Vés al contingut

Gòtic català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tapís gòtic del segle xv a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya

El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.[1] Presenta unes característiques particulars, especialment en arquitectura, que el diferencien del gòtic europeu d'influència francesa. També comparteix algunes característiques amb el gòtic llenguadocià, desenvolupat al sud d'Occitània.

El seu origen es troba en el manteniment de molts trets de l'arquitectura romànica i en les construccions monàstiques de l'Orde del Cister o Cistell.

Marc històric

[modifica]
Mapa polític de l'Europa del 1360.

A la mort de Pere el Gran, Jaume el Just és l'hereu del Regne de Sicília, per la mort del seu germà major Alfons el Franc esdevé el cap del Casal de Barcelona heretant també la Corona d'Aragó.

Jaume el Just és el rei que propicià l'entrada del gòtic a Catalunya: a Sicília, s'havia amarat d'una nova sensibilitat que li va permetre de concebre l'art com un mitjà per donar prestigi a la Corona d'Aragó. Jaume el Just estava casat amb Blanca de Nàpols, que per tradició familiar participava d'aquesta cultura refinada de la cort. El monestir de Santes Creus va esdevenir un símbol programàtic d'aquesta transformació estètica.

Trets diferencials

[modifica]
Voltes de la part central i lateral de la Seu de Manresa.
Arcs de mig punt i contraforts a l'església gòtica de Pals

L'arquitectura catalana del període gòtic presenta diversos elements comuns amb el gòtic internacional, però el marc socioeconòmic i el rol del gòtic a Catalunya com a instrument d'expressió de la puixança del país el diferencien. Tot i que la majoria d'elements formals i l'estructuració espacial provenen del gòtic general europeu, diverses influències i el seu rol d'instrument d'Estat converteixen el gòtic català en un fenomen diferent, que té també uns trets estilístics propis, fomentant una austeritat de línies i formes totalment allunyada del decorativisme internacional i amb un gust especial per crear espais unitaris i diàfans.

Les característiques principals del gòtic català, comparades amb el gòtic internacional, són:

Gòtic català Gòtic internacional
Espais unitaris Espais compartimentats
Formes exteriors compactes i llises Formes exteriors a diverses profunditats
Grans superfícies llises on els cossos
de l'estructura només es marquen amb motllures
Manca de superfícies llises
Ús de cobertes de fusta sobre arcs diafragma Poc ús d'aquesta tècnica
Horitzontalitat Verticalitat
Torres acabades en terrats plans Pinacles i agulles
Campanar independent, o cap al creuer o l'absis Parella de campanars a la façana occidental
Gran puresa formal Decorativisme i agitació estructural
Quasi eliminació de transseptes Transseptes prominents
Contraforts Arcbotants
Capelles entre els contraforts Contraforts exteriors
Terrats Teulades
Predomini de plens sobre buits Predomini de buits sobre plens
Poca importància dels vitralls Gran importància dels vitralls
Igualació d'alçades de les tres naus Gran diferència d'alçada entre naus
Gust per les naus úniques Poc ús de la nau única
Gran separació entre pilars Poca separació entre pilars
Ús de l'arc de mig punt, a més de l'apuntat Ús gairebé exclusiu de l'arc apuntat
Planta octogonal per a elements (pilars, torres, cimboris, etc.) Poc ús de la planta octogonal

En escultura i pintura les particularitats del gòtic català no són en absolut tan marcades i s'inscriuen plenament en l'àmbit internacional, ja sigui d'estil italià o d'estil flamenc. Entre els pintors cal citar Ferrer Bassa, Pere Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Lluís Dalmau i Jaume Huguet.

Arquitectura

[modifica]
Plaça del Rei de Barcelona

Catalunya va viure moments de prosperitat i d'importants conquestes entre els segles xii i xv. Les ciutats van créixer i, amb la plenitud, va arribar la febre constructiva. Es van aixecar grans catedrals com les de Girona i Santa Maria del Mar o monestirs com el de Santa Maria de Pedralbes.[2] Durant l'època gòtica, no tot van ser edificis religiosos. Des del segle xiii fins a pràcticament l'inici del XVI es van aixecar equipaments cívics, fàbriques, ponts i equipaments militars.

Referències

[modifica]
  1. «Gòtic català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Arquitectura gòtica religiosa». Generalitat de Catalunya, 2012. Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: juliol 2013].

Vegeu també

[modifica]
Fresc del segle XIII

Enllaços externs

[modifica]