Lélia Gonzalez

Lélia Gonzalez

Biografia
Naixement	1r febrer 1935 Belo Horizonte (Brasil)
Mort	10 juliol 1994 (59 anys) Rio de Janeiro (Brasil)
Membre de la Cambra de Diputats del Brasil
Dades personals
Grup ètnic	Negres
Formació	Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro
Activitat
Ocupació	antropòloga, activista pels drets humans, política, catedràtica, filòsofa
Ocupador	Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro
Partit	Partit dels Treballadors

Lélia González (Belo Horizonte, Brasil, 1 de febrer del 1935 - Rio de Janeiro, 10 de juliol del 1994) fou una intel·lectual, política, professora i antropòloga brasilera.

Biografia

Filla d'un empleat del ferrocarril i una empleada domèstica, fou la penúltima de 18 germans, entre ells el futbolista Jaime d'Almeida (Rio de Janeiro, 1953) del club Flamengo. Nasqué a Belo Horizonte, i al 1942 es traslladà a Rio de Janeiro.

Es llicencià en Història i Filosofia, i fou professora en escoles públiques. Realitzà un màster en comunicació social i un doctorat en antropologia política. Es dedicà a la recerca sobre les relacions entre gènere i ètnia. Fou professora de cultura brasilera en la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro, i en dirigí el departament de Sociologia i Política.

Com a professora de secundària en el Col·legi d'Aplicació Fernando Rodrigues da Silveira durant la Dictadura militar del Brasil (1964–1985), feu de les seues classes de Filosofia un espai de resistència i crítica sociopolítica, que marcà el pensament i l'acció de l'alumnat.

Ajudà a fundar institucions com el Moviment Negre Unificat, l'Institut de Recerca de les Cultures Negres, el Col·lectiu de Dones Negres N'Zinga i el grup Olodum. La seua militància en defensa de les negres la dugué fins al Consell Nacional de Drets de la Dona, en què treballà entre 1985 i 1989. Va ser candidata a diputada federal pel PT i triada com a primera suplent. En les eleccions del 1986, es presentà com a diputada estatal pel PDT i fou triada novament com a suplent.

Els seus escrits, simultanis als escenaris de la dictadura i al sorgiment de nous moviments socials, identifiquen la seua preocupació per articular les lluites més àmplies socials amb les demandes de les dones negres. En aquest sentit Lélia s'autodenominava feminista i s'erigí com a representant del denominat feminisme negre. L'antropòloga afrodescendent fou de les primeres a parlar de la intersecció entre les categories ètnia, gènere i classe social en la vida de les dones negres mitjançant el seu concepte de amerifricanitat. Aquest concepte convida a repensar les interrelacions entre “ètnia” i la cultura llatinoamericana com un procés sociohistòric de resistència i reinterpretació dels models culturals incorporant el model africà, i d'aquesta forma es constitueix la identitat interseccional d'una dona negra afrodescendent a Amèrica Llatina.

Llegat

Entre més homenatges, Lelia González donà el seu nom a una escola pública del barri de Ramos (a Rio de Janeiro), a un centre de referència de cultura negra de Goiânia, i a una cooperativa cultural d'Aracaju. La va citar el bloc afro Ilê Aiyê en dues edicions del Carnestoltes de Bahia: el 1997, com a part del grup de samba Pérolas Negras do Saber (‘perles negres del saber’), i el 1998, en Candaces.

El dramaturg Márcio Meirelles va escriure i dirigí el 2003 l'obra Candaces: la reconstrucció del foc, basada en treballs de Lelia González.

El 2010, el govern de l'estat de Bahia crea el premi Lelia González, per a estimular les polítiques públiques dirigides a les dones als municipis de Bahia.

Obres principals

Llibres

• González, Lelia: Festas populares no Brasil. Rio de Janeiro: Índex, 1987.
• González, Lelia, i Carlos Hasenbalg: Lugar de negro (pàg. 9-66). Rio de Janeiro: Marco Zero (tercer tom de la Col·lecció Dois Pontos), 1982, 115 pàgines.

Assaigs i articles

• «Mulher negra, essa quilombola», en el diari Folha de São Paulo. Diumenge 22 de novembre del 1981.
• «A mulher negra na sociedade brasileira», en el llibre: Madel Luz (organitzadora): O lugar da mulher; estudos sobre a condição feminina na sociedade atual (pàgs. 87-106). Rio de Janeiro: Graal (col·lecció Tendencias, 1), 1982. 146 pàgines.
• «Racismo e sexismo na cultura brasileira», en el llibre: SILVA, Luiz Antônio Machado et alii. Movimentos sociais urbanos, minorias étnicas e outros estudos. Brasília: ANPOCS (Ciências Sociais Hoje, 2), 1983. 303 p. pàgs. 223-244.
• «O terror nosso de cada dia», en la revista Raça e Classe, 2: pàg. 8, agost i setembre del 1987.
• «A categoria político-cultural de amefricanidade», en Tempo Brasileiro, núm. 92 i 93: pàgs. 69-82. Rio de Janeiro, gener a juny del 1988.
• «As amefricanas do Brasil e sua militância», en la revista Maioria Falante, núm. 7: pàg. 5, maig-juny del 1988.
• «Nanny», en la revista Humanidades, núm. 17: pàgs. 23-25. Brasília, 1988.
• «Por um feminismo afrolatinoamericano», en la revista Isis Internacional, núm. 8; octubre del 1988.
• «A importância da organização da mulher negra no processo de transformação social», en la revista Raça e Classe, núm. 5: pàg. 2; novembre-desembre del 1988.
• «Uma viagem à Martinica - I», MNU Jornal, núm. 20: pàg. 5; octubre-novembre.
• Gonzalez, L. ([1988], 2015). La catégorie politico-culturelle d’amefricanité. Les cahiers du Centre d’enseignement, d’études et de recherches pour les études féministes, (20).