Georg Joachim Rheticus

Georg Joachim Rheticus

Portad de la Narratio Prima publicada el 1540.
Nom original	(de) Georg Joachim von Lauchen Rheticus
Biografia
Naixement	(de) Georg Joachim Iserin 16 febrer 1514 Feldkirch (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	4 desembre 1574 (60 anys) Košice (Regne d'Hongria)
Formació	Universitat Carolina de Praga - medicina (1551–1552) Universitat de Wittenberg (1533–1536) Universitat de Halle
Director de tesi	Nicolaus Copèrnic
Activitat
Camp de treball	Trigonometria
Lloc de treball	Leipzig
Ocupació	matemàtic, metge, professor d'universitat, cartògraf, astrònom, astròleg
Ocupador	Universitat de Leipzig (1547–1551) , escàndol sexual Universitat de Leipzig (1542–1545) Universitat de Wittenberg (1541–1542) Universitat de Wittenberg (1536–1538)
Professors	Nicolaus Copèrnic i Johannes Volmar
Alumnes	Valentin Otho, Moritz Valentin Steinmetz i Sebastianus Theodoricus
Obra
Obres destacables (1540) Narratio Prima (1550) Ephemerides novae (1596) Opus Palatinum de triangulis
Estudiant doctoral	Sebastianus Theodoricus, Caspar Peucer i Moritz Valentin Steinmetz
Família
Pares	Georg Iserin   i Thomasina de Porris

Georg Joachim Rheticus (alemany: Georg Joachim von Lauchen Rheticus) (Feldkirch, 16 de febrer de 1514 - Košice, 4 de desembre de 1574) va ser un matemàtic i astrònom centreeuropeu del segle xvi. La característica fonamental de l'obra de Rheticus és, precisament, l'entusiasme; entusiasme que no es troba normalment en els llibres acadèmics. La seva obra principal és el Canon doctrinae triangulorum (1551) on s'expliquen per primera vegada les sis funcions trigonomètriques (sinus, cosinus, tangent, cotangent, secant i cosecant), tot i que la paraula trigonometria no apareixerà fins al final del segle. És interessant el retrat (novel·lístic) que fa Arthur Koestler del personatge:

Rheticus, vist per Koestler

Rheticus, com Giordano Bruno o Paracels, va ser un dels cavallers errants del Renaixement, l'entusiasme dels quals va ventar les espurnes fins a fer-les foc; portant les seves torxes d'un país a un altre, van actuar com incendiaris ben rebuts a la República de les Lletres... [Rheticus] va ser un enfant terrible, un boig inspirat, un condottiere de la ciència, un deixeble adorable i, afortunadament, tant homo com bisexual, a la moda de l'època. I dic «afortunadament», perquè els així afligits han demostrat sempre ser els més devots mestres i deixebles, des de Sòcrates fins als nostres dies, i la Història te amb ells un deute.

Orígens

El seu pare, Georg Iserin, era el metge de Feldkirch (Vorarlberg) i també tenia algun càrrec municipal; el nom de naixement de Rheticus era, doncs, Georg Joachim Iserin. Però el seu pare va ser executat el 1528, quan Rheticus tenia només catorze anys, acusat de bruixeria. Aquesta mena de sentències portaven aparellada la prohibició de tornar a emprar el cognom del condemnat i Rheticus va adoptar el cognom de la seva mare italiana, Tomasina de Porris, però germanitzat: von Lauchen (= de Porris). El sobrenom de Rheticus, pel qual se'l coneix normalment, el va adoptar anys més tard en referència al nom romà de la seva província: Rhaetia.

Després de la mort del seu pare, va estudiar al Frauenmuensterschule de Zúric, sota el mestratge d'Oswald Myconius i on va conèixer Conrad Gessner i Paracels. El 1533 ingressava a la recentment creada (1502) Universitat de Wittenberg.

El 1536, just després de graduar-se i gràcies a la influència del seu protector, Philipp Melanchthon, esdevé professor de matemàtiques elementals a la mateixa universitat, juntament amb el seu amic Erasmus Reinhold. Només hi romandrà tres anys: la seva inquietud era treballar amb Copèrnic del qui havia llegit un manuscrit, el Commentariolus, que havia estat el primer esbós d'una teoria heliocèntrica de l'univers, després d'Aristarc.

Estada a Prússia

El maig de 1539 arriba a Frauenburg (avui, Frombork, Polònia) on s'estava Copèrnic, qui l'accepta com a deixeble; de fet, l'únic deixeble que va tenir Copèrnic, amb qui treballarà durant tres anys i essent qui l'incitarà a la publicació del seu Revolutionibus (1543). Ja el 1540, Rheticus va fer publicar a Danzig amb l'aprovació del seu mestre, una obra titulada Narratio Prima que és una exposició resumida de l'astronomia de Copèrnic. La relació entre ambdós personatges serà força intensa, sobretot tenint en compte que Copèrnic era catòlic i Rheticus luterà.

El 1541 demana al duc Albert I de Prússia el permís per publicar el llibre De Revolutionibus de Copèrnic. El duc li concedeix el permís, amb la condició que retorni a la universitat. Rheticus torna, doncs, a la Universitat de Wittenberg l'octubre de 1541 i és escollit degà de l'Escola d'Arts. L'any següent, i sol·licitat pel rector de la Universitat de Leipzig, Joachim Camerarius, passa a ser professor de matemàtiques avançades en aquest universitat, on romandrà fins al 1545. Com deixeble de Copèrnic va establir la confiança en la hipòtesi més vertadera del moviment de la terra sense postular-ne la veritat absoluta.

Els anys següents els destina a viatjar, sobretot per Itàlia, visitant altres acadèmics il·lustres, fins que el 1547 pateix una malaltia mental greu. Un cop recuperat de la malaltia, retorna a la Universitat de Leipzig com a professor.

El 1551 és acusat de conducta impròpia amb un dels seus estudiants, el que l'obliga a abandonar precipitadament Leipzig per Praga. És jutjat i condemnat, en absència, a 101 anys d'exili per pederàstia i homosexualitat. Els darrers vint anys de la seva vida els passarà a Cracòvia, on va exercir de metge.

Bibliografia

• Burmeister, Karl Heinz. Georg Joachin Rhetikus: 1514-1574; eine Bio-Bibliographie (en alemany). 3 volums. Pressler, 1967-1968. «La font més completa sobre Rheticus» 
• Büttner, Manfred; Burmesiter, Karl H. «Georg Joachim Rheticus (1514-1574)». A: T. W. Freeman, Philippe Pinchemel (eds.). Geographers: Biobibliographical Studies, Volume 4 (en anglès). Blommsbury Academic, 1980, p. 121-125. ISBN 978-1-4742-3110-7. 
• Danielson, Dennis. The First Copernican: Georg Joachim Rheticus and the Rise of the Copernican Revolution (en anglès). Walker, 2006. ISBN 9780802718488. 
• de Oliveira Paulo, Stephany Glaucia; Brandemberg, João Cláudio «Sobre uma biografia de Georg Joachim Rheticus e sua obra "Canon Doctrinae Triangulorum" (1551)» (en portuguès). Boletim Cearense de Educação e História da Matemática, Vol. 9, Num. 26, 2022, pàg. 242-257. DOI: 10.30938/bocehm.v9i26.8016. ISSN: 2447-8504.
• Koestler, Arthur. Los sonámbulos (en castellà). Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 2007. ISBN 978-970-35-1301-7. 
• Roelants, Nienke W.J. «The Physical Status of Astronomical Models Before the 1570s: The Curious Case of Lutheran Astronomer Georg Joachim Rheticus» (en anglès). Theology and Science, Vol. 10, Num. 4, 2012, pàg. 367-390. DOI: 10.1080/14746700.2012.720141. ISSN: 1474-6700.
• Wanner, Gerhard; Schöbi-Fink, Philipp. Rheticus: Wegbereiter der Neuzeit (1514-1574) : Eine Würdigung (en alemany). Rheticus-Gesellschaft, 2010. ISBN 9783902601261. 
• Westman, Robert S. «The Melanchthon Circle, Rheticus, and the Wittenberg Interpretation of the Copernican Theory» (en anglès). Isis. The History of Science Society, Vol. 66, Num. 2, 1975, pàg. 164-193.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Joachim Rheticus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Rosen, Edward. «Rheticus, George Joachim» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 juliol 2024].
• Westfall, Richard S. «Rheticus, George Joachim» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 6 juliol 2024].
• Gregersen, Erik. «Georg Joachim Rheticus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2009. [Consulta: 6 juliol 2024].