 21 gener 2011].
  8. ↑ «Les gotes que les plantes produeixen durant la nit són riques en nutrients per als insectes beneficiosos». UNITAT DE CULTURA CIENTÍFICA I DE LA INNOVACIÓ, 16-09-2020. [Consulta: 27 novembre 2020].
  9. ↑ «CHRYSOPERLA CARNEA». Paula Sarlé Puy. [Consulta: 27 novembre 2020].
  10. ↑ Andreu Vila, Borja Camí i Montse Soler, «Les tanques vegetals com a reservoris de fauna auxiliar» Arxivat 2013-08-29 a Wayback Machine., L'Eina, novembre 2009, pàgines 11-13
  11. ↑ T. S. Bellows; T. W. Fisher. Handbook of biological control: principles and applications of biological control. Academic Press, 1999, p. 418–. ISBN 9780122573057 [Consulta: 21 gener 2011]. 
  12. ↑ E. Agullo,«Insectes depredadors per erradicar sense pesticides les plagues a Palafrugell. El servei municipal de jardineria n'allibera més de 10.700 per posar fre al pugó i altres malures», El Punt Avui, 9 de juliol de 2013, pàgina 8
  13. ↑ Hoffmann, M.P. and Frodsham, A.C. (1993) Natural Enemies of Vegetable Insect Pests. Cooperative Extension, Cornell University, Ithaca, NY. 63 pp.
  14. ↑ Kareim, A.I., 1998. Searching rate and potential of some natural enemies as bio-control agent against the Bemisia tabaci (Homoptera:Aleyrodidae). J. Appl. Entomol., 122: 487–92
  15. ↑ Silvia Alguacil Martín, «Un insecticida i un insecte van de la mà en la lluita contra les plagues de l'olivera», Generalitat de Catalunya, 8 d'agost de 2011
  16. ↑ «Control integrat de plagues i malalties» Arxivat 2015-05-26 a Wayback Machine., Norma Tècnica de Producció Integrada d'Hortícoles, Annexos específics dels cultius d'hortalisses, Govern de les Illes Balears, 14 de juny 2012
  17. ↑ «Norma tècnica per la producció integrada d'olives» Arxivat 2014-03-10 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 27 de març de 2013
  18. ↑ ««Norma tècnica per la producció integrada de pinyol»». Arxivat de l'original el 2014-03-10. [Consulta: 19 juliol 2013].
  19. ↑ «Norma tècnica per la producció integrada de raïm de vinificació»[Enllaç no actiu]
  20. ↑ ««Norma tècnica per la producció integrada de fruita seca»». Arxivat de l'original el 2014-03-10. [Consulta: 19 juliol 2013].
  21. ↑ ««Norma tècnica per la producció integrada de fruita de llavor»». Arxivat de l'original el 2014-03-10. [Consulta: 19 juliol 2013].
  22. ↑ «Tècniques alternatives a la lluita química» Arxivat 2014-03-10 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, 1 de març 2012
  23. ↑ «Botiga catalana d'insectes de control biológic FertiTienda.com: Chrysopa 1000 - Chrysoperla carnea» (web). [Consulta: 31 desembre 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chrysoperla_carnea&oldid=32143317»