Vés al contingut

Dimoni gros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDimoni gros
Epigonus telescopus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198653 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePempheriformes
FamíliaEpigonidae
GènereEpigonus
EspècieEpigonus telescopus Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Epigonus macrophthalmus (Rafinesque, 1810)
  • Pomatomus cuvieri (Cocco, 1829)
  • Pomatomus cuvierii (Cocco, 1829)
  • Pomatomus telescopium (Risso, 1810)
  • Pomatomus telescopus (Risso, 1810)[1]
Il·lustració del 1835

El dimoni gros o dimoni de boca negra (Epigonus telescopus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 75 cm de llargària màxima (normalment, en fa 55).
  • És de color marró violaci o negre.
  • Morro rom.
  • Ulls grossos.
  • Boca grossa amb la mandíbula inferior igual o lleugerament depassant la mandíbula superior.
  • 7-8 espines i 9-11 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 9 radis tous a l'anal.
  • Cap espina opercular.[3][4][5]

Alimentació

[modifica]

És carnívor: menja peixets i invertebrats planctònics.[3]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, bentònic o bentopelàgic al talús continental i batidemersal que viu entre 75 i 1.200 m de fondària (normalment, entre 300 i 800) sobre fons tous i entre les latituds 65°N i 43°S. Els joves són pelàgics.[3][6][7][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic nord (des d'Islàndia[9] fins a les illes Canàries, la mar Mediterrània i la mar Negra,[10] i incloent-hi un registre a Nord-amèrica),[11] l'Atlàntic sud-oriental, l'Índic[12] i el Pacífic sud-occidental.[3][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44]

Ús gastronòmic

[modifica]

La seua carn és blanca, gens eixuta o fibrosa i molt fina (comparable a l'orada o el llobarro). Amb el cap i les ganyes es fa un bon fumet gelatinós d'alt valor proteic que serveix per afegir a l'arròs o les creïlles.[10]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  5. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  6. ↑ Tortonese, E., 1986. Apogonidae. P. 803-809. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  7. ↑ Maugé, L.A. i G.F. Mayer, 1990. Apogonidae. P. 714-718. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  8. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  9. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  10. ↑ 10,0 10,1 Xàbia al dia[Enllaç no actiu] (català)
  11. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  12. ↑ Shcherbachev, Y.N., 1987. Preliminary list of thalassobathyal fishes of the tropical and subtropical waters of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 27(2): 37-46.
  13. ↑ Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.
  14. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  15. ↑ Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  16. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  17. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  18. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  19. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  20. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig.
  21. ↑ Dunn, M.R., 2009. Review and stock assessment of black cardinal fish (Epigonus telescopus) on the east coast of North Island, New Zealand. New Zealand Fish. Assess. Rep. 2009/39. 55 p.
  22. ↑ Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  23. ↑ Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  24. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  25. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  26. ↑ López-Abellán, L.J. i E. de Cárdenas, 1990. Resultados de la campaña de prospección pesquera de los stocks de crustáceos en aguas de la República de Angola 'Angola 8903'. Madrid: Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 89. 140 p.
  27. ↑ Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  28. ↑ Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa). Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299.
  29. ↑ Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
  30. ↑ Mauchline, J. i J.D.M. Gordon, 1984. Occurrence and feeding of berycomorphid and percomorphid teleost fish in the Rockall Trough. J. Cons. Int. Explor. Mer. 41:239-247.
  31. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  32. ↑ Møller, P. R., J. G. Nielsen, Knudsen S. W., J. Y. Poulsen, K. Sünksen i O. A. Jørgensen, 2010. A checklist of the fish fauna of Greenland waters. Zootaxa 2378:1–84.
  33. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
  34. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  35. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  36. ↑ Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  37. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  38. ↑ Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  39. ↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  40. ↑ Tortonese, E., 1979. Apogonidae. P. 365-367. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  41. ↑ Tracey, D.M., K. George i D.J. Gilbert, 2000. Estimation of age, growth, and mortality parameters of black cardinalfish (Epigonus telescopus) in QMA 2 (east coast North Island). New Zealand Fisheries Assessment Report 2000/27.
  42. ↑ Ungaro, N., G. Marano i G. Rivas, 2001. Notes on ichthyofauna of the deep basin of the southern Adriatic Sea. Sarsia 86:153-156.
  43. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  44. ↑ Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Cailliet, G.M., A.H. Andrews, E.J. Burton, D.L. Watters, D.E. Kline i L.A. Ferry-Graham, 2001. Age determination and validation studies of marine fishes: do deep-dwellers live longer?. Exp. Geront. 36:739-764.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Gon, O., 1986. Apogonidae. P. 546-561. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dimoni gros
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dimoni_gros&oldid=33481355»