Vés al contingut

Humanitats digitals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les humanitats digitals són una àrea de recerca i creació en la que convergeixen les humanitats i la informació. Les humanitats digitals inclouen nombroses disciplines, des del disseny i el manteniment de col·leccions digitals fins a l'anàlisi de dades culturals a gran escala. Actualment les humanitats digitals inclouen tant aquells materials creats de manera digital, com els que han estat digitalitzats per a la seva conservació. Les Humanitats digitals combinen les metodologies pròpies de les tradicionals disciplines humanístiques (història, filosofia, filologia, lingüística, història de l'art, arqueologia, música i estudis culturals) i de les ciències socials amb l'ús d'eines informàtiques com bases de dades, visualització de dades, recuperació de la informació, estadística, mineria de dades i l'edició digital.

A vegades, el terme es confon, tot i tenir significats molt diferents, amb el d'humanisme digital que és l'adaptació de l'humanisme a la realitat de la societat digital.

Història

[modifica]

Es considera el jesuïta italià Roberto Busa com el fundador de les Humanitats digitals per l'ús de l'ordinador per a la lematització de les obres de Sant Tomàs d'Aquino durant els anys 40 del segle xx.[1]

En l'àmbit espanyol els treballs es van iniciar l'any 1971 a Madrid amb Francisco A. Marcos Marín, que va treballar inicialment en el marc del Centre de Càlcul de la Universitat Complutense, posteriorment a FUNDESCO i amb el Centre d'investigació d'IBM a la Universitat Autònoma de Madrid i a Heidelberg a l'àrea d'Indústries de la Llengua de la Societat Estatal per a l'Execució de Programes del Quinto Centenario.[2]

Es considera una de les fites importants la creació de la Text Encoding Initiative durant el període en què la disciplina es coneixia com a Humanities Computing. Aquesta iniciativa s'originà l'any 1987 i la primera versió de les seves recomanacions per a la codificació de textos electrònics fou publicada l'any 1994.[1]

Durant la dècada dels 90 del segle xx, grans arxius digitals d'imatges i text es van crear als centres d'informàtica humanística als Estats Units, 'arxius de projectes digitals van ser Estats Units, com per exemple el Women Writers Project,[3] el Rossetti Archive[4] o bé el William Blake Project.[5] En l'àmbit hispànic es poden trobar alguns exemples també d'aquests anys com ADMYTE, BIDISO, PhiloBiblon o TESO).[6]

David M. Berry parla del gir computacional a les humanitats que es produeix quan les tècniques computacionals afecten en tots els aspectes de les disciplines.[7] Les tècniques computacionals aplicades a les humanitats no solament introdueixen nous mètodes adreçats a la identificació de nous patrons en les dades, que van més enllà de la narrativa i comprensió tradicionals, sinó que permeten la modularització i recombinació de les disciplines, més enllà de l'ambient acadèmic tradicional.[8]

Organitzacions i institucions

[modifica]

La principal associació internacional és la Alliance of Digital Humanities Organizations (ADHO), que agrupa diverses formacions: The Association for Literary and Linguistic Computing (ALLC), la Association for Computers and the Humanities (ACH) y la Society for Digital Humanities/Société pour l'étude des médias interactifs (SDH/SEMI). La ADHO organitza la trobada anual de les Humanitats Digitals a diferents països.

CenterNet és una xarxa internacional que compta amb aproximadament 200 centres adscrits arreu del món[9] que col·laboren de manera conjunta en benefici de les humanitats digitals.

En l'àmbit hispànic es poden trobar les següents organitzacions:

Mèxic: el grup RedHD fou creat l'any 2011 i es va constituir com a associació al febrer de 2014.

Espanya: l'associació Humanidades Digitales Hispánicas creada al novembre de 2011.

Argentina: l'associació Humanidades Digitales Argentina va ser creada el mes de febrer del 2013.

Projectes

[modifica]

Revistes

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Humanitats digitals
  1. ↑ 1,0 1,1 Hockey, Susan (2004). "The History of Humanities Computing". En Susan Schreibman, Ray Siemens, John Unsworth (Eds.). Companion to Digital Humanities. Oxford: Blackwell. ISBN 1-4051-0321-3
  2. ↑ Marcos Marín, Francisco (2009). "Historia humana de la lengua española y su computación", Studies in Hispanic and Lusophone Linguistics, 2/2, Fall 2009, 387-415.
  3. ↑ Women Writers Project. Brown University. 
  4. ↑ Jerome J. McGann. Rossetti Archive. Institute for Advanced Technology in the Humanities, University of Virginia. 
  5. ↑ The William Blake Archive. 
  6. ↑ Rojas Castro, Antonio (2013). El mapa y el territorio. Una aproximación histórico-bibliográfica a la emergencia de las Humanidades Digitales en España. Caracteres, 2, 10-53.
  7. ↑ Berry, David M. «The Computational Turn: Thinking about the Digital Humanities». Culture Machine, 12, 2011. Arxivat de l'original el 2015-02-03. ISSN: 1465-4121 [Consulta: 27 gener 2015]. Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine.
  8. ↑ Álvaro, Sandra. «Big Data i Humanitats Digitals: De la computació social als reptes de la cultura connectada». CCCB Lab: Investigació i innovació en cultura.
  9. ↑ «centerNet». [Consulta: 27 gener 2015].
  10. ↑ World Literary Atlas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Humanitats_digitals&oldid=33990942»