Crates de Tebes
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 365 aC Tebes (Grècia) |
Mort | c. 285 aC (79/80 anys) Beòcia (Grècia) |
Sepultura | Beòcia |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, cinisme i activitat literària |
Lloc de treball | Antiga Grècia |
Ocupació | filòsof |
Període | Període hel·lenístic |
Activitat | (Floruit: dècada del 320 aC ) |
Moviment | Cinisme |
Professors | Brisó d'Acaia, Estilpó i Diògenes de Sinope |
Alumnes | Cleantes, Cleòmenes, Menip i Metrocles |
Família | |
Cònjuge | Hipàrquia |
Fills | Pasicles |
Pare | Ascondus |
Germans | Pasicles de Tebes |
Crates de Tebes (grec antic: Κράτης, llatí: Crates), fill d'Ascondos, fou un filòsof grec, que va exercir a Atenes i fou deixeble del Diògenes el Cínic, i va esdevenir un dels més destacats filòsofs cínics. Hipòbot diu que no va ser deixeble de Diògenes, sinó de Brisó d'Acaia. L'anomenaven «obre portes», perquè entrava a qualsevol casa i aconsellava als que hi vivien.
Va viure vers el 328 aC i encara vivia a Atenes en temps de Demetri de Falèron; el 307 aC era a Tebes. Va renunciar a tota la seva fortuna perquè considerava que un filòsof no necessitava diners per a viure, després de veure en una tragèdia que Tèlef només portava una petita bosseta amb les seves pertinences en una situació difícil, i es va sentir atret per la filosofia cínica.
Hipàrquia, d'una rica família i germana de Mètrocles, se'n va enamorar i va amenaçar de suïcidar-se si no se li permetia de casar-se amb el filòsof.
Va morir molt vell i va ser enterrat a Beòcia. Va escriure almenys un llibre sobre temes de filosofia i algunes comèdies de caràcter filosòfic.[1]
Bibliografia complementària
[modifica]- Hi ha traducció catalana dels Fragments, testimonis i pseudoepígrafa de Crates i Hipàrquia a cura de Júlia Torres i Ramon Alcoberro. Salt, Edicions del Reremús, 2021.[2]
- Marcel Schwob li dedicà un capítol (Crates, cínic) a les seves Vides imaginàries (1896).[3]
Referències
[modifica]- ↑ Diògenes Laerci. «Vida de Crates». A: Vides i opinions de filòsofs eminents.
- ↑ «Crates i Hipàrquia». Edicions del Reremús. [Consulta: 25 desembre 2021].
- ↑ Schwob, Marcel. Vides imaginàries. Barcelona: Edicions de 1984, 2001. ISBN 84-86540-84-4.