Vés al contingut

Ingrid Thulin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIngrid Thulin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Ingrid Lilian Thulin Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1926 Modifica el valor a Wikidata
Sollefteå (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 2004 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema, actriu de cinema, realitzadora, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata - 1990 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
197831è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHarry Schein (1956–1989)
Claes Sylwander (1951–1956) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webingridthulin.se Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0862026 Allocine: 379 Rottentomatoes: celebrity/ingrid_thulin Allmovie: p70885 TCM: 191819 TV.com: people/ingrid-thulin IBDB: 62319 TMDB.org: 8742
Find a Grave: 8248687 Modifica el valor a Wikidata

Ingrid Lilian Thulin (Sollefteå, Ångermanland, 27 de gener de 1926Estocolm, 7 de gener de 2004)[1] fou una actriu sueca de cinema i teatre i també directora cinematogràfica.[2]

Formació

[modifica]

Va iniciar la seva carrera en el ballet i al 1948 va ingressar a l'escola d’interpretació del Royal Dramatic Theatre, d'Estocolm. Va actuar al Dramaten en l'obra de Jean Anouilh La invitacio al castell i després va debutar en el cinema.[3][4]

Carrera cinematogràfica

[modifica]

Els films d'Ingmar Bergman Smultronstället (Maduixes silvestres, 1957) i Ansiktet (El rostre, 1958) la portaren a la fama; i establí amb aquest director una col·laboracíó que donà lloc a grans obres de creativitat conjunta al llarg de setze anys, entre les quals també figuren Nattvardsgästerna (Els combregants, 1963), Tystnaden (El silenci, 1963) o Viskningar och rop (Crits i murmuris, 1972).[1][5]

Actuà per a altres directors, sobretot europeus, i realitzà grans interpretacions a The four horsemen of the Apocalypse (Els quatre genets de l'apocalipsi, de Vincente Minelli, 1962), La guerre est fini (La guerra s'ha acabat, d'Alain Resnais, 1966), Nattlek (de Mai Zetterling,1966) La caduta degli dei (La caiguda dels déus, de Luchino Visconti, 1969) o La casa del sorriso (de Marco Ferreri, 1990). També va rodar la pel·lícula de José María Forqué Un diablo bajo la almohada (1968), basada en la narració de Miguel de Cervantes, El curioso Impertinente.[1][5]

Com a directora, Ingrid Thulin havia dirigit la seva primera pel·lícula el 1965, era el curt Hängivelsen (La devoció). Al 1978 codirigí amb Erland Josephson i Sven Nykvist En och en (D'un en un) i al 1982 un llargmetratge, Brusten himmel (Cel trencat, 1982).[5][6]

Filmografia parcial

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Premis
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Enciclopèdia, 2004, p. 14.955.
  2. «Ingrid Thulin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2020].
  3. «Arkivet Rollboken» (en suec). Dramaten. [Consulta: 27 novembre 2020].
  4. «Ingrid Thulin» (en suec). Nordic Women in Film. [Consulta: 27 novembre 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 Roca, Toni «Ingrid Thulin, una mirada clara, transparent, lluminosa, neta». Temps moderns, núm. 100, 2004, pàg. 51-52.
  6. «Brusten himmel (1982)» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 27 novembre 2020].
  7. «Ingrid Thulin» (en suec). SFdb. Svensk Filmdatabas. Svenska Filminstitutet. [Consulta: 27 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]