La cantina del teatre
| Stage Door Canteen | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Frank Borzage |
| Protagonistes | |
| Producció | Sol Lesser  |
| Dissenyador de producció | Harry Horner |
| Guió | Delmer Daves |
| Música | James V. Monaco (en)  |
| Fotografia | Harry Wild |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1943 |
| Durada | 132 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical i comèdia |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
        | |
La cantina del teatre (títol original en anglès: Stage Door Canteen) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Frank Borzage estrenada el 1943. Ha estat doblada al català.[1]
La pel·lícula, feta en temps de guerra, rememora l'ambient de la sala «La cantina del teatre», un restaurant -o cantina- de la Ciutat de Nova York que fou un lloc d'esbarjo per a militars americans i aliats on podien freqüentar celebritats teatrals. Es feia sota els auspicis del American Theatre Wing. El veritable Stage Door Canteen del carrer 44 no es podia utilitzar per a filmar, ja que era massa concorregut rebent militars. Es va recrear a Nova York i a l'estudi de la RKO Radio Pictures a Culver City. També hi havia una cantina del teatre a l'edifici de l'Acadèmia de Música de Filadèlfia.
L'homòleg de la Costa Oest era el Hollywood Canteen que també va ser recordat en una pel·lícula, Hollywood Canteen.
Argument
[modifica]El guió de la pel·lícula segueix unes quantes dones voluntàries pel Canteen que s'han d'adherir a regles estrictes de conducta, la més important de les quals és aquella estona on han de proporcionar amistosament companyia i ballar amb els (sovint nerviosos) homes que han de marxar aviat en combat, i amb els quals no es permet gens de confraternització romàntica. Una voluntària que confessa que només és al Canteen per coincidir amb les estrelles de Hollywood acaba enamorant-se d'un dels soldats.
Les aparicions de les estrelles inclouen la de Johnny Weissmuller, a qui es veu treballar a la cuina del Canteen, fins a papers més substancials, com el de Katharine Hepburn, que ajuda a avançar la trama. La majoria de les escenes es van rodar en l'estudi, però en el cas d'un cert nombre d'estrelles -Benny Goodman, per exemple– van ser rodades a la ciutat de Nova York.
Repartiment (cameos)
[modifica]Orquestres:
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1944. Oscar a la millor cançó original per James V. Monaco (música) i Al Dubin (lletra) amb "We Mustn't Say Good Bye"
- 1944. Oscar a la millor banda sonora per Freddie Rich
Referències
[modifica]
- ↑ esadir.cat. La cantina del teatre. esadir.cat.
