Vés al contingut

Francesc Betriu i Cabeceran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el director de cinema català. Si cerqueu l'empresari català, vegeu «Francesc Betriu i Tàpies».
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Betriu i Cabeceran

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francisco Betriu Cabecerán Modifica el valor a Wikidata
18 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata
Organyà (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
València (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0079244 Allocine: 407480 Allmovie: p81746 TMDB.org: 1006815 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Betriu i Cabeceran (Organyà, Alt Urgell, 18 de gener de 1940 — 7 d'octubre de 2020[1]) fou un director de cinema i guionista català.[2]

Biografia

Formació

[modifica]

La formació de Francesc Betriu abraça diversos àmbits de les Ciències Socials i Humanitats, tot i que va inicialment va començar la carrera de Farmàcia, la qual va deixar de seguida.[3] De l'any 1958 al 1961 va estudiar Ciències Econòmiques a la UB. En acabar es va traslladar a Madrid i va començar estudis de Ciències Polítiques a la Universitat de Madrid (1961-1964), compaginant-ho amb la diplomatura en Sociologia pel CSIC (1963-1964) i els estudis especialitzats en Direcció de l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid (1963-1965), d'on va acabar expulsat per la falta d'assistència.[2]

Etapa laboral

[modifica]

Com va succeir amb els seus estudis, Betriu va compaginar diferents feines. Va treballar com a crític cinematogràfic en diverses publicacions. De 1963 a 1967 va exercir de corresponsal a Madrid per a la revista Fotogramas. Paral·lelament, va dirigir la Revista de Sociología del 1964 al 1965 i al mateix temps va formar part del Grup de Teatre Independent Los Goliardos.[2] Més tard, va desenvolupar tasques de director escènic per a la Companyia Teatral Mesti, que va formar durant el seu servei militar a Sidi iIfni entre 1967 i 1968.[4] Va guionitzar i dirigir diversos curtmetratges, documentals, llargmetratges i algunes sèries de televisió. A més a més, després del servei militar, entre 1969 i 1972 va ser director-gerent de la productora In-Scram S.A. amb la qual va produir quatre curtmetratges en solitari i diversos més amb X Films. Amb aquesta productora i en col·laboració amb Cine Corto de Borau i Luis Mamerto López-Tapia van formar la distribuïdora Zootropo. També va treballar com a promotor de televisió i va col·laborar en diversos projectes de Lola Films.[2] Va viure entre Sant Pol de Mar i València.[cal citació]

Reconeixements

[modifica]

El Cercle d'Escriptors Cinematogràfics li va concedir la medalla al curtmetratge de 1970 per Bolero de amor i el premi revelació de 1972 per Corazón solitario.[5]

El 1988 la seva pel·lícula Sinatra era reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de cinema.[a] Betriu no va anar a la cerimònia d'entrega i el premi el va recollir Alfredo Landa.[6]

Va rebre dos cops el Premi Sant Jordi de Cinematografia, primer el 1974 per la pel·lícula Corazón solitario de 1973[7] i el 2014 per la seva trajectòria.[8]

L'any 1999 el Festival de Cinema de Peníscola va homenatjar el cineasta lleidatà exhibint la seva filmografia.[9]

El 2017 rebia el Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català que atorga la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.[9]

El 19 de gener del 2020, l'endemà del seu 80è aniversari i en el marc de la 12a edició dels premis, va rebre el Gaudí d'Honor 2020 per la seva "consistent i dilatada carrera”, així com pel seu “ferm compromís social i per la diversitat de la producció”.[10][11] Aquest premi ja va arribar a la Universitat de Lleida, el mateix 29 de gener, formant part del fons documental del qual havia fet donació, quatre mesos abans, per a la seva catalogació i estudi.[12]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Com Notes
Director Guionista
1965 Historias de la fiesta Sí Sí Dirigeix Mariano Ozores
1965 Los Beatles en Madrid Sí Sí documental; censurat i no muntat
1966 Tierra de milagros Sí Sí documental; inacabat
1967 Tinto con amor Sí Sí Dirigeix Francisco Montolio
1967 Dichoso mundo Sí Sí sèrie
1969 Gente de mesón Sí Sí curtmetratge
1970 Bolero de amor Sí Sí Sí Sí curtmetratge
1971 Los aceituneros/Del olivar a la mesa Sí Sí documental
1973 Corazón solitario Sí Sí Sí Sí pel·lícula
1975 Furia española Sí Sí Sí Sí pel·lícula
1976 La viuda andaluza Sí Sí Sí Sí Transposició de La lozana andaluza de Francisco Delicado[4]
1977 Retorn del president Tarradellas Sí Sí documental
1977 Ensenyament Sí Sí curtmetratge
1977 Coses que tornen Sí Sí curtmetratge
1977 Autopista B30 Sí Sí curtmetratge
1978 La tercera edat Sí Sí curtmetratge
1978 L'estatut Sí Sí curtmetratge
1978 L'especulació del sol Sí Sí curtmetratge
1978 Atur Sí Sí curtmetratge
1978 Platges i piscines Sí Sí curtmetratge
1979 Los fieles sirvientes Sí Sí Sí Sí pel·lícula
1981-82 La plaça del Diamant Sí Sí Sí Sí Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda
1982 Barcelona i el mar Sí Sí curtmetratge documental
1982 Especulació del sól Sí Sí curtmetratge documental
1985 Rèquiem per un camperol Sí Sí Basada en la novel·la Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender
1985 ¿Què és el Parlament de Catalunya? Sí Sí documental
1987 Vida privada Sí Sí sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3. i 1.4.
1988 Sinatra Sí Sí Sí Sí Basada en la novel·la homònima de Raúl Núñez
Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor llargmetratge del 1988[cal citació]
1988 Eurocops Sí Sí sèrie; episodi: Cuellos Blancos
1993 Un día Volveré Sí Sí Sí Sí sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3., 1.4., 1.5. i 1.6.
1996 La duquesa roja Sí Sí pel·lícula
1997 Una pareja perfecta Sí Sí Adaptació de la novel·la de Miguel Delibes Diario de un jubilado
1999 Petra Delicado (sèrie) Sí Sí sèrie; diversos episodis
2000 El paraíso ya no es lo que era Sí Sí Sí Sí Basada en el conte homònim de Carmen Rico Godoy
2003 Amor de madre (La madre de mi marido) Sí Sí telefilm
2009 Mònica del Raval Sí Sí Sí Sí documental
2013 El día que murió Gracia Imperio Sí Sí Sí Sí documental

Notes

[modifica]
  1. ↑ Aquesta categoria s'havia introduït l'any 1983 en el que eren els precursors dels Premis Nacionals de Cultura instituïts el 1995.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor el cineasta Francesc Betriu als 80 anys». [Consulta: 7 octubre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Antonio., Gregori,. El cine español según sus directores. Madrid: Ediciones Catedra, 2009. ISBN 9788437626147. 
  3. ↑ Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  4. ↑ 4,0 4,1 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798. 
  5. ↑ «Palmarés histórico» (en castellà). Medallas CEC. Círculo de Escritores Cinematográficos (CEC). Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 9 octubre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 Premis Nacionals de Cultura 1932-2011 (pdf). CoNCA, p. 98-99. 
  7. ↑ «La entrega de los «Premios San Jorge», gran fiesta de confraternidad cinematográfica» (en castellà). La Vanguardia. Hemeroteca, 23-04-1974.
  8. ↑ «58º Premis Sant Jordi de Cinematografia». RTVE, 29-04-2014.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Jordi Cadena i Francesc Betriu, Premis Jordi Dauder 2017». Acadèmia del Cinema Català, 07-03-2017.
  10. ↑ Nicolai, Aldo «Francesc Betriu, Premi Gaudí d'Honor 2020». El País, 27-11-2019.
  11. ↑ «Premi Gaudí d'Honor 2020 a Francesc Betriu». TV3, 20-01-2020.
  12. ↑ «Arriba a la UdL el fons del cineasta lleidatà Francesc Betriu». Universitat de Lleida. [Consulta: 8 octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Betriu_i_Cabeceran&oldid=33195790»