Kaos (pel·lícula)

Kaos
Fitxa
Direcció	Paolo Taviani i Vittorio Taviani
Protagonistes	Margarita Lozano; Omero Antonutti; Claudio Bigagli; Ciccio Ingrassia; Franco Franchi; Massimo Bonetti; Anna Malvica; Tony Sperandeo; Regina Bianchi; Franco Scaldati; Enrica Maria Modugno; Giuliano Taviani; Laura De Marchi; Laura Mollica (en) ; Salvatore Rossi (en) ; Pasquale Spadola (en) ; Carlo Cartier
Producció	Giuliani De Negri
Dissenyador de producció	Francesco Bronzi
Guió	Tonino Guerra i Luigi Pirandello
Música	Nicola Piovani
Fotografia	Giuseppe Lanci
Muntatge	Roberto Perpignani
Vestuari	Lina Nerli Taviani
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia i França
Estrena	23 novembre 1984
Durada	188 min i 184 min
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Rodatge	Siracusa
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, pel·lícula basada en una obra literària i comèdia
Lloc de la narració	Sicília
Premis i nominacions
Nominacions	David di Donatello al millor director (1985); David di Donatello a la millor pel·lícula (1985) ;

Kaos és una pel·lícula italiana dels germans Paolo i Vittorio Taviani, estrenada l'any 1984. La pel·lícula és l'adaptació de cinc novelle (contes) dels reculls Contes per a un any de Luigi Pirandello. Ha estat doblada al català.^[1]

Títol

El títol Kaos, evoca el lloc de naixement de Pirandello, una zona anomenada, en sicilià, Càvusu (caos),^{[Nota 1]} a la perifèria de Girgenti, la ciutat que posteriorment (el 1927) fou reanomenada Agrigent.^[2]

Argument

La pel·lícula es desenvolupa en quatre temps, un dels quals és un epíleg; el fil conductor és un corb negre planejant sobre la Sicília de Pirandello, amb una campaneta enganxada al coll, i que fa la connexió entre cada temps.^[3]

1) L'altre fill (L'altro figlio) explica l'odi que una mare - interpretada per Margarita Lozano - té a un dels seus fils, la inquietant aparença física del qual sembla la viva reencarnació de l'home que la va violar.

2) El Mal de lluna (Mal di luna) mostra l'amor, l'angoixa i el desig d'una jove casada, Sidora, enfrontada al mal desconegut del seu marit Batà. Aquest últim, les nits de plena lluna, de sobte es mou amb una violència incontrolable...

3) Rèquiem (Requiem) descriu la lluita de pagesos contra els administradors burgesos de la ciutat veïna, Ragusa, amb la finalitat de poder enterrar el seu patriarca en les elevades terres de Margari, i no en el cementiri de la llunyana aglomeració.

4) Epíleg: col·loqui amb la mare (Epilogo: colloquio con la madre), Pirandello parla amb el fantasma de la seva mare d'una història que ha volgut escriure, cosa que no ha pogut fer, ja que no troba les paraules. Aquest curt epíleg és el pretext per un flashback i per l'evocació de la relació fill-mare.

Repartiment

Margarita Lozano: Mariagrazia, la mare, en L'altre fill
Orazio Torrisi: el fill maleït
Carlo Cartier: el jove metge
Claudio Bigati: Batà
Massimo Bonetti: Saro, en Mal de lluna, i el cotxer
Enrica Maria Modugno: Sidora
Biagio Barone: Salvatore
Laura Mollica: la filla
Omero Antonutti: Pirandello, l'autor dels contes, en Col·loqui amb la mare
Regina Bianchi: la mare de Pirandello.

Els germans Taviani i Pirandello

Paolo i Vittorio Taviani, en la investigació de nous camins, senten la necessitat de tornar a Sicília. Un vespre, en l'habitació del seu hotel, sobre la tauleta de nit, descobreixen els contes de Luigi Pirandello. Essencialment marcats pel Pirandello metafísic del teatre, els germans Taviani van quedar meravellats per un Pirandello més poètic i molt més pròxim al medi popular. « En fons, l'autèntica identitat de l'escriptor és aquella de l'home que ha recollit - a través de les històries que li explicava la seva dida - aquests relats profundament arrelats en Sicília », afirmen. Però, sobretot, a través d'aquests contes, transmesos originalment per tradició oral, els germans Taviani comprenen que tenen el tema de la seva propera pel·lícula. « Així ha nascut Kaos », conclouen.^[4]
Paolo Taviani conta una anècdota que els han explicat veterans especialistes en Luigi Pirandello: « Quan l'escriptor mor, deixa un testament en el qual desitjava ser incinerat i les seves cendres portades a Kaos, en la seva propietat siciliana. (...) l'any 1936, la cremació estava prohibida: Pirandello va ser enterrat a Roma. El cos fou incinerat després de la guerra i el director del museu Pirandello a Agrigent posà les cendres en una urna per transportar-les a Kaos. (...) Quan s'instal·la en l'avió, hi havia gent que jugava a cartes i li van manllevar la maleta per jugar més còmodament.Jugaven, doncs, a cartes sobre les cendres de l'escriptor. (...) Arribat a Sicília, ell (el director del museu) descobreix un altre problema: l'arbre sota el qual volia descansar Pirandello es trobava en una parcel·la que havia estat venuda a un pagès i aquest no volia tornar-la. Va ser llavors expropiada per l'ajuntament (...) Fa una desena d'anys, la televisió va fer un reportatge sobre aquesta tomba. Es va interrogar aquest pagès que va respondre: « Per mi Pirandello és un lladre, m'ha robat la meva terra. » (...) » i, Paolo Taviani va concloure: « (...) fins i tot havíem pensat acabar la pel·lícula amb aquest episodi. No es pot imaginar una cosa més pirandelliana que aquesta història. »^[4]

Al voltant de la pel·lícula

Si la versió distribuïda en les sales hagués depès només de la tria dels realitzadors, s'hauria limitat al pròleg i a tres episodis, a saber L'altro figlio, Mal di luna i finalment Colloquio con la madre. El conjunt dels episodis només estaven destinats a la televisió. Quan la pel·lícula es va presentar al Festival de Venècia, va rebre una acollida entusiasta i va caldre estrenar-la en una versió més llarga. Es va afegir La giara en l'edició italiana i Requiem en la versió francesa. Als Estats Units la pel·lícula va ser, per contra, difosa integralment.

Notes

↑ Càvusu està situada a l'entitat inframunicipal de Villasetta, que forma part del municipi d'Agrigent. Pirandello s'autoanomenava humorísticament "Figlio del Caos" (fill del caos), i en un fragment autobiogràfic del 1923 escriu: «Io dunque sono figlio del Caos; e non allegoricamente, ma in giusta realtà, perché son nato in una nostra campagna, che trovasi presso a un intricato bosco, denominato, in forma dialettale, Càvusu dagli abitanti di Girgenti ... corruzione dialettale del genuino e antico vocabolo greco Caos» (Jo, per tant, sóc fill del Caos; i no al·legòricament sinó en estricta realitat, ja que vaig néixer en una ruralia nostra, que es tobava a prop d'un bosc espès, denominat pels habitants de Girgenti, en forma dialectal, Càvusu ... corrupció dialectal del genuí i antic mot grec Caos). vid.: Ghidetti, Enrico. «Introducció a:». A: L'umorismo e altri saggi, de Luigi Pirandello (en italià). Giunti Gruppo Editoriale. ISBN 9788809205444.

Referències

↑ esadir.cat. Kaos. esadir.cat.
↑ Albertocchi - 2017, pàg. 39.
↑ «Kaos». Allociné.
↑ ^4,0 ^4,1 Entretien avec Jean A. Gili, coédition Institut Lumière/Actes Sud.

[2] Càvusu està situada a l'entitat inframunicipal de Villasetta, que forma part del municipi d'Agrigent. Pirandello s'autoanomenava humorísticament "Figlio del Caos" (fill del caos), i en un fragment autobiogràfic del 1923 escriu: «Io dunque sono figlio del Caos; e non allegoricamente, ma in giusta realtà, perché son nato in una nostra campagna, che trovasi presso a un intricato bosco, denominato, in forma dialettale, Càvusu dagli abitanti di Girgenti ... corruzione dialettale del genuino e antico vocabolo greco Caos» (Jo, per tant, sóc fill del Caos; i no al·legòricament sinó en estricta realitat, ja que vaig néixer en una ruralia nostra, que es tobava a prop d'un bosc espès, denominat pels habitants de Girgenti, en forma dialectal, Càvusu ... corrupció dialectal del genuí i antic mot grec Caos). vid.: Ghidetti, Enrico. «Introducció a:». A: L'umorismo e altri saggi, de Luigi Pirandello (en italià). Giunti Gruppo Editoriale. ISBN 9788809205444.

[1] sadir.cat. Kaos. esadir.cat.

[Avenç39-3] Albertocchi - 2017, pàg. 39.

[4] «Kaos». Allociné.

[Gili-5] 4,0 ^4,1 Entretien avec Jean A. Gili, coédition Institut Lumière/Actes Sud.

[1]

[Nota 1]

[2]

[3]

[4]