Vés al contingut

Fi dels Bessons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicFi dels Bessons
Tipusestrella binària, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A5IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra55,439 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,963 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,9 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.375 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi18,038 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−30,555 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−27,843 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar165 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 53m 29.8082s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)26° 45' 56.8131''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat36,5 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada637 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Fi dels Bessons (φ Geminorum) és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +4,98.[7][8] Encara que no té nom propi, al costat de θ Geminorum, ι Geminorum, ν Geminorum i τ Geminorum, era coneguda com a Woo Chow Shih o Woo Choo How, «Els Set Prínceps Feudals de la Xina».[9] D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, s'hi troba a 223 anys llum de distància del sistema solar.

Fi Geminorum és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V. Semblant a Heze (ζ Virginis) o Megrez (δ Ursae Majoris), la seva temperatura superficial és de 8375 K. Té una lluminositat 44 vegades superior a la lluminositat solar, superior a la dels estels abans citats. Això és conseqüència de la seva major massa —2,32 vegades major que la massa solar—, així com el seu estat evolutiu més avançat —ha recorregut el 83% del seu trajecte dins de la seqüència principal.[10] El seu diàmetre angular estimat, 0,56 mil·lisegons d'arc, permet avaluar el seu radi, sent aquest 4,1 vegades més gran que el radi solar. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o major de 160 km/s.[11]

Fi Geminorum és una binària visual el període orbital de la qual és de 581,75 dies. L'òrbita és circular.[12] Res se sap sobre la seva companya estel·lar.[13]

Referències

[modifica]
  1. Ernst Paunzen «A spectroscopic survey for lambda Bootis stars. II. The observational data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 7-2001, pàg. 625–632. DOI: 10.1051/0004-6361:20010630.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. Phi Geminorum -- Star (SIMBAD)
  8. Phi Geminorum Arxivat 2016-04-30 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. Allen. «Gemini». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  10. Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
  11. van Belle, Gerard T. «Interferometric observations of rapidly rotating stars». Astronomy and Astrophysics Review, 20, 1, 2012. A51.
  12. Abt, Helmut A. «Observed Orbital Eccentricities». The Astrophysical Journal, 629, 1, 2005. pp. 507-511.
  13. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.