Hariat
Característiques | |
---|---|
Altres noms | Hariat de milhòc, hariat de blat de moro, hariat de fajol |
País d'origen | cuina aranesa |
On es menja | Vall d'Aran |
Gastronomia | Cuina mediterrània, cuina occitana i cuina dels Països Catalans |
Detalls | |
Mètode de preparació | fregida |
Ingredients principals | farina de fajol o de blat de moro, llet, aigua, sucre |
El hariat de milhòc[1] o hariat de (milh) morisco (de fajol) [2] (literalment farinat, en català, farina de blat de moro o fajol/blat negre) és un plat de la cuina aranesa que es fa a base de blat de moro (o fajol), que a la Vall d'Aran s'anomena milhòc.[1] S'utilitza un estri especial per a remenar-les que es diu cafall.[3] També s'acostuma a fer amb fajol en comptes de blat de moro,[1] en una recepta semblant a les farinetes de fajol de La Garrotxa.[4]
Hariat dolç
[modifica]Actualment l'hariat és potser més freqüent en la seva versió dolça, pres com a postres. Es fa barrejant la farina de fajol o de blat de moro amb aigua bullenta, o de vegades amb una barreja d'aigua i llet a parts iguals. Es remena la barreja al foc uns cinc minuts i s'estira la massa obtinguda en una safata prima, de com a molt mig dit d'alçada. Quan es refreda es talla a rectangles, que es fregeixen i s'espolsen generosament de sucre.[1] La proporció és de cinc parts en pes de líquid per una de maizena.
Hariat salat
[modifica]En la seva versió salada, es tracta d'una mena de puré preparat amb blat de moro, aigua i sal i que es menja en un plat soper.[1]
Preparacions similars
[modifica]La versió dolça de l'hariat pot recordar els xurros, tot i que la forma és diferenta i la massa de l'hariat més fina, i molt més els pannelle sicilians, amb l'única diferència que aquests es fan amb farina de cigró i se solen espolsar de sal i pebre. Com que són salats es mengen més aviat com a aperitiu. En general, la versió dolça pertany a les pastes fregides, com els bunyols, etc.
Tant la versió dolça com la salada pertanyen a la família de les farinetes, com el farro, la polenta, etc. molt antigues i tradicionals als Països Catalans i cuines veïnes, com l'esmentada siciliana, la italiana en general, l'occitana, etc. i més lluny però encara a la mediterrània, la cuina romanesa, per exemple.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 La cuina tradicional catalana, pàg. 327, Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, ISBN 84-664-0666-2
- ↑ Val d'Aran, guia turística publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002
- ↑ La cuina del país dels càtars, pàgs. 202-203, Jaume Fàbrega, Edicions Cossetània, 2003. ISBN 8496035808
- ↑ La cuina volcànica: La cuina dels restaurants de la Garrotxa, Cossetània Edicions, Valls, 2007 ISBN 978-84-9791-305-8