Vés al contingut

Comtat de Salm

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bandera tradicional de Salm

El comtat de Salm fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, centrada al castell de Salm, avui a Bèlgica. Es va dividir en nombroses branques, una de les quals va ser el principat de Salm-Salm estat sobirà dins la Confederació del Rin.

Els primers comtes de Salm

[modifica]

Giselbert (o Gislebert), fill segon de Frederic de Luxemburg, comte regnant a Luxemburg fou el primer comte de Salm que es coneix (Salm a les Ardenes, avui Vielsalm i Salmchâteau, a Bèlgica). Era igualment comte de Longwy, i va rebre Luxemburg a la mort del seu germà Enric II de Luxemburg, el 1047. Va transmetre llavors el comtat de Salm a un dels seus fills, Hermann I de Salm que no era el primogènit. Aquest últim és considerat com el tronc de la casa de Salm.

Les armes del comtat eren un escut de dos saloms encarats d'argent acompanyats de set creuetes d'or.[1]

Hermann I posseïa un comtat sense gaire importància estratègica, bé que s'hi explotaven alguns jaciments de coure i que es procedia des de l'antiguitat a l'extracció de l'or natiu; però Hermann i els seus descendents es recolzaran en les dues potències de l'època per assegurar el seu ascens: l'església i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Hermann va adquirir el comtat de Rheineck (o Rhineck) per matrimoni amb Sofia comtessa de Rheineck. Era també el nebot del bisbe de Metz Adalberó III (1047-1072). Cap a 1080, el bisbe Hermann de Metz va investir a Hermann I amb el càrrec de procurador episcopal. Hermann va aconseguir el 1080 fer-se escollir antirei de Germània, aprofitant les dificultats del rei anteriorment escollit, l'emperador Enric IV.

Tanmateix, després d'un temps d'exili i malgrat algunes victòries militars, Hermann va abandonar les seves pretensions a la reialesa, i va morir el 1088.[2]

El comte Hermann II, fill d'Hermann I es va casar amb Agnès de Langenstein, comtessa de Langenstein (Llarga Pedra, als Vosges), posant les bases de la branca vosgiana dels Salm.

El seu germà Otó o Ottó va rebre el comtat de Rheineck; havent-se casat amb Gertruda de Nordheim, germana de Riquenza, era cunyat del Rei dels romans Lotari de Supplinburg que va esdevenir llavors emperador. Otó fou llavors criat a la dignitat de comte palatí.

Les dues branques de Salm

[modifica]

El net de Hermann II, el comte Enric II, nascut al castell de Pedra Foradada, escollí viure al nou comtat de Salm que va crear a la fi del segle XII sobre les terres vosgianes (Salm als Vosges); va abandonar llavors el comtat de Salm a les Ardenne a la seva germana Elisa o Elisabet.

Esdevinguda comtessa, Elisa es va casar amb Frederic comte de Vianden, creant la nova branca ardenesa (i luxemburguesa) dels Salm-Vianden, després Salm-Reifferscheid, la qual es va titular Altgraf zu Salm (comtat antic, o original, de Salm)[3] Va rebre la dignitat principesca als segles xviii i xix.

Els descendents d'Enric II, titulats igualment comtes de Salm i governant el comtat de Salm als Vosges, van crear a l'Edat Mitjana la descendència dels senyors després comtes de Blâmont. Es van fondre llavors en les descendències dels Ringravis (1499, prínceps de Salm a partir de 1623) i de Lorena (1600).

A partir de 1739, en resposta a una aliança, els prínceps de Salm es van titular prínceps de Salm-Salm, després van obtenir el 1751 la redefinició del seu territori.

Vegeu: Principat de Salm-Salm

Branques dels Salm a Alemanya

[modifica]

La Revolució francesa va obligar els prínceps de Salm-Salm a l'exili, al seu castell d'Anholt a Westfàlia (Alemanya), on els seus descendents van residir després. D'altres branques de Salm, gairebé totes principesques, ja s'havien creat ea l'Imperi al fil dels segles, sortides d'una o l'altra branca de Salm (a Ardenes o als Vosges). El príncep Fredéric IIII de Salm-Kyrburg va fer construir l'hotel de Salm a París, actual Palau de la legió d'honor.

Al segle xix, tots aquests prínceps de Salm, abans sobirans, van ser mediatitzats: perdien la independència dels seus estats, tot conservant el rang de sobirans.

El 1830, un dels prínceps de la casa de Salm es va presentar sense èxit al congrés nacional que havia d'escollir un rei al nou Regne de Bèlgica.

Llista de comtes[4]

[modifica]
  1. Salm (branca jove de Saarbrücken)
  2. Giselbert de Luxemburg) 1019-1059
  3. Hermann I 1059-1088
  4. Hermann II 1088-1135 ?
  5. Heinrich 1135 ?-1163
  6. Particicó en Antic Salm i Nou Salm 1163.
  7. Salm a les Ardenes (Salm Antic)
  8. Friedrich I 1163- 1187
  9. Friedrich II 1187, passa al seu germà Guillem 1187 a vers 1210/1214
  10. Gerhard vers 1230
  11. Heinrich III 1240 ?-1247 ?
  12. Heinrich IV 1247 ?-1265 ?
  13. Wilhelm 1265 ?-1297 ?
  14. Wolfgang + vers 1280
  15. Heinrich V 1297 ?-1336 ?
  16. Heinrich VI 1336 ?-1362
  17. Johann 1362-1370
  18. Heinrich VII 1370-1416
  19. Otto (Raugraf) 1416-1455
  20. Johann I (V) de Reifferscheid-Bedbur 1455-1475
  21. Johann II 1475-1479
  22. Peter 1479-1505
  23. Johann III 1505-1529
  24. Johann IV 1529-1555
  25. Werner 1555-1629
  26. Ernst Friedrich 1629-1639
  27. Partit en Salm-Reifferscheid-Bedbur i Salm-Reifferscheid-Dyck.
  28. Salm Nou o del Vosges
  29. Heinrich I 1163-1210 ?
  30. Partit en Salm (Vosges) i Salm-Blankenburg.
  31. Heinrich II 1210 ?-1240 ?
  32. Heinrich III 1240 ?-1293
  33. Johann I 1293-1326 ?
  34. Nikolaus I 1326 ?-1343
  35. Johann II 1343-1351
  36. Simon I 1351-1360
  37. Johann III 1360-1386
  38. Simon II de Sittaers + 1397
  39. Johann IV 1386-1431
  40. Partit entre Salm (Vosges) i Salm-Badenweiler.
  41. Simon III 1431-1475
  42. Johann V (Wildgravi i Ringravi) 1475-1495
  43. Johann VI ((Wildgravi i Ringravi) 1495-1499
  44. Partit entre Salm-Daun i Salm-Kyrburg.
  45. Salm-Badenweiler
  46. Johann V 1431-1451
  47. Johann VI 1451-1490
  48. Johann VII 1490-1548
  49. Johann VIII 1548-1600
  50. a Lorena
  51. Salm-Blankenberg 1210.
  52. Friedrich I 1210 ?-1270 ?
  53. Heinrich I 1270 ?-1301 ?
  54. Heinrich II 1301 ?-1361 ?
  55. Theobald I 1361 ?-1363 ?
  56. Heinrich III 1363 ?-1363 ?
  57. Theobald II 1382 ?-1396 ?
  58. Heinrich IV 1396 ?-1441
  59. Friedrich II 1441-1442
  60. Theobald III 1442-1443
  61. Ludwig 1443-1503
  62. Ulrich (Bisbe de Toul 1495-1506) 1503-1506
  63. A Lorena
  64. (Wildgravis i Ringravis) Salm-Dhaun
  65. Philipp 1499-1521
  66. Philipp Franz 1521-1561
  67. Adolf Heinrich 1561-1606
  68. Wolfgang Frederick 1606-1637
  69. Johann Ludwig 1637-1673
  70. Johann Philipp I 1673-1697
  71. Partit entre Salm-Dhaun i Salm-Puttlingen.
  72. Karl 1697-1733
  73. Johann Philipp II 1733-1742
  74. Christian Otto 1742-1748
  75. A Salm-Puttlingen
  76. Salm-Grumbach
  77. Johann Christoph 1561-1585
  78. Johann 1585-1630
  79. Adolf 1630-1668
  80. Partiti entre Salm-Grumbach i Salm-Rheingrafenstein i Grehweiler.
  81. Leopold Philipp Wilhelm 1668-1719
  82. Karl Louis Philipp 1719-1727
  83. Karl Volrath Wilhelm 1727-1763
  84. Karl Ludwig 1763-1799
  85. Friedrich Karl August 1799-1803 (+1865)
  86. Rebatejada Salm-Horstmar, 1803, no sobirana
  87. Salm-Hoogstraten
  88. Wilhelm Florentin 1696-1707
  89. Nikolaus Leopold 1707-1739 (+ 1770)
  90. Absorbida per Salm-Salm 1738 i rebatejada Salm-Salm, 1739.
  91. Salm-Horstmar
  92. Friedrich Karl August 1803-1806 (+1865)
  93. Mediatitzada 1813 dins de Prússia; el príncep fou par de Prússia des de 1816.
  94. (Wildgravi i Ringravis) Salm-Kyrburg
  95. Johann VII 1499-1531
  96. Johann VIII 1531-1548
  97. Otto I 1548-1607
  98. Partit entre Salm-Mörchingen, Salm-Kyrburg, i Salm-Tronecken.
  99. Johann Casimir 1607-1651
  100. Georg Friedrich 1651-1681
  101. A Salm-Mörchingen
  102. Philipp Josef de Leuze (Príncep de Salm-Kyrburg 1742) 1738-1779
  103. Friedrich III 1779-1794
  104. Friedrich IV 1794-1813 (+1859)
  105. mediatitzada 1813
  106. Salm-Leuze
  107. Heinrich Gabriel 1696-1716
  108. Philipp Josef 1716-1738 (+1779)
  109. Absorbida per Salm-Kyrburg 1738 i rebatejada Salm-Kyburg.
  110. Salm-Mörchingen
  111. Johann IX 1607-1623
  112. Johann Philipp 1623-1638
  113. Otto Ludwig 1623-1634
  114. Johann X 1634-1688
  115. Bernhard Ludwig 1638-1656
  116. A Salm-Salm
  117. Salm-Neuburg
  118. Nikolaus I (Comte Palatí de Salm-Neuburg 1529) 1529-1550
  119. Nikolaus II Egino 1550-1574
  120. Julius I 1574-1595
  121. Weichard 1595-1612
  122. Karl 1612-1664
  123. Julius II 1612-1655
  124. Ferdinand Julius 1655-1697
  125. Franz Leopold 1697-1702
  126. Ernst Leopold 1702-1722
  127. Karl Otto 1722-1766
  128. Franz Vincent .1766-1784
  129. Neuburg territoris a Sinzendorf segle XVII a ?, després a Lamberg ? -1731, i finalment als prínceps bisbes de Passau 1731; la titularitat palatina va restar en la branca de Salm fins a l'extinció al segle XVIII.
  130. Salm-Neuweiler
  131. Friedrich I 1561-1610
  132. Partit entre Salm-Salm i Salm-Neuweiler.
  133. Friedrich II 1610-1673
  134. Karl Florentin 1673-1676
  135. Friedrich Karl 1676-1696
  136. Partit en Salm-Hoogstraten i Salm-Leuze.
  137. Salm-Puttlingen
  138. Volrath Viktor 1697-1730
  139. Johann Friedrich 1730-1750
  140. Friedrich Wilhelm Pòstum 1750
  141. A Salm-Grumbach
  142. Salm-Reifferscheid-Bedbur
  143. Erik Adolf 1639-1678
  144. Franz Wilhelm I 1678-1734
  145. Partit entre Salm-Reifferscheid-Bedbur, Salm-Reifferscheid-Hainsbach, i Salm-Reifferscheid-Raitz.
  146. Karl Anton 1734-1755
  147. Sigismund 1755-1798
  148. Franz Wilhelm II 1798-1803 (+1831)
  149. Rebatejada Salm-Reofferscheid-Krautheim
  150. Salm-Reifferscheid-Dyck
  151. Ernst Salentin 1639-1684
  152. Franz Ernst 1684-1721
  153. August Eugen Bernhard 1721-1767
  154. Wilhelm 1767-1775
  155. Josef 1775-1806 (+1861)
  156. Josephcreat príncep dins dels pars de Prússia, 1816.
  157. Mediatitzada 1806
  158. Salm-Reifferscheid-Hainsbach
  159. Leopold Anton 1734-1760
  160. Franz Wenzel 1760-1806 (+1832)
  161. Mediatitzada 1806
  162. Salm-Reifferscheid-Krautheim
  163. Franz Wilhelm II de Salm-Reifferscheid-Bedbur 1803-1806 (+1831)
  164. Principat de Salm-Reifferscheid-Krautheim 1804, mediatitzat 1806.
  165. Salm-Reifferscheid-Raitz
  166. Anton 1734-1769
  167. Karl Josef (Príncep de Salm-Reifferscheid-Raitz 1790) 1769-1811 d. 1838
  168. Mediatitzat 1811
  169. Salm-Rhinegrafenstein i Grehweiler
  170. Friedrich Wilhelm 1668-1706
  171. Johann Karl 1706-1740
  172. Karl Magnus 1740-1783 d. 1793
  173. Karl Ludwig of Grumbach 1783-1793 (+1799)
  174. Wilhelm Christian 1793-1810
  175. Johann Friedrich 1810 (+1819)
  176. A Salm-Horstmar
  177. Salm-Salm branca sènior de la partició de 1610 de Salm-Neuweiler.
  178. Philipp Otto (Príncep de Salm-Salm 1623) 1610-1634
  179. Leopold Philipp 1634-1663
  180. Karl Theodor Otto 1663-1710
  181. Ludwig Otto 1710-1738
  182. A Salm-Hoogstraten, 1738. Hoogstraten elevat a principat i rebatejada Salm-Salm gener de 1739.
  183. Nikolaus Leopold (Salm-Hoogstraten 1707-1739) 1739-1770
  184. Nikolaus, creat duc d'Hoogstraeten entre els pars holandesos, juny de 1740.
  185. Ludwig Otto Karl 1770-1771 (+1778)
  186. Maximilian (Duc d'Hoogstraten 1770-3) 1771-1773
  187. Ludwig Otto Karl (altre cop) 1773-1778
  188. Constantine Alexander (Duc d'Hoogstraten 1773-1828) 1778-1813 (+1828)
  189. Principat of Salm-Salm mediatitzat, territorie a Prússia, 1813.
  190. Salm-Tronecken
  191. Otto II 1607-1637
  192. A Salm-Kyrburg

Línies

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ . Cf L'Heràldica del Castell Arxivat 2008-09-08 a Wayback Machine., i Thomas Moule Heraldry of fish: notes of the principal families bearing fish in their arms (consultable a Google Books).
  2. ↑ . Sobre les seves terres de Salm segons alguns (com Enric IV), a Kochem sobre la Mosel·la alemanya segons altres (Castell de Salm Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine.).
  3. ↑ . Joan V comte de Reifferscheid, hereu el 1416 de Enric de Salm-Vianden, descendia en línia masculina, com tota la primera branca de Salm, de la Casa de Luxemburg, per Frederic de Luxemburg (965-1019).
  4. ↑ «Llista de comtes de Salm». Arxivat de l'original el 2009-04-22. [Consulta: 26 abril 2010].

Fonts

[modifica]
  • Diderot, D'Alembert i altres, Encyclopédie méthodique : ou par ordre de matières, vol. 4, 1788, part Ringravis i Wildgravis, p. p. 59 passim.
  • Frédéric Schoell, Maximilien Samson, Franz Xaver Zach, Cours d'histoire des États européens : depuis le bouleversement de l'Empire romain d'Occident jusqu'en 1789, Gide Fils, París, 1830-1834, t. 43, Ch. XXV "Maisons de Salm".
  • Stammliste des Hauses Salm
  • Michel Parisse, Les comtes de Salm et l'évêché de Metz, XIème-XIIème siècles, a Histoire des terres de Salm, Société Philomatique Vosgienne, Saint Dié-des-Vosges, 1994.
  • Jules Vannerus, Les comtes de Salm en Ardennes (1029-1415), Arlon, 1920.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_de_Salm&oldid=33407246»