Vés al contingut

Gabriel Boric Font

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gabriel Boric)
Plantilla:Infotaula personaGabriel Boric Font

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gabriel Boric Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1986 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Punta Arenas (Xile) Modifica el valor a Wikidata
President de la República de Xile
11 març 2022 –
← Sebastián Piñera
Diputat de Xile
11 març 2018 – 11 març 2022
Diputat de Xile
11 març 2014 – 11 març 2018
← Miodrag Marinovic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSantiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióThe British School de Punta Arenas Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,71 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Social Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPaula Carrasco (2024–)
Irina Karamanos Adrian (2019–2023) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuis Javier Boric Scarpa Modifica el valor a Wikidata  i Maria Soledad Font Aguilera Modifica el valor a Wikidata
GermansSimón Boric Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgabrielboric.cl Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5336659 TMDB.org: 2987222
Facebook: gabrielboric X: gabrielboric Instagram: gabrielboric Youtube: UC0gQkOPt6VVvJGO9mDy0ikw Modifica el valor a Wikidata


Gabriel Boric Font (Punta Arenas, 11 de febrer de 1986) és un polític xilè, president de la República de Xile des de l'11 de març del 2022,[1] després d'exercir com a diputat per la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena.[2]

Biografia

[modifica]

Boric Font va néixer a Punta Arenas el 1986. És fill de Luis Javier Boric Scarpa, amb arrels croates, i de Maria Soledad Font Aguilera, d’ascendència catalana.[3] Va assistir a l'Escola Britànica de Punta Arenas de 1991 a 2003, abans de traslladar-se el 2004 a la universitat a Santiago.[4] Com a estudiant de la Facultat de Dret de la Universitat de Xile, va ser president de la Federación de Estudiantes durant el període 2011-2012 i un dels principals dirigents de les mobilitzacions estudiantils de 2011 contra la privatització de l'ensenyament. Va ser elegit com a diputat per la Regió de Magallanes en dos períodes consecutius: com a representant del Districte Núm. 60 (2014-2018) i del Districte Núm. 28 (2018-2022).

Va participar en la creació del Front Ampli, una coalició de partits i moviments d'esquerra. El 2021 va ser nomenat candidat presidencial de Convergència Social, partit que havia ajudat a fundar el 2018 i, posteriorment, del Front Ampli. Després de guanyar les primàries presidencials del 18 de juliol de 2021, Gabriel Boric es va convertir en el candidat presidencial de la coalició d'esquerres Apruevo Dignidad per a les eleccions presidencials de 2021.[5]

El 19 de desembre de 2021, va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials amb un 55,9% dels vots, derrotant el candidat d'extrema dreta José Antonio Kast, del Front Social Cristià, després de quatre anys de presidència conservadora i neoliberal amb Sebastián Piñera. El gir a l'esquerra va ser celebrat massivament als carrers dos anys després de les protestes a Xile de 2019 i en ple procés constituent d'elaboració d'una nova constitució.[6]

Referències

[modifica]
  1. Montagut, Irene «Gabriel Boric, d'ascendència catalana, nou president de Xile». Nació Digital, 20-12-2021 [Consulta: 20 desembre 2021].
  2. «Gabriel Boric, una nova generació de barbuts», 17-01-2017. Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 9 desembre 2021].
  3. «Gabriel Boric Font derrota l'extrema dreta i serà el nou president de Xile». Vilaweb. [Consulta: 20 desembre 2021].
  4. «Eleccions presidencials xilenes amb rerefons català». [Consulta: 9 desembre 2021].
  5. «L'esquerra pot tornar a governar a Xile? Cinc claus per a 'duumies'». [Consulta: 9 desembre 2021].
  6. Camprubí, Berta. «L'esquerra xilena derrota l'extrema dreta a les presidencials». Directa, 20-12-2021. [Consulta: 20 desembre 2021].